AUDIÈNCIA NACIONAL

Gordó carrega contra l'extresorer de CDC per exculpar-se

L'exdiputat declara davant el jutge De la Mata que ell només controlava les despeses, no els ingressos del partit

L'exgerent convergent afirma que Daniel Osàcar, que li va atribuir el disseny del 'barrufeig', intenta salvar el seu patrimoni

Gordó carrega contra l'extresorer de CDC per exculpar-se

RICARD CUGAT

Es llegeix en minuts
J. G. Albalat / Ángeles Vázquez

L’exdiputat, exconseller i exgerent de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), Germà Gordó, ha carregat aquest divendres davant el jutge de l’Audiència Nacional José de la Mata contra el que va ser tresorer del partit Daniel Oscàcar, qui li va atribuir el disseny del sistema de blanqueig conegut com a ‘barrufeig’ amb el qual, segons els investigadors, el partit polític hauria reintroduït en el circuit legal diners presumptament aconseguits mitjançant comissions il·legals per adjudicació de serveis i obres públiques.

L’ex alt càrrec de la Generalitat ha atribuït directament a Osácar, com a responsable de finances, el control dels ingressos que arribaven al partit, alhora que ha vinculat la imputació que va abocar contra ell en la seva declaració a la situació penitenciària de l’extresorer, que compleix condemna pel ‘cas del Palau’ en règim de semillibertat, i per interès a salvar el seu patrimoni.

L’exdirigent convergent ha detallat en la seva última intervenció i després de l’interrogatori del fiscal anticorrupció adscrit al ‘cas 3%’, José Grinda (els advocats defensors dels altres acusats, i el seu, Cristóbal Martell, han efectuat preguntes), que tenia coneixement per persones que no va voler revelar que Oscàcar havia contactat amb persones «importants» de CDC perquè intercedissin per resoldre els seus problemes i que si no ho feien recorreria a altres instàncies.

Gordó, que ha volgut exposar els seus principals arguments quan el fiscal ha acabat les seves preguntes, ha negat rotundament que donés cap ordre per demanar a alts càrrecs del partit donacions i, encara menys, que posteriorment li fossin tornades. És a dir, ha rebutjat la seva participació en el ‘barrufeig’.

L’exdiputat ha afirmat que la seva funció com a gerent era controlar les despeses de CDC i participar en l’elaboració dels pressupostos, perquè, segons ha dit, ell no tenia cap competència en els ingressos que arribaven a la formació política. Aquesta matèria, ha recalcat, era de Daniel Osàcar. La seva tasca era la gestió interna i els recursos humans, ha resumit.

En el que ha coincidit amb l’extresorer és que Convergència és un partit «molt estructurat i altament jerarquitzat» i que ell sol retia comptes, quan era necessari, però no diàriament, amb el que era llavors secretari general del partit, Artur Mas, com feia Osàcar.

En paral·lel

Gordó ha aclarit que tant l’extresorer com ell, com a gerent, estaven en paral·lel dins de l’estructura de la formació, de manera que mai no li va donar ordres. També ha negat controlar les despeses electorals de la federació de Convergència i Unió (CiU) i ha limitat la seva participació a ajudar el comitè de campanya.

En aquest sentit, ha portat a col·lació la carta firmada per Artur Mas i aportada pel seu advocat a la causa, en què aquest últim assumia les responsabilitats del nomenament d’Osàcar i la del mateix Gordó. El fiscal, davant aquesta afirmació, ha preguntat a l’imputat si havia demanat o exigit a l’expresident aquesta missiva, i l’exdiputat ha contestat que el document havia sigut elaborat a instàncies del mateix Mas.

Aflorar diner negre

L’exdirigent convergent ha declarat com a imputat després que l’extresorer del partit Daniel Osàcar l’acusés d’haver ideat i dissenyat aquest mètode, que consisteix en el desemborsament per alts càrrecs de la formació d’una quantitat de diners (normalment 3.000 euros) com una aparent donació que, posteriorment, els era tornada en efectiu. D’aquesta manera, s’«afloraven els diners procedents del delicte», segons la interlocutòria amb què el va imputar el magistrat.

El jutge considera incriminatori que les donacions tinguessin una «sorprenent homogeneïtat» (3.000 euros), que es produïssin en dates pròximes i que no es corresponguessin amb quotes d’afiliats, ni aportacions al partit realitzades pels seus càrrecs electes amb càrrec als seus salaris públics. Tampoc no obeïen a una campanya pública de donacions demanada per CDC als seus militants. 

El magistrat va tenir en compte la versió d’Osàcar per la qual Gordó li hauria proporcionat cada any (almenys el 2008 i el 2010) una llista de potencials «donants» entre membres i simpatitzants de CDC a qui Osàcar havia de trucar personalment per sol·licitar-los 3.000 euros mitjançant xec bancari nominatiu que després reintegraria en mà en efectiu.

Notícies relacionades

Una persona del departament de comptabilitat de CDC, que no ha pogut ser identificada, li va donar l’efectiu necessari per cobrir aquests xecs i, d'acord amb el que havia ordenat Gordó, l’extresorer els va començar a rebre de qui va acceptar participar-hi. S’estenien i es firmaven rebuts per l’entrega del xec nominatiu, però no del reembors. La quantitat que no es reintegrava es tornava a Gordó, segons la resolució.

El jutge De la Mata va donar per conclosa la instrucció del gruix del ‘cas 3%’ al juliol i va proposar jutjar Gordó, Osàcar i el també l’exgerent del partit Andreu Viloca, així com 29 persones físiques més i 16 de jurídiques, entre aquestes, Convergència i el PDECat, per finançar «almenys durant 11 anys» Convergència «il·legalment i en forma encoberta».