La jutge absol a Tamara Carrasco perquè el missatge sobre els CDR era informatiu

Una jutge de Barcelona ha absolt a Tamara Carrasco, la CDR detinguda a l’abril del 2018 acusada de terrorisme i rebel·lió i a qui es va impedir sortir del seu municipi, Viladecans, durant un any per ordre de l’Audiència Nacional, al no apreciar que cometés un delicte de desordres públics, pel qual la fiscalia sol·licitava set mesos de presó. L’activista sobiranista, al final, va ser jutjada només per aquest delicte per un jutjat ordinari de Barcelona. La sentència afirma que el whatsapp que va enviar a un grup d’amics sobre accions dels CDR era merament informatiu, i no comportava «cap consigna». En aquest missatge es van basar les acusacions penals contra Carrasco.

La resolució, dictada pel Jutjat Penal número 25 de Barcelona, afirma que no s’ha practicat cap prova que acrediti que l’acusada distribuís públicament, a part d’al seu grup d’amics, el missatge de WhatsApp del 25 de març del 2018 en què informava d’una assemblea dels CDR. La togada remarca que es desconeix el nombre de persones que participaven en aquest xat de missatgeria, però que, tot i que fossin el màxim permès (256), «no sembla que pugui considerar-se distribució o difusió pública».

La magistrada recrimina a l’institut armat i titlla de «poc seriós» que, en una investigació policial per «delictes tan greus com terrorisme, rebel·lió i sedició», no s’indagui la font per la qual es va obtenir l’esmentat whatsapp, que és la base de l’acusació penal contra Carrasco.

Accions no delictives

Notícies relacionades

Sánchez anuncia un pla de 13.000 milions, la inversió més gran de la història per als aeroports espanyols

Hisenda s’obre a acceptar davant d’ERC el traspàs "progressiu" de l’IRPF

La jutge María Luisa Maurel remarca, en relació amb el missatge, que només es tracta de «la remissió d’una informació» obtinguda d’una reunió, amb la qual Carrasco posa el focus en una possible vaga general i exposa una sèrie d’accions que s’anaven a fer, però que ja estaven organitzades pels CDR  a diverses localitats. La sentència precisa que no es pot considerar acreditat que en l’esmentat whatsapp «s’inciti a cometre o reforci la decisió d’altres» de dur a terme una sèrie d’actuacions el 26 i 27 de març del 2018, que la togada tampoc estima com de desordres públics.

En aquest sentit, recalca que l’acusació només parla de talls a carreteres i autopistes, així com rodejar l’estació de Sants, accions que en si mateixes «no suposen un acte d’alteració de l’ordre públic, que requereix que es produeixin actes de violència contra les persones o béns o s’amenaci de produir-los». Al missatge, reconeix, únicament es diu en algun moment de «posar oli a l’autopista», a sobre de les boles de palla i cremar-lo, tot i que aquesta acció «tampoc ha d’implicar que es produeixi actes de violència contra les persones o els béns.