03 des 2020

Anar al contingut

ACTE DE MENYS D'UNA HORA

Els Reis presideixen un 12-O inèdit marcat per la Covid i la tensió política

Gèlida salutació entre Sánchez i Ayuso tres dies després del decret d'alarma a Madrid

En l'acte, sense llarga desfilada militar ni recepció, se senten l'esbroncada al Govern i els visques al Rei

Juanma Romero

Res podia ser igual i no ho va ser. La Covid que ha canviat el món també va canviar una celebració tan consolidada com la del 12 d’octubre, la festa nacional. La d’aquest dilluns no va tenir lloc al passeig de la Castellana de Madrid, sinó a la plaça de l’Armeria del Palau Reial de la capital. Sense llarga desfilada militar, sense recepció, sense grupets amb els periodistes. Era un 12-O atípic, insòlit, condensat en una cerimònia de tot just 45 minuts presidida pels Reis i en què es va colar, des del carrer, el murmuri gairebé continu de l’esbroncada contra el Govern i els visques a Felip VI

El lema triat per aquest 12-O era ‘L’esforç que ens uneix’, en record de la lluita de tothom contra la pandèmia, però el breu i estrany acte d’aquest any va deixar al descobert la tensió política i la crisi institucional, que cal afegir a la crisi sanitària i econòmica. Des de la freda –gèlida– salutació que es van dispensar Pedro Sánchez i Isabel Díaz Ayuso, tot just tres dies després de la declaració de l’alarma a Madrid, fins al gairebé imperceptible moviment de cap amb què els ministres d’Unides Podem –era l’estrena dels morats en un 12-O, i el primer en el poder–, tret d’un més efusiu Manuel Castells, van rebre el Rei.

A la plaça de l’Armeria –el mateix escenari que el de l’homenatge a les víctimes de la Covid, al juliol–, minuts abans del migdia, anava arribant el grapat de convidats a la cerimònia. Dotze presidents autonòmics. Tots, menys els de Catalunya Euskadi, que sempre són baixa, i els d’Aragó –Javier Lambán està encara convalescent per una prostatitis–, de les Balears (Francina Armengol va al·legar les restriccions de mobilitat per la pandèmia) i de Múrcia (Fernando López Miras va anul·lar a última hora el viatge a Madrid per un contacte estret amb un contagiat per coronavirus). 

Iglesias i els ministres de Podem saluden distants el Rei, tret d’un Castells més efusiu

També els representants dels tres poders de l’Estat, els líders de les tres dretes –Pablo Casado (PP), Inés Arrimadas (Cs) i Santiago Abascal (Vox)–, els portaveus parlamentaris del Congrés i el Senat i els membres del Gabinet de Sánchez a la Moncloa, encapçalats per Iván Redondo i Félix Bolaños.

En els minuts previs, es va poder veure xerrant el vicepresident segon, Pablo Iglesias, amb Carlos Lesmes, president del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem –la institució que haurà de decidir si l’imputa pel ‘cas Dina’–, i els presidents del Senat i el Constitucional, Pilar Llop i Juan José González Rivas. Una xerrada a què després es va afegir Carmen Calvo. La vicepresidenta primera en va mantenir després una altra apart amb Lesmes en un altre moment.

Una (re)trobada de l’Executiu i el poder judicial després de setmanes de xoc i just quan el Gabinet es disposa a una reforma de la llei per renovar el CGPJ, l’òrgan de govern dels jutges, sense el PP. «Pablo Casado continua sense cedir, està obcecat», assenyalava un ministre que va poder conversar amb el cap dels populars en un petit grupet, sense presència de les càmeres, a la sortida del Palau Reial. 

«¿Com anem?»

Cap a les 12, entraven al pati els amfitrions, la presidenta de la Comunitat de Madrid i l’alcalde de la capital. Tots dos van rebre Sánchez, que els va saludar amb la mà al pit. «Bon dia, president, ¿com anem?», va replicar Ayuso. Tots dos amb prou feines es van creuar la mirada. Es podia tallar l’aire.

