PRESOS DE L'1-O

La fiscalia recorre el tercer grau de Forcadell i Bassa

Demana que se suspengui la seva semillibertat mentre el Tribunal Suprem ho resol

Al·lega que han passat «escassíssimes hores» a presó des que se'ls va concedir

La fiscalia recorre el tercer grau de Forcadell i Bassa

Albert Cadanet

1
Es llegeix en minuts
El Periódico

La fiscalia ha recorregut davant el Tribunal Suprem (TS) el tercer grau que la Generalitat va concedir a l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell i a l’exconsellera Dolors Bassa, avalat pel jutjat de vigilància, i ha demanat que el suspengui mentre resol sobre la qüestió.

En els recursos, el ministeri públic demana al Suprem que revoqui el règim de semillibertat de Forcadell i Bassa, del qual les dues recluses disfruten des del mes de juliol passat, a l’entendre que malgrat l’elevada pena de presó imposada han passat «escassíssimes» hores a la presó, ja que al cap de pocs mesos se’ls va flexibilitzar el seu règim penitenciari amb un 100.2 «amplíssim».

Per al ministeri públic, atorgar a Forcadell i Bassa el tercer grau quan no han complert encara ni la quarta part de la seva condemna –d’11 anys i mig i 12 anys, respectivament–, «lluny d’afavorir el compliment de les finalitats de la pena, el que fa és crear una total sensació d’impunitat».

Tracte preferent

La fiscalia ha optat per prescindir del recurs de reforma davant el jutjat de vigilància i ha impugnat el tercer grau de Bassa i Forcadell directament davant el Suprem, al qual demana que doni al cas un tracte preferent.

El Suprem té sobre la taula, des de fa més de dos mesos, el recurs que la fiscalia va presentar contra el tercer grau dels altres nou líders de l’1-O presos a Lledoners, avalat també pel jutjat de vigilància tot i que el tenen suspès des del 30 de juliol passat, a l’espera que l’alt tribunal ho resolgui.

Notícies relacionades

En el cas de Forcadell, el ministeri públic apunta que, des que va ser condemnada, «la seva estada a la presó és més teòrica que real, i es limita a la pernocta», informa Efe. A més, pensa que «no hi ha una autèntica assumpció delictiva» dels fets pels quals se la va condemnar.

En el cas de Bassa, el fiscal conclou que l’exconsellera «manté tots els dèficits que van fer que delinquís, falta de respecte a les lleis i als tribunals de justícia, creença d’un mandat superior del Parlament per sobre del mandat constitucional i de les advertències del Tribunal Constitucional i creença de la seva capacitat per interpretar la voluntat popular».