SESSIÓ DE CONTROL

«President» Pere Aragonès

L'oposició burxa en la pugna JxCat-ERC consagrant el vicepresident i menystenint Budó

zentauroepp55298038 pol201007115655

zentauroepp55298038 pol201007115655 / Gerard Artigas

2
Es llegeix en minuts
Daniel G. Sastre

En la inflació de presidents que viu Catalunya –el «legítim» de Waterloo, l’inhabilitat Quim Torra, el que sortirà de les eleccions del febrer– mai saps on et pot sortir el pròxim. Doncs ha sigut al Parlament, quan l’oposició, empesa per una evident voluntat de conya, s’ha referit aquest dimecres en diverses ocasions a Pere Aragonès com a president.

Per entendre la profunditat de la facècia cal tenir en compte que se celebrava a la Cambra la primera sessió de control després de la inhabilitació de Quim Torra, i també el pacte al qual JxCat i ERC han arribat per pilotar la transició fins a les eleccions. Enmig d’una profunda desconfiança mútua, els partits del Govern van acordar que ningú trauria profit polític de la situació. Aragonès és formalment, fins al febrer, «vicepresident del Govern en substitució del president de la Generalitat». A més, JxCat va col·locar la consellera de Presidència, Meritxell Budó, per fer-li ombra, i qualsevol dels dos podia rebre preguntes durant la sessió de control

Però una cosa són els formalismes i una altra la baralla política. L’oposició no té interès a participar en el pacte de no agressió independentista: tots els partits sense excepció van dirigir les seves preguntes a Aragonès, i cap a Budó. Tota la sessió ha girat entorn del paper de cada un després de la inhabilitació de Torra.

«Ja sé que no li agrada»

Jéssica Albiach, dels comuns, ha sigut qui més ha incidit en l’assumpte. «President, ¿vostè defensa la cooperació intel·ligent o la confrontació intel·ligent amb el Govern?», li ha preguntat a Aragonès. «President no, perquè hi ha president. No n’hi haurà un de nou fins que la ciutadania l’esculli», ha respost l’al·ludit. «Ja sé que no li agrada, però vostè és president en funcions», ha insistit Albiach.

Aragonès ha repetit en diverses ocasions l’argument que no se’l pot dir ‘president’ perquè el que hi havia «ha sigut inhabilitat per posar una pancarta» i «no s’ha de normalitzar el que no és normal». Però això no ha evitat que, per exemple, Alejandro Fernández (PP) li hagi dit que «corre el risc de passar a la història com a Pere Aragonès el Limitat», perquè té les funcions retallades.

Notícies relacionades

«A veure si ho dic bé: honorable senyor vicepresident de la Generalitat en funcions de president», ha encapçalat després la seva pregunta Miquel Iceta (PSC). «Ha fet broma amb la denominació, però nosaltres mai normalitzarem la repressió», li ha respost Aragonès.

Somriure sota la mascareta

Les cares dels pocs diputats de JxCat presents a l’hemicicle eren un poema. I els d’ERC, malgrat que formalment van ser impecables en la defensa del pacte de no agressió amb els seus socis, van tenir sort que estem en temps de mascareta obligatòria, i no podia saber-se si a algun se li dibuixava un somriure sota el nas.