L'ACTUAL TEXT NO VAL PER FER TANCAR ELS CIUTADANS A CASA
Un confinament domiciliari obligaria el Govern a passar pel Congrés
L'Executiu podria modificar l'actual decret d'alarma o bé redactar-ne un de nou, però en els dos casos hauria d'informar la Cambra baixa
Si necessités que la mesura s'estengués més enllà de 15 dies, hauria de sol·licitar a ses senyories la pròrroga pel temps que cregui necessari
El ministro de Sanidad, Salvador Illa, coge su mochila durante una sesión plenaria en la que el Gobierno solicita al Congreso la prórroga del estado de alarma debido a la crisis sanitaria del Covid-19, en Madrid, (España), a 29 de octubre de 2020. Su propuesta incluye la comparecencia del presidente cada dos meses, aunque sin votación, y hasta el 9 de marzo, cuando el Consejo Interritorial de Salud âcompuesto por el Ejecutivo y los gobiernos de las comunidades autónomasâ decidirá su prolongación hasta el 9 de mayo. /
El Govern nega amb vehemència que s’estigui plantejant un confinament domiciliari, semblant o fins i tot més suau al que va decretar al març, en la primera onada del coronavirus. Ja divendres passat, quan s’apuntava aquesta opció, el Ministeri de Sanitat i també la Moncloa remarcaven que aquesta alternativa no era sobre la taula. La mateixa afirmació que van continuar fent diferents fonts de primer nivell durant el cap de setmana.
També aquest dilluns. Amb més rotunditat encara, perquè va ser Salvador Illa qui va intentar tallar el fil de l’estel: «Ara no ho preveiem. Ni estem treballant en això ni ho preveiem. Pensem que amb el ventall de mesures que hi ha a disposició de les autoritats de les comunitats autònomes per poder actuar n’hi ha prou», va afirmar el ministre aquest dilluns en una conferència telemàtica. El polític català va insistir que el seu departament no està treballant en aquesta opció –«rotundament» no és així, va dir– i va confiar que amb les limitacions contemplades en l’actual estat d’alarma, vigent fins al 9 de maig, n’hi pugui haver prou. Sanitat va rubricar la seva negativa després d’escoltar el president d’Astúries, el socialista Adrián Barbón, que va demanar un segon enclaustrament dels ciutadans per frenar l’onada de contagis a la seva comunitat. Abans ho havia reclamat el cap de l’Executiu de la ciutat autònoma de Melilla, Eduardo de Castro (Ciutadans).
¿Però, com s’instrumentaria una nova tancada a casa? El Govern té diverses vies a l’abast. Sintèticament, o modificar l’actual decret o bé redactar-ne un de nou, però en qualsevol cas, confirmen a EL PERIÓDICO fonts de la Moncloa i de Sanitat, hauria d’informar el Congrés i demanar la seva autorització si vol que les restriccions durin més de 15 dies.
No val l’actual decret d’alarma
Aquesta és la primera clau. El ministre ho ha reiterat en nombroses ocasions. El reial decret 926/2020, que el Consell de Ministres va aprovar el 25 d’octubre passat i que el Congrés va prorrogar des de les 00.00 h del 9 de novembre de 2020 fins a les 00.00 h del 9 de maig de 2021, per sis mesos –i una amplísima majoria: 194 vots a favor, 53 en contra i 99 abstencions–, contempla bàsicament tres tipus de limitacions, però cap és el confinament domiciliari.
El decret recull el precinte perimetral, a què s’han acollit la majoria de les comunitats autònomes (tret de Galícia, Extremadura, les Balears i les Canàries), la limitació de reunions a sis persones i el toc de queda. Els presidents autonòmics, nomenats autoritats competents delegades pel Govern, poden aixecar o implantar aquestes mesures als seus territoris, amb capacitat per modular-les. Per exemple, avançant o endarrerint una hora l’arrencada o el final de la limitació de la mobilitat nocturna o confinant municipis o barris dins les seves comunitats.
Les opcions disponibles
Des de la Moncloa i Sanitat expliquen que, en cas d’aplicar un nou confinament domiciliari, hi hauria dues alternatives. La primera, modificar el reial decret 926/2020, incorporant la nova limitació de drets fonamentals. La segona, elaborar un nou text que inclogués únicament aquesta opció de tancar-se a casa. «Les dues opcions són factibles», remarquen fonts de l’Executiu a aquest diari, sense decantar-se encara per cap de les dues.
