Borràs tomba Calvet i inicia la cohabitació amb Puigdemont

La diputada serà la presidenciable de JxCat després d'aconseguir el 75,5% dels vots davant Calvet

El seu carisma entre les bases i el tancament de files que va fer amb Torra l'han allunyat de l'expresident

Borràs tomba Calvet i inicia la cohabitació amb Puigdemont

FERRAN NADEU (FERRAN NADEU)

Es llegeix en minuts

Xabi Barrena

Laura Borràs serà la primera presidenciable de la curta història de Junts per Catalunya, un partit amb aires de moviment al voltant del gran líder de la força, Carles Puigdemont, ideòleg de l’escissió del PDECat. La diputada a Madrid va arrasar Damià Calvet, en les votacions d’aquest cap de setmana, a l’arribar al 75,8% dels vots (gairebé 3.000 vots, dels 5.000 militants) davant el 20,5% del conseller de Territori. Es dona, doncs, la situació inèdita, almenys fins al 14 de febrer, i en funció dels resultats, més enllà, que el focus de Junts per Catalunya no se centrarà en l’expresident resident a Waterloo, sinó en Borràs. Un nom que, a diferència del de Quim Torra, no ha sigut triat a dit per Puigdemont, sinó tot el contrari. Els crits, aquest mateix diumenge, de «presidenta, presidenta», van ser el primer acte del que serà una estranya cohabitació

Estranya perquè, malgrat que el triomf de Borràs és la culminació de tot el treball tàctic previ de Puigdemont (confrontació amb l’Estat i desinterès de la desapareguda CDC), aquest no li ha brindat el seu recolzament. És més, ha dirigit els seus peons, a la cúpula del nounat partit, a donar recolzament al seu oponent, Calvet. Com també van fer dos dels presos de Lledoners, Josep Rull i Quim Forn. Puigdemont no va aparèixer en el breu acte de comunicació de resultats. 

Sobre la candidatura de Borràs, i tot el que en pot derivar (càrrec en el Govern i, fins i tot, la presidència) plana l’ombra de la seva imputació per presumptes tripijocs irregulars quan presidia la Institució de les Lletres Catalanes. 

Oferta electoral 

La victòria de Borràs clarifica una mica l’oferta electoral de l’independentisme. Assentats ERC i el PDECat en el secessionisme pragmàtic, un de centreesquerra i, l’altre de centredreta, la proposta de la diputada se centra en el combat contra l’Estat i l’apel·lació a la ràpida acció unilateral. El seu oponent, tot i que amb matisos, també s’afegia a cert pragmatisme a l’afirmar que es necessitava una generació per culminar la independència i que, mentrestant, calia obrir-se a acords amb l’Estat. El triomf de Borràs va ser ben rebut a les dues seus del carrer de Calàbria entre Aragó i València, on hi ha les d’ERC (banda Besòs) i el PDECat (banda Llobregat). Redueix la competència. 

Cal recordar que JxCat es va crear, primer, com una entesa entre el PDECat, partit que Puigdemont no controlava i la cúpula del qual va intentar frenar-la l’octubre del 2017, i el col·lectiu de seguidors que va néixer després de les decisions de l’expresident, encaminades cap a la independència, i la resposta de l’Estat. 

Aquest estiu, veient que les enquestes feien pujar ERC i enfonsaven JxCat, Puigdemont va muntar el nou partit, homònim (polèmica judicial inclosa per presumpta usurpació de la denominació). Amb un doble objectiu: d’una banda desprendre’s de la pesada llosa històrica de CDC i els seus casos de corrupció i, per l’altra, situar la nova força al carril del centreesquerra, per on transita, amb èxit, la seva rival ERC, i per on els efectes de la pandèmia aconsellen circular. 

Borràs es va acostar a la política a través de la figura de Puigdemont. No se li coneix cap altra ideologia que la independentista i, certament, res té a veure amb el PDECat i, encara menys, amb CDC. El triomf de Borràs, doncs hauria de ser el fermall d’or al procés iniciat per Puigdemont. Però no ho és.

Canvi de regles

Primer perquè el mateix Puigdemont va canviar les regles de joc. JxCat se sustenta sobre la seva figura. El seu anunci que no es presentaria com a presidenciable, sigui per la raó que sigui, és a dir, per lògica aclaparadora (difícilment renunciarà al seu escó al Parlament europeu per recollir l’acta del Parlament català) o per tacticisme (quedaria molt poc èpic que l’expresident fos vençut pel substitut d’Oriol Junqueras, Pere Aragonès) va crear, automàticament, un contrapoder. Una figura, la del presidenciable que li farà ombra. 

Et pot interesar

I de tots els admiradors de Puigdemont, la que més s’ha llaurat un cert carisma entre les bases del partit, arribant a les xarxes socials a un nivell gairebé místic, és Laura Borràs. Just quan el ‘feeling’ entre l’un i l’altra s’ha anat perdent coincidint amb la comunió accelerada que la diputada va fer amb un altre expresident, Quim Torra.  

Borràs va tancar files amb Torra quan el debat sobre si convenia o no avançar les eleccions va refredar les relacions entre l’expresident a Waterloo i el seu successor al Palau de la Generalitat.