VISITA A BARCELONA

La bomba Ayuso

La presidenta de Madrid llueix a Barcelona un estil que entronca amb els nous populismes

Durant la visita, va exercir de facto com a número dos del PP

ayuso / periodico

2
Es llegeix en minuts
Daniel G. Sastre

Si no fos per l’amistat que la uneix al president del seu partit, es podria dir que Isabel Díaz Ayuso està en període de pràctiques per liderar, algun dia, la dreta política espanyola. La presidenta de Madrid va exercir aquest divendres de facto de número dos del PP a Barcelona, en l’ofensiva coordinada del partit contra l’harmonització fiscal que negocien el Govern i ERC.

Ayuso ha passat dos dies a la capital catalana i la seva agenda ha tingut poc a veure amb la que correspondria a una presidenta autonòmica. De fet, a les reunions –sempre amb entitats gens hostils als populars perquè no vol «perdre el temps» amb els que defensen «l’empobriment i la tirania»– ha abordat els temes més importants per al seu partit en l’àmbit nacional: la defensa del castellà després de l’aprovació de la ‘llei Celaá’, les suspicàcies contra les restriccions en la lluita contra el coronavirus i la protecció del petit empresari.

Incomptables titulars

Notícies relacionades

Però, al marge del contingut, la seva intervenció en l’hotel Barceló Sants va sorprendre per la contundència. Ayuso és una màquina de frases grandiloqüents –que contrasta amb el to més aviat insegur amb què les diu– i a Barcelona ho va demostrar. «Moltes persones i empreses marxen de Catalunya i van a Madrid per viure en pau»; «Madrid és un paradís, però de llibertat»; «és necessari que el negoci de l’independentisme deixi d’asfixiar la vida dels ciutadans»; «cap buròcrata ha de dir a ningú on ha d’escolaritzar els seus fills»; «el debat ja no és dreta o esquerra, és Espanya o contra Espanya, llibertat o totalitarisme»; «la vida és el primer, però l’economia també és salut». Els titulars són incomptables.

La voluntat de portar un nou estil al principal partit del centredreta espanyol, unes maneres que entronquen amb els nous populismes que ja han demostrat vigor electoral a Espanya i a la resta del món, es fa evident en cada intervenció d’Ayuso. Casado haurà de veure com ho conjuga amb l’etapa de distanciament de Vox que va emprendre després de la fallida moció de censura que va encapçalar Santiago Abascal. De moment, aquest divendres tots dos es van complementar a Catalunya amb l’harmonització fiscal com a principal blanc dels seus atacs. El líder del partit, amb un to més institucional, avisava de la «inconstitucionalitat», mentre que la ‘bomba ’ Ayuso buscava la fibra sensible dels seus votants per tapar fugues eventuals.