Una altra alternativa diferent, en la qual no intervé el Govern de Pedro Sánchez, és que les comunitats aprovin pel seu compte un aïllament domiciliari i demanin autorització al Tribunal Superior de Justícia respectiu. És un camí que demanen no oblidar fonts de la Moncloa. Els jutges han anat validant, en línies generals, les restriccions acordades per les autonomies, però cap ha ordenat fins ara la tancada de tots els seus habitants a les seves vivendes. Per a una mesura tan severa, l’Executiu central sempre ha defensat que és necessària la cobertura jurídica de l’alarma.
¿Per què anar al Congrés?
Perquè es tracta d’una nova restricció de drets fonamentals, de la qual cal donar compte al Congrés. No es tractaria d’una modificació puntual i gairebé accessòria del decret del 25 d’octubre, sinó de la introducció d’una limitació, i molt severa. Al març, el Govern sí que va canviar l’alarma per treure les perruqueries de les activitats essencials permeses (cosa que va suposar el seu tancament fins a la fase 0 de la desescalada), però només era introduir una excepció. En aquest cas, insisteixen des de la Moncloa i Sanitat, una restricció d’aquest calat ha de ser examinada per la Cambra baixa.
¿Poden conviure dos estats d’alarma?
Sí. «Res impedeix la vigència paral·lela de dos decrets amb mesures diferents», indiquen des de la Moncloa a EL PERIÓDICO. És a dir, poden conviure l’actual decret 926/2020 –amb la possibilitat que els mandataris autonòmics puguin aixecar o aplicar un blindatge perimetral, la limitació de reunions i el toc de queda–, amb la seva pròrroga vigent i aprovada fins al 9 de maig, amb un nou decret que només contingui el confinament domiciliari. Però també hi ha l’opció que es modifiqui l’actual text i s’incorpori un nou punt.
¿Què passa amb la vigent pròrroga?
Si el Govern introduís l’enclaustrament a casa, hauria d’explicar la mesura al Congrés, com exigeix l’article 116 de la Constitució. I, si necessita que duri més dels 15 dies inicials que la Carta Magna atorga, hauria de demanar la pròrroga pel temps que acordi el Congrés. D’aquesta manera, l’Executiu tindria aprovada l’ampliació de les actuals mesures fins al 9 de maig –això no canvia– i necessitaria l’aval de la Cambra baixa per poder estendre el confinament domiciliari pel temps que consideri necessari i que l’autoritzin ses senyories.
¿Els presidents serien l’autoritat delegada?
No tindria per què. El vigent decret 926/2020 indica que l’autoritat competent és el Govern de Pedro Sánchez, però a cada comunitat i ciutat autònoma l’autoritat competent delegada és el president autonòmic. Però, com adverteixen des de Sanitat, res està escrit. L’Executiu, si volgués, podria quedar-se amb l’atribució de decretar o fer caure el confinament domiciliari o conferir aquest poder als líders regionals. L’alarma és una eina constitucional summament elàstica, de manera que hi ha diferents models. Per aquesta mateixa raó, es podria declarar la tancada a casa a tot Espanya, com va passar al març, o bé a certes parts del país, en funció de la situació epidemiològica.
¿Per què Sanitat es nega a la tancada a casa?
Des del Govern insisteixen que ara mateix no es treballa amb l’escenari d’un confinament domiciliari, cosa que no vol dir que d’aquí a uns dies, si la situació es desboca, no quedi cap altra sortida que decretar-lo. Però a Sanitat creuen que les restriccions contingudes en l’actual estat d’alarma seran suficients per contenir la corba. Remarquen que no és comparable al que passa a altres països (com França, Portugal o el Regne Unit), perquè en estats veïns «no s’havien adoptat mesures», mentre que Espanya porta aplicant limitacions des que va arrencar la segona onada, a l’estiu. «Estem en un creixement sostingut, mesetari, però no s’ha disparat, com sí que passa en altres nacions europees», assenyalen des del departament que dirigeix Illa.
A més, al ministeri recorden que les comunitats encara tenen marge per escurar les seves competències. «El tancament d’establiments o la reducció d’aforaments és una competència de les comunitats, i ho poden decretar sense la necessitat d’acudir a l’alarma. La clau està en les autonomies –emfatitzen des de Sanitat–. Han d’utilitzar a fons les possibilitats que els permet l’actual estat d’alarma, recórrer a la legislació ordinària i avaluar».
¿I en 15 dies, què?
Illa demanava aquest dilluns esperar, no deixar-se consumir per l’ansietat. La recepta, va assenyalar el ministre, és esperar que es despleguin els efectes de les noves mesures. «Així s’ha fet, per exemple, a Catalunya, on, sigui dit amb tota la prudència, estem veient una certa estabilització dels casos. O a Madrid, on apliquem mesures del mateix tipus ja fa unes setmanes i hem vist com s’ha estabilitzat i va baixant [la corba]», va indicar el ministre, que va reclamar paciència.
