EL LABERINT CATALÀ

L'alt preu judicial del procés

Els tres presidents de la Generalitat de l'última dècada han tingut problemes amb la justícia

Desenes d'alts càrrecs han sigut processats des de la consulta del 9-N del 2014 i, sobretot, després de l'1-O

L'alt preu judicial del procés
Es llegeix en minuts

La celebració de dues consultes sobre l’dues consultesautodeterminacióha deixat una tirallonga d’alts càrrecs de la Generalitat investigats, jutjats i condemnats, si bé altres causes van ser arxivades. El balanç actual és de 3 presidents, 2 vicepresidents, 15 consellers, 1 presidenta del Parlament, 5 membres de la Mesa de la Cambra, 5 parlamentàries, 6 alcaldes, 30 alts càrrecs i 6 membres de la cúpula dels Mossos d’Esquadra i d’Interior amb problemes amb la justícia.

ARTUR MAS

Cal rebobinar fins al 9 de novembre del 2014 per trobar les primeres condemnes. Una és la de l’expresident de la Generalitat, Artur Mas, per haver organitzat la votació. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el va condemnar per un delicte de desobediència i el Tribunal Suprem va ratificar la inhabilitació i la multa de 36.000 euros, tot i que va rebaixar la suspensió a un any i un mes, que van finalitzar el 21 de febrer passat.

CARLES PUIGDEMONT

El seu successor, l’expresident Carles Puigdemontfugit a Bèlgica, està processat en rebel·lia pels presumptes delictes de rebel·lió, malversació i desobediència per la segona votació, la de l’1 d’octubre del 2017, i per la posterior declaració unilateral d’independència (DUI), que el Parlament va portar a terme el 27 d’octubre del mateix any. El seu periple judicial va seguir amb diversos intents del jutge per portar-lo a Espanya amb l’emissió d’euroordres de detenció. Puigdemont és ara eurodiputat i, de moment, gaudeix d’immunitat.

QUIM TORRA

L’últim president jutjat –i condemnat– ha sigut Quim Torra, el primer cap de l’Executiu en actiu que va seure al banc dels acusats. Torra va arribar a judici per un presumpte delicte de desobediència, després d’haver-se negat a treure la pancarta amb el llaç groc del balcó del Palau de la Generalitat en l’anterior cita electoral. La vista es va celebrar al TSJC per la seva condició d’aforat i el va condemnar a una pena d’inhabilitació d’un any i mig per a l’exercici de càrrecs electes i a una multa de 30.000 euros.

Quim Torra i Carles Puigdemont / STEPHANIE LECOCQ (efe)

Torra va recórrer al Tribunal Suprem, que ha ratificat la decisió del TSJC desposseint-lo del seu càrrec al capdavant de la Generalitat. El gener del 2020, la Junta Electoral va acordar deixar sense efecte la seva acta de diputat, una sol·licitud que va acceptar la Mesa, tot i que això no li va impedir continuar exercint com a president a causa de la interpretació que van fer els lletrats del reglament de la Cambra. Fins ara.

EXCÀRRECS PRESOS O INHABILITATS

Vicepresidents i alguns exconsellers dels governs de Mas i Puigdemont també van haver de respondre davant la justícia: Joana Ortega va ser condemnada per desobediència a nou mesos d’inhabilitació, que ja ha esgotat, i va haver d’abonar 30.000 euros, mentre que Oriol Junqueras, per la seva banda, va ser condemnat pel Tribunal Suprem a 13 anys de presó pels delictes de sedició en concurs medial amb un delicte de malversació de fons públics agreujat per raó de la seva quantia.

Els primers exconsellers condemnats van ser Irene Rigau (sis mesos d’inhabilitació i 24.000 euros) i Francesc Homs (un any i un mes d’inhabilitació). Igual que Junqueras, uns altres vuit exconsellers van ser condemnats pel Tribunal Suprem: Raül Romeva, Jordi Turull Dolors Bassa (12 anys de presó per a cadascú per sedició en concurs medial amb un delicte de malversació); Josep Rull i Joaquim Forn (10 anys i mig de presó per sedició); Meritxell BorràsCarles Mundó i Santi Vila (un any i vuit mesos d’inhabilitació i 60.000 euros, respectivament, per desobediència).

Els processats per l’1-O, a la banqueta durant el judici / TRIBUNAL SUPREM

El mateix tribunal va condemnar a 11 anys i mig de presó per sedició l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell, i a nou anys de presó pel mateix delicte dos líders d’entitats independentistes: el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart; i el llavors president de l’ANC, Jordi Sànchez.

PROCESSATS EN REBEL·LIA

Els extitulars processats que estan en situació de rebel·lia com Puigdemont són: Toni Comín Clara Ponsatí (per rebel·lió i malversació); Lluís Puig i Meritxell Serret (malversació i desobediència). Les dues exdiputades Marta Rovira (ERC) i Anna Gabriel (CUP) són a Suïssa en la mateixa situació. La primera està processada per rebel·lió i la segona per desobediència.