Robles i el Jemad ajuden a trencar el gel d’un acte amb el Govern gairebé en ple

El protocol va ajudar a trencar una mica el gel. Es van acostar la ministra de Defensa, Margarita Robles, i el cap d’Estat Major de la Defensa (Jemad), Miguel Ángel Villarroya. A distància, des d’on es van situar els periodistes, es podia veure l’escena de tensió, freda i incòmoda. Sánchez i Ayuso amb prou feines creuaven paraula i la conversa semblava sostinguda, sobretot, per Robles i Villarroya.

Els Reyes i les seves filles, la princesa Elionor i la infanta Sofia, van aterrar a les 12. De seguida, després dels honors, van passar a saludar el Govern gairebé en ple, amb l’única absència d’Arancha González Laya (Exteriors), de viatge a Luxemburg. Iglesias, amb una mascareta en defensa de la sanitat pública, va moure lleugerament el cap, com van fer els seus companys morats del Gabinet, tret del responsable d’Universitats, que va ser professor del llavors príncep. A més dels integrants de l’Executiu, pel grup morat també hi va ser el secretari tercer de la Mesa de la Cambra baixa, Javier Sánchez

El que sí que es va convertir en una companyia constant durant tot l’acte van ser els crits de «¡Sánchez, dimissió!», l’esbroncada i els xiulets contra l’Executiu i els visques al Rei d’alguns ciutadans congregats a les portes del Palau Reial que es colaven pels murs fins a fer-se sentir, com una banda sonora gairebé contínua, a la plaça de l’Armeria. Vox havia convocat protestes aquest 12-O contra l’Executiu i contra la declaració de l’estat d’alarma. 

Un cop començat l’acte, no hi va haver ocasió que el president i la dirigent del PP es tornessin a acostar. Pel pur protocol, ja que Ayuso i Almeida es van asseure a la tribuna d’autoritats, diferent a la del Govern i a la llotja reial. Sánchez en canvi sí que va parlar generosament amb la Reina i amb les seves filles mentre Felip VI, amb uniforme de capità general de l’Exèrcit de l’Aire, passava revista a les tropes. 

Només 527 efectius

La cerimònia [aquí, íntegra] va ser bàsicament castrense. I reduïda a la mínima expressió. Només van participar-hi unitats ubicades a Madrid, a excepció de la Legió, i en aquest cas va ser perquè en aquest 2020 es van complir els seus primers cent anys de vida. De la parada militar, en concret, només en van formar part 527 efectius (l’any passat van ser 4.200). Una unitat de música i vuit seccions corresponents a la Guàrdia Reial, l’Acadèmia Central de la Defensa, el Regiment Immemorial del Rei número 1, l’Agrupació d’Infanteria de Marina, l’Esquadrilla d’Honors de l’Exèrcit de l’Aire, la Unitat Militar d’Emergències (UME), l’Agrupació de Reserva i Seguretat de la Guàrdia Civil i la Legió. 

Homenatge als col·lectius civils que lluiten contra la Covid

Defensa va voler, a més, que a part de les Forces Armades hi participessin representants dels col·lectius civils que estan lluitant contra la Covid, com la Policia Nacional, la Direcció General de Protecció Civil i Emergències, el SUMMA, l’Ericam (la unitat d’emergència i resposta immediata de la Comunitat de Madrid), el Cos d’Agents Forestals de la Comunitat de Madrid, el SAMUR, la Policia Municipal de Madrid i els cossos de bombers de la capital i de la regió. El Rei va condecorar sis membres de les Forces Armades en representació de tot el personal militar que va treballar en l’operació Balmis, durant la primera onada del coronavirus.  

La cerimònia es va compondre de pocs moments: els honors als Reis, la revista, l’hissat de la bandera, la imposició de condecoracions als que han estat en primera línia contra la pandèmia, l’homenatge als caiguts, una petita desfilada terrestre. I la passada de la Patrulla Águila, que va pintar el cel blau de Madrid amb els colors de la bandera d’Espanya. L’acte anava arribant a la fi. A les 12.45, ja tot havia acabat. El Govern i les autoritats s’endinsaven al Palau Reial per xerrar uns minuts fora dels focus i preparar la sortida mentre al carrer encara s’escoltaven crits contra l’Executiu i visques al Rei.

Acabada la celebració, es va saber la data de la cinquena moció de censura de la democràcia. Serà el 21 i 22 d’octubre, al Congrés, per decisió de la seva presidenta, Meritxell Batet. No triomfarà, però servirà per visualitzar (una vegada més) la crispació irrespirable