«Amb aquesta pandèmia hem vist que les coses no són d’un dia per l’altre. Quan un pren mesures es tarda entre 10 i 15 dies a veure’n els resultats. Per tant, hem de tenir un punt de temperància i saber esperar el temps necessari per poder veure els efectes d’unes mesures molt dràstiques, i no entrar en una espècie de competició per veure qui pren la mesura més dura», va apuntar, informa Efe.
¿Què passarà amb Astúries?
El president d’Astúries, Adrián Barbón, va ser ahir rotund en la seva petició, com divendres va fer el taronja Eduardo de Castro (Melilla), però potser no són els únics. Barbón, amb un territori que registra una incidència acumulada de 416,41 positius per 100.000 habitants en els últims 14 dies (la ciutat autònoma en notifica una de 1.356,27, la més alta del país) va reclamar aquest dilluns al Govern el confinament domiciliari, tot i que altres mandataris regionals com el basc Iñigo Urkullu o el castellanomanxec Emiliano García-Page no han descartat mesures més dràstiques. Com tampoc ho han fet Andalusia o Castella i Lleó. Sanitat ja ha convocat una reunió bilateral per videoconferència amb l’Executiu del Principat per aquest dimarts, 3 de novembre, a les 12.30 h.
Al departament que dirigeix Illa es remarca que també el missatge d’aquest dilluns és un «avís a navegants», als presidents autonòmics, perquè espremin al màxim les seves competències i explorin totes les mesures de contenció del virus abans d’arribar a la més extrema de totes, la tancada a casa, la que més destrossa econòmica provoca. «Es tracta d’un missatge no partidista, perquè es vegi que no discriminem un o l’altre en funció de si dirigeix la comunitat el PSOE, el PP o un altre partit», afegeixen, en una clara referència a les crítiques per haver permès a la popular Isabel Díaz Ayuso confinar perimetralment Madrid per dies, i no durant almenys set jornades consecutives, com es podia interpretar del decret d’alarma.
¿És ferma la posició de l’Executiu?
La posició expressada per la Moncloa i per Sanitat és ferma... amb tota la prudència. El ministre va deixar ben clar que «ara» no es contempla tornar al confinament domiciliari. Però una altra companya de Gabinet, Margarita Robles, va ser menys taxativa aquest dilluns a ‘La tarde en 24 horas’ de TVE. La titular de Defensa va mostrar la seva «confiança plena» en Illa i els experts que assessoren el Govern. «De moment cal tenir confiança en les mesures previstes en el decret de l’estat d’alarma, mesures excepcionals que limiten drets fonamentals i que estableixen importants restriccions de moviment i reunió de les persones, tot i que després cada comunitat, dins la seva situació, pugui prendre les seves pròpies decisions».
�� DIRECTE | Margarita Robles, ministra de @defensagob��
— Radio 5 (@radio5_rne) November 2, 2020
«El confinament domiciliari no està previst en aquest estat d’alarma. Si fos necessari, en funció de l’evolució de la pandèmia, pot contemplar altres supòsits»��
https://t.co/rt92ofymlm pic.twitter.com/lTHh9UqX5P
Ara bé, afegia, «si fos necessari ampliar aquestes mesures ja es veuria». Robles deixava la porta oberta a una tancada a casa, no sense emfatitzar que l’alarma és un mecanisme «perfectament constitucional», que ha tingut el suport del Congrés i que permetrà «combatre el virus» i «salvar vides». En la mateixa entrevista a TVE, la ministra de Defensa mostrava la seva sorpresa pel fet que Madrid només li hagi demanat 150 rastrejadors militars, quan l’Exèrcit ha posat a disposició de les comunitats 5.000 efectius.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
Salvador Illa Iñigo Urkullu Margarita Robles Fernández Astúries Comunitat de Madrid Consell de Ministres PP - Partit Popular Catalunya Govern Pedro Sánchez Toc de queda Adrián Barbón Confinament Estat d'alarma a Espanya Coronavirus a Espanya Coronavirus Isabel Díaz Ayuso Ministeri de Sanitat
- ELS EFECTES DEL TEMPORAL Por que molts dels desapareguts es trobin ja al mar
- Comissió d’experts de la Generalitat Gibert i Marcet, entre els assessors del Govern per reformar l’Administració
- Lliga de campions | la crònica Sembrada al Petit Maracanà
- Mesos de ridícul
- ELS EFECTES DEL TEMPORAL La dana ha afectat 845.000 persones de 68 municipis valencians
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Entendre-hi més Patry Jordán: «Pesava 20 quilos menys, marcava tauleta i no era feliç»
- Els EUA i Espanya, ¿vides paral·leles?
- Set estats recolzen l’avortament, única victòria dels demòcrates
- Temor que el planeta pateixi la tornada de Trump