LA MESA DEL PARLAMENT

El TSJC va acollir fa pocs mesos el judici als membres sobiranistes de la Mesa del Parlament durant l’etapa de Forcadell (Lluís Maria CorominasLluís GuinóAnna SimóRamona BarrufetJoan Josep Nuet) i a l’exdiputada de la CUP Mireia Boya per permetre la tramitació de les lleis del procés. Tots van ser jutjats per un delicte de desobediència. La fiscalia sol·licita un any i vuit mesos d’inhabilitació i una multa de 30.000 euros. El judici es va ajornar fins a dues vegades, la primera perquè Nuet va ser elegit com a diputat d’ERC al Congrés i va passar a ser aforat, així que se’l jutjarà al Tribunal Suprem, i la segona a causa de la pandèmia del coronavirus. Està pendent de sentència.

Carme Forcadell i els exmembres de la Mesa del Parlament processats / JULIO CARBÓ

ELS MOSSOS

El 20 de gener va començar a l’Audiència Nacional el judici a la cúpula dels Mossos d’Esquadra, però es va haver d’ajornar per la pandèmia just el dia que la fiscalia havia de formalitzar la rebaixa de la seva petició de pena de rebel·lió a sedició, com havia marcat la sentència del procés, i quan s’havia de conèixer que incloïa l’alternativa de desobediència. El major de la policia autonòmica, Josep Lluís Trapero, l’exsecretari d’Interior César Puig, i el director del cos, Pere Soler, van ser jutjats per rebel·lió, i la intendenta Teresa Laplana, per sedició, a causa de la seva presumpta participació en el procés. La sentència podria arribar ben aviat.

D’altra banda, una vintena de jutjats catalans van obrir investigacions pel paper dels Mossos durant l’1-O (la majoria a causa de denúncies de particulars). La major part, per un presumpte delicte de desobediència, han acabat arxivades.

LA LOGÍSTICA DE L’1-O

La investigació oberta al Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona pels preparatius de l’1-O ha acabat la primera fase. La jutge va processar 30 alts càrrecs de la Generalitat i empresaris per l’organització de la consulta pels delictes de desobediènciaprevaricaciórevelació de secretsfalsedat documentalmalversació de cabals públics.

La magistrada afirma que hi havia «un pla comú» i una «estratègia» per celebrar la consulta. No obstant, va rebutjar la petició de la fiscalia d’incloure l’acusació d’organització criminal per a la majoria dels encausats a l’entendre que no tenien la «infraestructura adequada per portar a terme un pla criminal» i que no els unia un «acord associatiu durador i no purament transitori».

Josep Maria Jové i Lluís Salvadó / JOAN PUIG

Entre els investigats figuren el llavors secretari de Difusió del Govern, Antoni Molons; els secretaris generals de Presidència, Governació, Treball i Exteriors, Joaquim Nin, Meritxell MasóJosep Ginesta i Aleix Villatoro, respectivament; la interventora de la Generalitat, Rosa Vidal; el director general de Comunicació, Jaume Clotet, i el director general de Patrimoni, Francesc Sutrias.

La jutge va remetre al TSJC el cas de Josep Maria Jové (secretari general d’Economia) i el va processar pels delictes de desobediència, prevaricació, malversació i revelació de secrets. L’exnúmero dos de Junqueras va ser detingut el 20 de setembre del 2017 i se li atribueix l’«organització logística» de l’1-O. La Guàrdia Civil li va confiscar el document ‘Enfocats’, considerat el «full de ruta» per aconseguir la independència. El TSJC també va acordar processar l’exsecretari d’Hisenda de la Generalitat i també diputat d’ERC Lluís Salvadó pels mateixos delictes que Jové. La jutge que investiga els preparatius de l’1-O l’implica en la creació de les anomenades estructures d’Estat.

ELS ALCALDES

El llavors fiscal general de l’Estat, el desaparegut José Manuel Maza, va ordenar el juliol del 2017 que s’obrissin investigacions per aclarir si els 712 alcaldes de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) havien comès un delicte de desobediència per no acatar la decisió del Tribunal Constitucional de suspendre la consulta de l’1-O. La fiscalia només va obrir investigació a uns 70 regidors, els que van considerar que van tenir una col·laboració activa. Finalment, el fiscal en cap de Catalunya, Francisco Bañeres, va assegurar que la investigació s’havia acotat a sis.

Et pot interesar

Miquel Buch, a la sortida de declarar al TSJC / JOHANNA GERON (REUTERS)

També va ser investigat l’exconseller d’Interior, abans president de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), Miquel Buch, per un delicte de desobediència i un altre de prevaricació, presumptament per donar instruccions per cedir locals de titularitat municipal per celebrar l’1-O a Premià de Mar, d’on era alcalde. El TSJC va arxivar el cas. Buch té una altra causa oberta per l’escorta de Puigdemont.