TROBADA AL VATICÀ

El Papa reclama a Sánchez que construeixi una «pàtria amb tothom»

El Pontífex aprofita la visita del president del Govern per pronunciar un inusual discurs

L'Executiu remarca la «sintonia» amb Francesc en immigració, educació i canvi climàtic

papa / periodico

3
Es llegeix en minuts
Juan Ruiz Sierra
Juan Ruiz Sierra

Periodista

ver +

El Papa no sol pronunciar discursos quan rep presidents de govern a la Santa Seu, i menys encara advertir els visitants de com han de portar a terme les seves tasques de gestió, però això va ser el que va fer aquest dissabte Jorge Bergoglio. En un gest completament inusual, Francesc va aprofitar la reunió amb Pedro Sánchez al Vaticà, la primera entre tots dos, per remarcar la necessitat de «construir la pàtria amb tothom». Les seves paraules arriben en un moment en què la divisió i la crispació política baten rècords a Espanya, al caliu de la segona onada del coronavirus, i després que el cap de l’Executiu superés aquesta setmana la moció de censura plantejada per l’extrema dreta de Vox.

Va ser una intervenció curta, de menys de 10 minuts davant la delegació espanyola, distribuïda després a la premsa. Primer, Bergoglio va remarcar quina ha de ser, segons el seu parer, la tasca d’un polític. «Fer créixer la pàtria», va dir el Papa, que va demanar a Sánchez que transmetés aquesta reflexió «als membres del Parlament» espanyol, una frase amb què Francesc sembla reclamar el descens de la tensió en el debat públic i acords transversals entre els diferents partits. Després, va insistir en la necessitat de «construir la pàtria amb tothom».

«I això no és fàcil», va dir. «No ens és permès el creu i ratlla, perquè [la pàtria] és una cosa que hem rebut. I tampoc ens és permès córrer a refugiar-nos en el que va ser, fa 50 o 100 anys. No. El desafiament és rebre de les arrels per poder donar fruit. La fantasia tradicionalista és tornar a les arrels. Cal prendre la inspiració, perquè soc fill, però també he de ser part del futur, i per a això he de viure un present que implica discerniment. I no és fàcil. Per a mi és el més difícil de la política», va explicar.

Per això, segons el Pontífex, no convé deixar-se portar en excés per les «ideologies». Francesc es va aturar aquí al llibre ‘Síndrome 1933’, de l’intel·lectual comunista Siegmund Ginzberg, que analitza l’ascens d’Adolf Hitler a Alemanya. «Compte que no estiguem fent un camí semblant», va acabar, en referència, va deixar clar, a tot Europa.

Un «enfocament compartit»

Res d’això va aparèixer en el breu comunicat emès pel Govern després de la trobada, que es va prolongar durant una mica més de mitja hora, amb tots els presents sense mascareta. Bergoglio mai porta aquesta protecció davant el virus al Vaticà, i fonts de la Moncloa van assenyalar que s’havien limitat a seguir les instruccions de la Santa Seu. El text va explicar que Sánchez i el Papa van mostrar «la seva sintonia respecte a la necessitat de construir un món basat en la col·laboració i la solidaritat». Tots dos, va assenyalar l’Executiu, «comparteixen enfocament en qüestions clau com el canvi climàtic, les migracions i l’educació».

Notícies relacionades

Els col·laboradors de Sánchez, que vol que el Pontífex visiti Espanya quan la pandèmia ho permeti, atorgaven molta importància a aquesta reunió, per la imatge de proximitat a l’Església catòlica que suposa. La Moncloa remarca que les seves relacions amb el Vaticà són excel·lents. El Pontífex, que aquesta setmana va recolzar per primera vegada les unions civils entre homosexuals, va ser de gran ajuda, segons el Govern, per portar a terme l’exhumació de Francisco Franco del Valle de los Caídos, de la qual aquest dissabte s’ha complert just un any. I el mateix president va recórrer a Bergoglio, una cosa que no sol provar bé a la Santa Seu, durant el seu debat amb Santiago Abascal en la moció de censura, lloant davant el líder ultra la seva figura «inspiradora» i «inqüestionable».

De moment, Sánchez no ha proposat la denúncia dels acords amb la Santa Seu firmats el 1979, una mesura que portava en el seu programa electoral, però sí que vol abordar iniciatives potencialment conflictives, com la publicació de la llista de béns immatriculats per l’Església i la necessitat que aquesta pagui l’IBI pels seus immobles.