29 nov 2020

Anar al contingut

LA QUALITAT DE LA DEMOCRÀCIA

«Espanya no va bé, la seva democràcia sí»

El sistema de llibertats té bona salut però l'Estat és incapaç de respondre als problemes dels ciutadans, segons la Fundació Alternatives

Marta Fraile, investigadora social del CSIC: «La gent està desesperançada perquè ningú li diu clarament quin és el full de ruta»

Eva Cantón

«Espanya no va bé, la seva democràcia sí»

JOSE LUIS ROCA

A principis d’any, la Universitat de Cambridge llançava una alerta: el malestar amb la política creix a tot el món i la insatisfacció ciutadana amb els seus governants bat el rècord dels últims 25 anys. A Espanya, el 2019 va ser l’any del bloqueig, d’anades i vingudes a les urnes, d’escaramusses per formar Govern, crispació, controvèrsies judicials i tensió territorial.

El que portem del 2020 tampoc és gloriós. Espanya es defensa particularment malament de la pandèmia de Covid-19 en un context de baralla política permanent. No obstant, per paradoxal que soni, la democràcia espanyola té bona salut, segons la radiografia que fa la Fundació Alternatives en el seu Informe sobre la Democràcia a Espanya 2019.

«Si s’observen les coses amb certa sobrietat, la democràcia no ha de tenir tanta culpa del que ens passa. Espanya potser no, però la democràcia continua anant bé», diu l’anàlisi ¿On és llavors el problema?. El laboratori d’idees vinculat al PSOE creu que en la falta d’eficàcia de l’acció governamental i el mal funcionament dels serveis públics.

Disposem del que una democràcia necessita per protegir la llibertat, però el sistema polític és ineficaç per resoldre no ja conflictes, sinó problemes urgents, com la resposta a una pandèmia. És a dir, la democràcia funciona, però l’Estat no. «No es desenvolupa la intel·ligència col·lectiva i no encertem amb les solucions ni aprofitem els recursos que tenim. És un Estat una mica tonto», explica a EL PERIÓDICO Alberto Penadés, director de l’informe.

¿I quina és la solució? Per començar, Penadés coincideix amb altres experts en la urgència de reformar l’Administració. «No es poden fer les polítiques anunciades pel president Sánchez quan el país ni tan sols és capaç de recollir dades del que ha fet i avaluar si s’ha fet bé», adverteix, recordant que Espanya és a la cua dels països de l’OCDE quant a modernització administrativa. «Cal professionalitzar l’Administració, independitzar-la de la política i fer un Estat més fort», assenyala.

La solitud del ciutadà

La doctora en Ciències Socials i investigadora del CSIC Marta Fraile comparteix l’anàlisi que la democràcia espanyola no està en perill, però alerta que els ciutadans es trobin cada vegada més sols. «La pandèmia ha posat a prova l’aparell burocràtic de l’Estat de manera extrema i ha demostrat que no funciona –ni el central ni l’autonòmic– i és fàcil obstaculitzar una decisió amb excuses polítiques. Al final, el ciutadà té la sensació que tot depèn del seu propi comportament», lamenta.

Fraile apunta un altre dèficit de la nostra classe política: la falta de lideratge. «La gent està desesperançada perquè ningú li diu de manera clara quin és el full de ruta. Necessitaríem una Angela Merkel [cancellera d’Alemanya], una Jacinda Ardern [primera ministra de Nova Zelanda] o un Justin Trudeau [primer ministre canadenc] que tingués la valentia d’apostar per una cosa per després demanar la col·laboració ciutadana», afegeix, abundant en la idea que hi ha recursos que les institucions no utilitzen perquè els falten els canals per aplicar-los de forma ràpida i eficaç.

Deriva sobiranista

La Fundació Alternatives esmenta també l’augment de la polarització ideològica i l’erosió del consens territorial com a dificultats afegides per aconseguir consensos. «La deriva sobiranista a Catalunya, la radicalització dels partits nacionalistes que fa anys havien servit a la formació de majories legislatives estables i el final del bipartidisme després de l’aparició de noves formacions parlamentàries de caràcter estatal que intenten capitalitzar el descontentament amb la gestió política, econòmica i territorial dels partits tradicionals dificulten molt l’acord entre ells», argumenta. D’altra banda, alerta de l’anomalia de no tenir Pressupostos tenint en compte el caràcter excepcional de les mesures per afrontar la crisi de la Covid-19.

Al final, tot contribueix a minar la confiança en les institucions. «La gent acaba posant tothom al mateix sac i el Parlament, els polítics i els partits estan molt mal valorats», assenyala la investigadora del CSIC. Segons l’última onada de l’Enquesta Social Europea, Espanya és juntament amb França, Itàlia i els països de l’Est un dels que menys creu en les institucions.

¿I quina és la visió des de fora? D’acord amb l’últim informe de l’Institut Elcano sobre la reputació d’Espanya al món, es percep una debilitat en la qualitat institucional. Les valoracions més baixes les obté en ètica i transparència, tecnologia i innovació, entorn politicoinstitucional i ús eficient dels recursos. El més valorat continua sent la seva qualitat de vida.