BALANÇ DEMOSCÒPIC

Enquestes: El PSOE i Podem resisteixen el coronavirus un any després del pacte

El tauler electoral continua estable malgrat el desgast per la gestió de la pandèmia

zentauroepp50867890 madrid  12 11 2019 politica  el presidente del gobierno en f191112145655

zentauroepp50867890 madrid 12 11 2019 politica el presidente del gobierno en f191112145655 / DAVID CASTRO

3
Es llegeix en minuts
Jose Rico
Jose Rico

Coordinador de les seccions de Política, Internacional i Economia

Especialista en política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Gairebé tot al nostre voltant s’ha vist arrasat pel tsunami del coronavirus. En les excepcions d’aquest ‘gairebé’ s’ha d’incloure el tauler electoral espanyol, que un any després del pacte entre el PSOE i Unides Podem manté una estabilitat a prova de pandèmia. Almenys de moment. Després de 366 dies de l’abraçada entre Pedro Sánchez i Pablo Iglesias, que dos mesos després es va traduir en la investidura del líder socialista, els socis de la coalició del Govern pateixen un escàs desgast per la gestió de les crisis sanitària, econòmica i social, tot i que l’erosió afecta més el partit morat, segons reflecteix la mitjana de les enquestes difoses des de l’esclat de la Covid-19. La formació que més creix és el PP i ha aconseguit retallar-li un punt i mig al PSOE, però la pujada és encara insuficient com per amenaçar les esquerres.

L’avenç de la segona onada del coronavirus amenaça d’alterar aquesta estabilitat demoscòpica. No en va, segons el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), 6 de cada 10 espanyols han empitjorat la seva opinió sobre el Govern per la seva gestió de la pandèmia. Però per ara, la mitjana dels 70 sondejos publicats en els mitjans de comunicació des del passat 14 de març, el dia que es va declarar el primer estat d’alarma, conclou que el PSOE tornaria a guanyar les eleccions generals amb el 28,1% dels vots, una dècima més de les urnes de fa just un any. No obstant, el líder del PP, Pablo Casado.

Els càlculs realitzats per EL PERIÓDICO a partir d’una fórmula feta servir per Ivan Serrano, investigador de l’IN3 (Internet Interdisciplinary Institute) de la UOC, corresponen a la mitjana ponderada dels principals sondejos difosos. La ponderació es realitza, com en altres fórmules d’aquest tipus, en funció de la mida de la mostra –com més gran, més valor– i de la data del treball de camp –com més recent, més significativa–.

Així les coses, Sánchez afronta amb bones perspectives la negociació dels Pressupostos, la primera votació dels quals salvarà amb una majoria més àmplia fins i tot que la de la investidura, i després d’haver aconseguit prorrogar fins al maig el segon estat d’alarma. Però el fet de mantenir les seves expectatives electorals gairebé intactes al fer la mitjana de les enquestes reflecteix també l’enorme forquilla en la qual s’han mogut els socialistes durant els últims mesos. Els estudis més optimistes per al PSOE, amb els baròmetres del CIS com a punta de llança, l’han arribat a situar per sobre del 32%, mentre que els auguris més pessimistes li han pronosticat una caiguda de fins a tres punts (25%).

Lidiar amb la pandèmia

Notícies relacionades

Menys benèvol és el pas del temps amb el partit d’Iglesias, encarregat de lidiar des del Ministeri de Treball amb bona part dels efectes del virus sobre l’ocupació i els esculls en el cobrament de les prestacions socials. Unides Podem perdria un punt i mig respecte als últims comicis i es quedaria en l’11,4% dels sufragis. I és que la majoria d’enquestes li atorguen un resultat inferior al 12,84% aconseguit a les urnes un any enrere, perjudicat en bona mesura per la impossibilitat de marcar perfil davant les fuetades de l’emergència sanitària.

Quant a les dretes, el transvasament de vots entre el PPVox i Ciutadans ha sigut una constant durant aquest últim any. En concret, Casado ha anat guanyant terreny a costa de Vox, el desgast del qual s’ha anat fent més acusat després del fracàs de la seva moció de censura contra el Govern. La mitjana dels populars se situa en el 22,4% dels vots, dos punts més que en les eleccions del 2019. Els ultradretans retrocedirien tres dècimes, fins al 14,7% de les paperetes. El gir centrista de Cs li ha servit per frenar lleument la sagnia i la mitjana dels sondejos els deixa en el 7,4%, sis dècimes més a les urnes.