La futura llei d'enjudiciament preveu interrogar diputats i senadors sense suplicatori

L’avantprojecte de llei d’enjudiciament criminal aprovat aquest dimarts pel Consell de Ministres inclou un nou sistema processal que té com a eix central el pas de la instrucció al fiscal, mentre que el jutge es limitarà a vetllar per les garanties del procés tant per a l’acusació com per a l’encausat. Aquest canvi radical del sistema judicial espanyol arrossega molts altres canvis, entre aquests, que per cridar a declarar com a imputat un diputat o senador no s’hagi de demanar, com fins ara, el suplicatori a la Cambra a la qual pertanyi. 

Es tramitarà quan se’ls vulgui imposar una concreta mesura cautelar o si, una vegada conclosa la instrucció, confirmats aquests indicis inicials, es presenta una acusació formal contra ells, a través del corresponent escrit d’acusació.

El canvi es justifica en un canvi de mentalitat radical que parteix d’una suposada «absència de valor que caracteritza la investigació del fiscal». Com que amb la seva imputació no es considera que «pot pertorbar l’exercici de la funció pública representativa que desenvolupa la persona aforada», es creu necessari demanar l’autorització de la Cambra fins que «se sol·licita al jutge una concreta activitat cautelar o si efectivament s’exercita l’acció penal i es demana la iniciació del veritable procés per a la imposició d’una pena». El nou text preveu que els jutgi la Sala d’Enjudiciament del Tribunal Suprem composta per set magistrats.

Harmonització amb Europa

Notícies relacionades

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

Una carta redactada pel president

En la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, va destacar que l’avantprojecte es basa en dos principis: la coherència institucional i l’harmonització amb el dret de la Unió Europea, a l’instruir els fiscals en la resta de països. 

Respecte a l’àmbit intern, el ministre va posar en relleu que el nou model de procés penal potencia la figura del jutge i del fiscal constitucionals, el primer encarregat de «jutjar i fer executar el jutjat» i el segon, amb la missió de «promoure l’acció de la justícia».