DECISIÓ JUDICIAL

El jutge afirma que les converses de l''operació Voloh' no versen sobre vida íntima

El togat al·ludeix que els diàlegs de Madí i Vendrell són de «naturalesa púbica» i mesuren la seva capacitat d'influir en càrrecs públics

El magistrat recorda que la investigació se centra en delictes de corrupció, com a malversació de fons públics o tràfic d'influències

El jutge afirma que les converses de l''operació Voloh' no versen sobre vida íntima

Laura Figuls

Es llegeix en minuts

El jutge de Barcelona Joaquín Aguirre sosté que les converses incloses en l’operació Voloh sobre presumpta desviació de fons públics cap al procés i diversos casos de presumpta corrupció no es refereixen a la vida íntima dels imputats, entre ells l’exdirigent de CDC, David Madí, i l’exregidor d’ERC, Xavier Vendrell, sinó que tracten «assumptes de naturalesa pública» que són rellevants per a la qualificació de l’inculpat «com a persona influent en l’àmbit polític, així com el grau d’influència», i únicament una persona amb aquestes característiques pot cometre un dels delictes que investiguen, el de tràfic d’influències. La interlocutòria, a la qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, precisa que en persones que no exerceixen càrrecs públics, com és el cas, però que sí que s’hi relacionen, «la condició de persona influent pot derivar-se amb bastant encert de les converses captades amb autorització judicial».

El togat rebutja d’aquesta manera la petició de l’advocat Gonzalo Boye, defensor de Josep Lluís Alay, cap de l’oficina de l’expresident Carles Puigdemont, perquè es prenguessin mesures per evitar la publicació de dades, àudios, fotos o vídeos que figuren en el procés, alhora que desestima la remissió al jutjat de guàrdia per a la seva investigació la difusió en els mitjans de comunicació de notícies referents al ‘cas Voloh’.

«Per vida íntima dels investigats o de tercers», adverteix, «ha d’entendre’s aquells aspectes de la vida d’una persona que formen part del nucli més dur de la privacitat i, no només això, sinó que les esmentades converses íntimes no siguin pertinents per a la investigació objecte d’un determinats procés», assenyala el jutge. En la seva resolució recorda que s’investiguen delictes referents a la corrupció en un «sentit ampli, és a dir, malversació de cabals públics, prevaricació, tràfic d’influències, etcètera» i ,en aquest context, només «han de ser excloses aquelles converses referents a conviccions religioses o la vida familiar, les aficions personals i semblants, ja que no tenen relació» amb les indagacions. No obstant, no considera diàlegs sobre la vida íntima dels imputats aquells mantinguts amb altres persones amb les quals tracten d’assumptes públics i que calibra la capacitat d’influir.

Converses privades, no íntimes

«No ha de confondre el senyor Boye una conversa privada amb una conversa sobre la vida íntima d’una persona. De fet, la major part de les converses que se sostenen en la vida quotidiana no versen sobre assumptes íntims», incideix el togat. A l’entendre del jutge, en les xerrades interceptades en l’‘operació Voloh’ i que la Guàrdia Civil ha transcrit no n’apareix cap que es refereixi a la vida íntima dels inculpats, «sinó que es tracten» de diàlegs privats («per oposició a converses públiques») referents a «assumptes de naturalesa política i econòmica». Per tant, no englobats en el concepte de vida íntima.

Et pot interesar

El jutge també rebutja la petició de l’advocat d’Alay de remetre el jutjat de guàrdia testimoni perquè s’investigui si la difusió en els mitjans de converses dels imputats pogués constituir algun delicte. En aquest sentit, ressalta que el secret de les actuacions es va aixecar el 28 d’octubre, quan es van practicar les entrades i registres i les detencions i, per tant, no és possible la comissió d’un delicte de revelació de secrets.

El magistrat també denega acordar mesures per evitar aquesta difusió. «No cita el senyor Boye quina empara processal tindria tal mesura, ni per què el jutge d’instrucció hauria d’exercir una funció de censor que va desaparèixer d’Espanya aproximadament el 1976». Assegura que únicament podria prendre’s mesures que evitin la publicació en el cas de tractar-se de dades relacionades amb la vida íntima dels investigats, supòsit que no s’ha donat.