Sánchez pressiona Casado a l'oferir retirar la reforma exprés del CGPJ

A la Moncloa es percebia aquest divendres un optimisme més gran, la sensació que l’acord amb el PP podia ser «infinitament més a prop» que feia 24 hores. A aquesta impressió, compartida amb molta més cautela per alguns ministres i per la cúpula del PSOE, ajudaven, primer, les paraules del responsable de justícia dels conservadors, Enrique López, en una entrevista a ‘La Razón’: «Estem disposats a asseure’ns a negociar la renovació del CGPJ». La condició és que de l’equació desapareguin els morats, tot i que mai van ser presents en les converses, perquè els contactes els venia dirigint el ministre de Justícia, el socialista Juan Carlos Campo, amb qui precisament va coincidir en el Consell, entre el 2001 i el 2008. 

Sánchez, des de Brussel·les, després del Consell Europeu, va recollir el guant: «Si el PP torna al camí del sentit d’Estat, que és el sentit comú, el Govern està més que disposat a arribar a un acord ja» per rellevar el CGPJ elegit el 2013 i presidit per Carlos Lesmes. Al Govern no li importa fer «totes les concessions» dins la «lògica» –no va explicitar quines– de cara a l’entesa. Va recordar que qui negocia és l’Executiu i els seus ministres «no són del PSOE o d’Unides Podem, sinó del Govern d’Espanya». És a dir, que la coalició ha de ser «assumida i acceptada» pel PP. Tot i que l’«encarregat» de pilotar les converses, va recalcar, era i és Campo. 

El president està disposat a retirar la proposició de reforma de la llei orgànica del poder judicial (LOPJ) –que permetria rebaixar les majories per a la designació dels 12 vocals jutges i retallar els poders d’un CGPJ en funcions– si hi ha un acord. Però si no n’hi ha, seguirà endavant amb els seus plans. «El que no pot fer el PP és utilitzar la llei per incomplir la Constitució, perquè el poder legislatiu tindrà tot el dret a modificar la llei perquè es compleixi la Constitució». Sánchez va indicar que la proposta no és més que una norma «antibloqueig», que manté la designació dels vocals magistrats per tres cinquens en primera votació però que incorpora la «salvaguarda» del nomenament per majoria absoluta en segona volta 48 hores després. Un text que a més impediria que el CGPJ en funcions pugui continuar «nomenant jutges», com està fent l’actual, una operació que ha molestat el Govern.

Des de la Moncloa aclareixen que, en aquest cas, el PSOE i UP no es quedarien amb 17 dels 21 llocs totals –els 12 del torn judicial, més el president, més els quatre juristes que s’asseuen en el consell des del 2013, i que no poden ser remoguts perquè per a la quota de vuit juristes la Constitució reclama una majoria de tres cinquens–, sinó que es buscaria una composició «equilibrada, com la que s’ha buscat sempre». «Pedro ha acreditat un valor demostrat de pluralitat i integració –esgrimeix un dels seus col·laboradors–, creu en la cogovernança, com ha demostrat amb la Covid. No es tracta de cap rotllo autoritari, el que vol és que es renovin els òrgans constitucionals», i l’actual CGPJ va esgotar el seu mandat fa gairebé dos anys.

Sense «excuses banals»

Després de les declaracions a la capital belga [aquí en PDF], Génova va retreure a Sánchez que llancés una «cortina de fum» per la «commoció» que la seva reforma ha provocat a Europa i l’«acció desplegada pel PP després de la visita de Pablo Casado» al cor de la UE. I va advertir que no hi haurà pacte fins que el PSOE i UP retirin la seva proposta, fins que els morats quedin fora del procés i fins que el Govern accepti la «despolitització» de la justícia. 

Tot i que alguns ministres i altres fonts del Gabinet indiquen que la «pressió» exercida per la Comissió Europea ha sigut clau perquè el president es mogués –l’Executiu comunitari havia advertit la vigília que seria vigilant perquè no es trenqués la «independència judicial»–, a la Moncloa remarquen que és la seva «estratègia» de pressió cap a Pablo Casado la que ha funcionat. «La següent jugada, després de presentar el text, era aquesta, estendre la mà i mostrar la màxima disposició. La pilota és ara a la teulada del PP, i ja no valen excuses banals i estúpides», proclamen des de l’equip de Sánchez. «No hi ha cap moviment encara, però la pressió és màxima sobre els dos partits», concedeix una altra font de l’Executiu. Sánchez, durant la seva roda de premsa, es va limitar a manifestar el seu «respecte absolut» pels avisos de la Comissió. 

