'CAS 3%'

Osàcar admet davant el jutge el 'barrufeig' de Convergència

L'extresorer de CDC mostra la seva conformitat amb el delicte de blanqueig que Anticorrupció imputa a 12 exdirigents de CDC

La declaració ha de ser suspesa a causa de problemes de so en la videoconferència

Daniel Osácar, extressorer de CDC, surt de la Ciutat de la Justícia, al 2017.

Daniel Osácar, extressorer de CDC, surt de la Ciutat de la Justícia, al 2017. / RICARD CUGAT

Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez / J. G. Albalat

L’extresorer de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) Daniel Osàcar ha admès davant el jutge de l’Audiència Nacional José de la Mata la tesi sostinguda per la Fiscalia Anticorrupció en la part del ‘cas 3%’ que segueix en instrucció. És en la que s’investiga 12 exdirigents i ex alts càrrecs del partit per un delicte de blanqueig de capitals presumptament comès per contribuir al finançament il·legal del partit mitjançant donacions de 3.000 euros. Amb aquestrs es reintroduiria en el circuit legal l’efectiu obtingut a través de les comissions que se sospita que el partit percebia a canvi d’obra pública dependent de les administracions que controlava. És el que es coneix com a ‘barrufeig’.

Com havia avançat aquest diari, Osàcar era procliu a corroborar les acusacions que formula Anticorrupció en el ‘cas 3%’, com ja havia fet penitenciàriament amb el Palau, cosa que va contribuir que la fiscalia no recorregués la seva progressió al tercer grau en el qual compleix aquesta condemna. Segons fonts presents en la declaració, aquesta actitud s’ha vist corroborada aquest divendres al mostrar-se d’acord amb els dos escrits presentats per Anticorrupció, al gener i al febrer, per instar el magistrat a obrir una peça separada on investigar aquestes donacions.

12 ex alts càrrecs imputats

La fiscalia va instar la imputació de 12 persones, entre les quals Felip Puig (exconseller de Política Territorial i d’Interior, entre altres càrrecs), Pere Macias (exconseller de Política Territorial i també de Medi Ambient), Jordi Jané (exdiputat al Congrés i després conseller d’Interior) i Irene Rigau (al capdavant dels departaments de Benestar Social i Ensenyament).

El jutge va obrir la investigació a l’abril i els va citar com a imputats. Quan van declarar davant d’ell van assegurar que les donacions que van fer a Convergència entre el 2008 i el 2010 es van deure al fet que, com que el partit estava en l’oposició, presentava una situació econòmica complicada que els va fer col·laborar amb ell. Aquesta explicació la van fer extensible també a la donació trobada el 2013, malgrat que llavors ja governaven la Generalitat. L’únic que va negar haver fet la donació, en el seu cas de 1.500 euros, va ser Xavier Crespo, exalcalde de Lloret de Mar (Girona).

Causa principal

Al mostrar la seva conformitat amb el relat fiscal, que considera aquestes donacions una manera de blanquejar l’efectiu obtingut per les comissions il·legals cobrades pel partit, Osàcar ha desmentit la justificació dels seus companys i de passada ha corroborat el gruix del procediment del ‘3%’. El magistrat el va donar per tancat al juliol en una interlocutòria en la qual proposava jutjar-lo a ell, els exgerents convergents Andreu Viloca i Germà Gordó i 29 persones més, així com Convergència i el PDECat pels delictes d’organització criminal, frau a les administracions públiques, suborn, tràfic d’influències i blanqueig de capitals.

La declaració d’Osàcar no ha pogut anar més enllà ni entrar en detalls, perquè s’ha vist interrompuda al començar per motius tècnics. Fonts jurídiques assenyalen que semblava que només es podien sentir l’intructor, el fiscal José Grinda i l’extresorer convergent, que declarava per videoconferència per evitar el trasllat a Madrid, donada la seva avançada edat i la pandèmia.

Suspesa sine die

Notícies relacionades

Tot just començar, els advocats defensors van començar a fer gestos que no sentien Osàcar i, donada la transcendència de les seves paraules, era fonamental que la defensa les conegués de primera mà, per la qual cosa el magistrat va optar per suspendre la diligència i posposar-la per a un altre dia encara sense determinar. 

Tot i que en un primer moment també estava citat Viloca, la seva declaració ja havia quedat posposada, en principi, per al dia 26, després que el seu advocat defensor hagués d’estar confinat a l’haver tingut contacte amb un positiu.