El TC rebutja aixecar cautelarment la inhabilitació a Torra

El ple del Tribunal Constitucional ha rebutjat suspendre de forma cautelar la inhabilitació especial per a l’exercici de càrrec públic a què va ser condemnat l’expresident català Quim Torra pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per un delicte de desobediència i que va confirmar el Suprem el passat 28 de setembre.

La interlocutòria, el ponent de la qual ha sigut el magistrat Antonio Narváez, que els condemnats pel procés han recusat per mirar d’apartar-lo de la resolució dels seus recursos contra la sentència del Suprem, considera que «l’adopció de la mesura de suspensió sol·licitada suposaria una pertorbació greu d’un interès protegit constitucionalment, com és la garantia de l’efectivitat de l’actuació dels poders públics, en aquest cas del Poder Judicial». 

«La concessió de la mesura implicaria, no només ja la mera suspensió de l’execució d’una pena, sinó que comportaria també, deixar sense efecte una de les conseqüències jurídiques d’una pena d’inhabilitació especial que ja ha sigut executada, com és la privació definitiva del càrrec públic de president de la Generalitat del qual va cessar el mateix dia en què li va ser notificada la condemna ferma», assenyala la interlocutòria de l’alt tribunal.

Un magistrat en contra

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

Cinc (insòlits) dies d’abril

Per a la majoria del ple, a excepció del magistrat Juan Antonio Xiol, que firma un vot discrepant, les circumstàncies concurrents en aquest cas permeten apreciar «la presència d’un interès general per mantenir la integritat dels pronunciaments de la jurisdicció ordinària». Aixecar-la seria anticipar «indegudament» el fons del recurs presentat contra la condemna, cosa que es farà en l’oportuna sentència.

A diferència dels seus companys, Xiol entén que tot i que s’hagi començat l’execució de la pena d’inhabilitació especial és possible acordar-ne la suspensió en relació amb els efectes no esgotats. Afirma que l’opinió majoritària s’aparta de la jurisprudència constitucional sense que existeixin elements diferencials que el justifiquin, per la qual cosa hauria hagut d’atorgar-se la mesura cautelar sol·licitada.