En el Govern creuen que el punt de consens pot ser un acord que  Casado vengui com a trenat amb Campo –sense Podem a la foto– i que al seu torn al líder socialista li permeti incidir que qui negocia és el Govern. La coalició. Perquè «no hi haurà cap problema» en el repartiment dels 20 vocals. La fórmula que es va estudiar a l’agost era un repartiment al 50% entre progressistes i conservadors.

Però aquest preacord va esclatar –per l’acció combinada de les crítiques de la destituïda Cayetana Álvarez de Toledo i les crítiques de Podem a la Monarquia–, com va saltar pels aires al que van arribar Sánchez i Casado el novembre del 2018, quan va transcendir el missatge que el llavors portaveu del PP al Senat, Ignacio Cosidó, va enviar als seus companys de partit i va provocar la fugida de l’assenyalat com a president de l’òrgan, Manuel Marchena. Per això al PSOE i l’Executiu hi ha qui es mostra «escèptic». «Casado té un problema de bipolaritat», «és com jugar al pòquer com un ludòpata, els del PP no van seriosament, ¿què és això d’excloure ningú en un acord parlamentari? Són en l’antipàtria a Europa, una vergonya inèdita», abunden diferents fonts de primer nivell. «Segur que al final el PP deixarà enrere aquesta tossuderia, que és més insensatesa», aventura en canvi un membre socialista del Gabinet, més optimista.

Des de la cúpula del PP, mentrestant, recalquen que no volen que Podem es pugui arrogar l’elecció de jutges per al CGPJ, perquè això donaria munició al seu competidor directe, Vox. La desconfiança entre els dos interlocutors és total, raó per la qual és difícil presumir si aquest nou intent, en cas que qualli, prosperarà. De moment, ni tan sols hi ha un emplaçament imminent. «No sé si hi haurà cap moviment aquest cap de setmana, però és difícil pensar que el PP es mogui abans de la moció de censura de Vox», opina un ministre. I és que aquest element també és important, perquè dimecres i dijous el debat polític estarà colonitzat pel que passi en el ple del Congrés. La moció de la ultradreta fracassarà, això és segur, però servirà per collar Casado. L’altra font de conflicte de Sánchez i el PP, que dificulta l’acostament, és l’estat d’alarma a Madrid, al que encara li queda una setmana de vida. 

«Afany» de Campo

Hi ha, no obstant, alguns incentius per a una entesa. Primer, la bona relació que mantenen Campo i López i l’«afany» que el ministre, asseguren dins l’Executiu, posarà per arribar a un acord, tot i que al final tot dependrà de la voluntat real dels líders, Sánchez i Casado. Segon, que alguns ministres continuen mostrant-se contraris a una reforma que molt probablement seria tombada pel Tribunal Constitucional, perquè ja el 1986 va validar el sistema actual, d’elecció dels vocals jutges per les Corts (i no entre els mateixos magistrats) per la «cautela» que es va introduir en la llei de 1985 que eren designats per una majoria qualificada de tres cinquens. Tercer, l’alerta d’Europa. 

El president va denunciar durant la seva compareixença que, en aquests mesos, el PP ho ha utilitzat «tot per fer caure» el Govern, buscant de manera recurrent el seu desprestigi davant les institucions comunitàries. Creu que és un error, perquè no es dirigeix contra l’Executiu, sinó «contra els interessos del país». «Són molt patriotes», apunten amb ironia des de la Moncloa, evidenciant la seva irritació per una estratègia que, no obstant, sí que ha tingut l’efecte immediat del toc d’atenció de la Comissió Europea. 

Notícies relacionades

El Govern utilitza una argúcia legal per renovar el Consell del Poder Judicial

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

Mentrestant, la pressió-amenaça de la proposició de llei segueix sobre la taula. «No és fruit d’un sobreescalfament», insisteixen a la Moncloa, sinó de la constatació que Casado prosseguia en una actitud «obstruccionista» i «inacceptable». Però la idea originària del canvi legal va procedir d’Unides Podem, tot i que després l’assumís el president, amb l’opinió contrària de part del seu Gabinet. «El que em fa pena», diu una ministra, «és que hem perdut el relat per l’estratègia, perquè això es veia venir que passaria, i ara s’oblida que és el PP qui ha estat bloquejant, mentre que sembla que nosaltres volíem grapejar la justícia. L’estratègia no ha sigut l’adequada, perquè si acorrales el PP, tens les de perdre, i els jutges també es mouen a Europa. Pedro ha vist a més que això a la UE no l’hi passen». Però, a l’espera de si hi ha avenços o no, el PSOE i UP mantindran la seva iniciativa viva. Perquè no passi com a l’agost i al 2018, que l’acord es trenqui abans que es firmi. 

I ara, ¿hi ha més elements per a l’acord? «Sembla que sí, que alguna porta s’obre», sentencia un alt càrrec de la Moncloa. «Per la nostra part», arrodoneixen des de l’equip del líder, «no es pot fer més».