25 nov 2020

Anar al contingut

ELS JUDICIS DEL PROCÉS

El TSJC inhabilita els exmembres de la Mesa del Parlament per desobediència

Corominas, Simó, Guinó, Barrufet i Boya estaven acusats de desobeir el TC al permetre la tramitació parlamentària de les lleis del procés

El tribunal els ha imposat una pena de 20 mesos d'inhabilitació i una multa de 30.000 euros i ha absolt Mireia Boya

J. G. Albalat

El TSJC inhabilita els exmembres de la Mesa del Parlament per desobediència

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha condemnat a 20 mesos d’inhabilitació i a pagar una multa de 30.000 euros els quatre membres independentistes de la Mesa del Parlament el 2017 per un delicte de desobediència, a l’haver permès la tramitació de diverses iniciatives i lleis del procés en un «contumaç», «persistent» i «recalcitrant incompliment» de les resolucions del Tribunal Constitucional. La pena imposada als postconvergents Lluís CorominasLluís Guinó i Ramona Barrufet i a la republicana Anna Simó és la que sol·licitava la fiscalia per a ells. En canvi, l’exparlamentària de la CUP Mireia Boya, també encausada, ha sigut absolta. «Barbaritat» i «aberració» són alguns dels qualificatius amb què han definit el veredicte els partits independentistes. JxCat ha afirmat que de moment mantindrà en el grup Guinó, l’únic dels condemnats que actualment té acta de diputat.

Per diferenciar el cas de Boya de la resta de processats, la sentència es basa en el fet que no era membre de la Mesa, sinó presidenta de grup parlamentari, per la qual cosa no va rebre cap requeriment directe del TC i no podia pel seu càrrec impedir la tramitació de les lleis de desconnexió. Addueix la sentència que el delicte de desobediència només el poden cometre els qui tinguin la condició d’autoritat o funcionari públic, però afegeix que «serà necessari, a més, que l’autoritat o funcionari públic tingui un domini funcional del fet, que tingui una posició de control». «Aquest domini –remarca– exigeix que es trobi en disposició de complir o, almenys, d’impedir o obstaculitzar el compliment del que s’ordena en la resolució judicial» (en aquest cas del Tribunal Constitucional).

En aquest sentit, deixa constància que els condemnats «es van negar obertament durant dos anys a donar el degut compliment a diverses resolucions» i requeriments «clars, precisos i ferms» del TC, en una acció producte d’«un càlcul estratègic», ja que ells i els seus «correligionaris preveien» que l’alt tribunal «s’oposaria sistemàticament als seus designis». Els togats afirmen que Corominas, Simó, Barrufet i Guinó van participar en «un pla global i superior», en coordinació amb els condemnats al Tribunal Suprem pel procés, per «afavorir» la independència.

«Evident» il·legalitat

Al seu entendre, «es van aprofitar» per a això «de la legitimitat democràtica i la capacitat d’acció legislativa que els conferia la seva condició de parlamentaris». Així, «van propiciar sistemàticament» l’admissió a tràmit de diverses iniciatives que pel seu contingut i «el seu objectiu últim», constituïen una «clara i progressiva extralimitació» de les seves competències, «així com una evident infracció de les regles i del procediment previstos per a la reforma constitucional» i en ocasions una «clara vulneració dels drets fonamentals dels diputats d’altres grups».

«L’aparent paradoxa que suposa que l’objectiu polític dels acusats sigui lícit però la manera com van pretendre aconseguir-ho no ho sigui, és consubstancial a tots els règims constitucionals democràtics, que imposen les regles per a la seva pròpia reforma», detallen. La sentència afirma que l’aprovació de les conclusions de la Comissió d’Estudi del Procés Constituent, el juliol del 2016, per exemple, va ser un «clar i palmari» incompliment. Dues de les lleis aprovades i sota sospita són la del referèndum de l’1-O i la de transitorietat jurídica, aprovades pel Parlament els dies 6 i 7 de setembre del 2017, i després suspeses per l’alt tribunal. La sentència incideix que els ara condemnats van fer cas omís del secretari i el lletrat major del Parlament, que van advertir que les esmentades normes contravenien l’ordenament jurídic.

La inviolabilitat parlamentària

Els magistrats rebutgen de ple la tesi de la defensa sobre que les accions dels imputats estaven emparades en la inviolabilitat parlamentària, ja que, segons la seva opinió, aquesta «ha de decaure quan el seu exercici s’aparta de la finalitat que la justifica, que no és cap més que la d’assegurar, a través de la llibertat d’expressió de tots els parlamentaris, la lliure formació de la voluntat institucional» de l’òrgan legislatiu, «la qual no està present quan el diputat actua fora o al marge de l’exercici de les competències i de les funcions que li poguessin correspondre». Recalca que la inviolabilitat «no estén la seva protecció a actes intencionats de rebuig de les decisions del Tribunal Constitucional que gaudeixin d’una cobertura legal previsible i certa».

El TSJC també nega que l’exclusió de la inviolabilitat parlamentària en aquests casos no violenta l’autonomia parlamentària, «perquè aquesta no pot erigir-se en raó per defugir el compliment de les resolucions del Tribunal Constitucional, ni pot servir en cap manera d’argument perquè la Cambra autonòmica es consideri legitimada per atribuir-se la potestat de vulnerar l’ordre constitucional; ni compromet tampoc l’exercici del dret de participació dels representants polítics», per la submissió a la Constitució de tots els poders públics. Recalca, a més, que les decisions adoptades amb la participació dels acusats i en contra de les advertències del TC tampoc tenen empara en la llibertat d’expressió.

Nuet, a l’espera de judici

El tribunal concreta que el fet que els acusats siguin «partidaris d’obtenir la independència de Catalunya respecte d’Espanya i la seva constitució en forma de república és perfectament assumible pel nostre ordenament jurídic constitucional, a més de ser intranscendent per al nostre Codi Penal». Recalca que, «tot i que pogués semblar ociós haver de dir-ho, no és cert que aquí es jutgi la ideologia dels acusats».

Després d’aquesta sentència, continua pendent de judici Joan Josep Nuet, també membre de la Mesa en aquell moment, perquè va ser escollit diputat del Congrés i, per tant, té la condició d’aforat al Tribunal Suprem.