La jutge accepta la petició de l’Estat i el declara dipositari dels béns de Meirás

El jutjat de Primera Instància número 1 de la Corunya ha acceptat la petició de l’Estat i l’ha nomenat dipositari provisional de tots els béns mobles i elements accessoris que formen el complex del Pazo de Meirás, llevat dels «d’estricte ús personal o que res aportin a la significació del ‘pazo’ com abé d’interès cultural i la retirada del qual en res comprometi els possibles usos definitius que es decideixin per al ‘pazo’».

La jutge Marta Canales estima les al·legacions de l’Estat, la Xunta, els ajuntaments de Sada i la Corunya i la Diputació Provincial, manté la data d’entrega de l’immoble el dia 10 de desembre a les 11.00 hores.

La jutge rebutja l’al·legació de la família Franco i considera fundades les raons d’urgència i risc per decretar aquest dipòsit judicial partint de les informacions, no desmentides pels hereus del dictador, que pretenien «buidar» l’immoble: «la part demandada sap que jurídicament la seva oposició a la mesura cautelar d’inventari no té cabuda, i no la té perquè ha sigut provocada per ella mateixa», argumenta la jutge, que recorda, a més, que la sentència de primera instància que els ordena tornar el Pazo de Meirás veu provada la «mala fe», extrem que té les seves conseqüències a l’hora de dictar aquestes mesures cautelars.

Et pot interesar

El jutjat aclareix que l’estimació del dipòsit dels béns no suposa que aquests pertanyin a l’Estat, però que aquest debat s’ha d’obrir quan hi hagi una sentència ferma. «Serà en una fase posterior quan s’hagi de determinar quins béns o grup de béns, de quina classe o categoria, es poden o no incardinar en l’execució», apunta la magistrada. «No hem arribat al punt que l’Estat mantingui que aquesta estàtua, escut, balustrada, relleu, pintura, pica baptismal, sitja, font, ‘cruceiro’, retaule, quadro, prestatgeria de biblioteca, cadires, alfombres, tapissos, taula... concretament identificats, catalogats o no, siguin de la seva propietat i tinguin cabuda en l’execució d’aquesta sentència. No s’ha arribat a aquest moment. Correspondrà a l’Estat, una vegada sigui confirmada la sentència, concretar quins béns defensa que són conseqüència de la sentència i tenen cabuda en l’execució definitiva. I els demandats podran al·legar en aquell moment el que tinguin per convenient», recull la interlocutòria.

La interlocutòria no és ferma i els Franco la poden recórrer davant l’Audiència Provincial.