EL LABERINT CATALÀ

Els complexos equilibris d'Aragonès

El vicepresident evita la pompa presidencial però exerceix els galons portes endins del Govern

El republicà s'obstina per evitar una estat d'alarma que podria retardar les eleccions del 14-F

zentauroepp55185214 aragones201017173154

zentauroepp55185214 aragones201017173154 / JOAN CORTADELLAS

4
Es llegeix en minuts
Xabi Barrena

La ‘no l’anomenin presidència’ de Pere Aragonès afronta aquests dies el primer gran repte de la seva gestió. De fet, i com tothom anticipava, es tracta d’‘el’ repte: la gestió de la pandèmia i, en concret, de la seva temuda segona onada. Aragonès, al capdavant del Govern, fa equilibris en una estreta franja, autodefinida per ell i el seu partit, per on transitar. Aquests límits es poden sintetitzar en els següents: no utilitzar mai cap atribut formal propi de la presidència per no enfurismar els socis i sobretot no donar la imatge de treure profit de la inhabilitació de Quim Torra; irradiar que, per bé o per malament, hi ha algú al capdavant i que aquest algú és ell. Exercir, per tant, de president; evitar que Catalunya derivi en una situació semblant a la de la Comunitat de Madrid i que es decreti l’estat d’alarma i, finalment, tot i que ja saben que no menys important, torejar amb la tensió matrimonial sempre de fons amb Junts per Catalunya.

Dimecres, Aragonès va anunciar les noves restriccions per contenir el virus. Tot i que el format va ser paritari, entre partits i gèneres (amb Meritxell Budó, Alba Vergés i Miquel Sàmper), va ser Aragonès qui va anunciar l’esperit de les mesures i va deixar per als altres tres la lletra. Va ser un buscat efecte de jerarquia. En la primera onada pandèmica, els titulars de Presidència, Salut i Interior compareixien sols i el president Aragonès cedeix en la forma, però no en el fons.

«Governar és prendre decisions, tot i que siguin impopulars», apunta una veu republicana amb referència al tancament de l’hostaleria decretat. Aquesta veu assevera que la situació a Catalunya es dirigia cap a l’extrema gravetat. El virus a Barcelona té una taxa d’1,53 nous contagiats per cada persona que transmet el virus. Davant això, els experts de la Conselleria de Salut van proposar el pla de restriccions dissabte passat i diumenge va rebre el vistiplau del Govern. Dilluns es va definir el pla d’ajuts (els 40 milions i els crèdits tous de l’ICF).

Evitar un estat d’alerta

Dimecres, Aragonès va ser clar pel que fa a l’alternativa a aquestes restriccions: el confinament total. Cosa que el republicà vol evitar totalment. Per raons òbvies, entre les quals hi ha que el tancament de l’economia, saldat, de moment, amb una caiguda del PIB a Espanya xifratge en el 12%, és, si es reitera, inassumible. Però també per altres motius. Per exemple, fonts de l’Executiu assenyalen que «la corba de malalties mentals està augmentant després del confinament». Dit d’una altra manera. La societat no està preparada per tornar a tancar-se.

I fins i tot una tercera. I és que un estat d’alarma, a més de sancionar la incapacitat d’Aragonès per contenir la pandèmia, obriria la porta a un ajornament de les eleccions de febrer. Si es decretés ara, certament no s’aturaria el rellotge activat per Roger Torrent, però si arribés quan les eleccions estiguessin convocades, sí que podrien retardar-se, com va passar a Euskadi i a Galícia a l’abril.

Eterna desconfiança

I mitjançant aquest recordatori electoral s’arriba a la confrontació entre socis. Veus republicanes assenyalen que, només pel que suposaria un ajornament dels comicis, hi ha qui, en el puigdemontisme, considera que l’estat d’alerta seria un mal menor. Aquestes mateixes veus descarten que hi hagi hagut cap moviment postconvergent en aquest sentit, però la taxativa resposta de Budó, dimarts, a una pregunta periodística en el sentit que al Govern no li suposaria cap problema sol·licitar que es decretés l’estat d’alarma, va encendre alguna alarma a ERC.

Les relacions entre socis tenen la mala salut habitual. Uns arremeten contra Vergés exhibint les paraules del científic Oriol Mitjà. I els altres es posen les mans al cap quan el puigdemontista Sàmper crida la població a exercir tasques policials amb els veïns, per si algú gosa reunir més de sis persones en un domicili i la falta de domini de Budó a l’hora de definir la famosa clàusula rebus sic stantibus en els contractes de lloguer de locals.

També per Companys

El foc creuat és tan habitual que ja no se li presta atenció. Aquesta setmana hi va haver un altre incendi a compte de l’acte d’homenatge a l’expresident assassinat per la internacional feixista (entregat pels nazis i afusellat pel franquisme). L’acte del Govern s’havia de realitzar al saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat. Però els postconvergents s’hi van negar perquè no hi ha un president i la imatge d’Aragonès presidint l’acte, al sancta sanctorum presidencial català, era difícil de digerir. El saló Sant Jordi és l’espai premium de l’edifici. Antiga capella, és on es realitzen les preses de possessions dels presidents i els grans homenatges.

Notícies relacionades

Davant la falta de pompa, segons l’opinió d’ERC, ja que els espais que els van oferir dins del Palau no eren els adequats, la part republicana del Govern va traslladar l’acte al Parlament. No el va presidir Aragonès, sinó Roger Torrent, que és president de la Cambra. Aquesta decisió no va evitar crítiques. En absolut.

Pròxima topada

En aquests moments ja s’està cuinant el pròxim enfrontament entre socis. Serà a compte de la cimera de presidents autonòmics de final de mes, que comptarà amb la presència de la presidenta de la Comissió Europa, Ursula von der Leyen, per abordar els fons europeus de reconstrucció. Com que Catalunya no té president, està en suspens qui hi acudirà en nom de la Generalitat. Els postconvergents propugnen Ramon Tremosa, titular d’Empresa i Coneixement, un dels consellers  afectats per aquests fons. Fonts republicanes somriuen quan se’ls exposa la possibilitat: «Hi anirà Pere [Aragonès]. Ell ‘veu’ l’afectació de la seva conselleria [Economia] i posa sobre la taula la seva vicepresidència habitual i, a més, ara està trufada amb la substitució de la presidència», explica aquesta veu d’ERC, que compara didàcticament la situació amb una taula de pòquer. «Inigualable», sentencia.