JxCat i ERC tanquen files en el relleu de Torra

Junts per Catalunya i Esquerra mantenen, de moment, el ‘fair play’. El motiu, la goma d’enganxar, d’aquesta excepcional pau preelectoral és l’adeu de Quim Torra. Aquest dimecres, els dos partits han tancat files entorn d’una situació excepcional: un Govern ratificant per decret que, lluny d’exercir desacataments o ruptures amb la legalitat estatal –com va continuar reclamant Torra en una arenga al Parlament-, constata que el nou president substitut és Pere Aragonès i que continua governant en funcions fins a les eleccions del febrer. «S’ha acatat de manera humiliant», va denunciar l’altre soci independentista, la CUP.

Dimarts, JxCat va concloure que, davant la insòlita decisió del Govern central de no publicar el cessament de Torra al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), s’havia de parar el rellotge per no fer el joc a la Moncloa i, per tant, no aprovar el nomenament del nou «president substitut». Però, finalment, es va acordar seguir amb els tràmits perquè, altrament, no hi podria haver un Executiu que continués prenent decisions. Això sí, es deixa oberta la porta a fer marxa enrere si el Constitucional suspengués l’execució de la sentència, tal com ha demanat la defensa de Torra.

Jornada de simbolisme

Estant així les coses, ahir va ser un altre dia de simbolisme. La cadira de Torra es va mantenir buida al Palau de la Generalitat, i la portaveu i titular de Presidència, Meritxell Budó, va proclamar: «No hi ha canvi de president». Hores després, al Parlament, Aragonès va mostrar sense arestes el seu recolzament a Torra en un breu discurs: «Després de la inhabilitació, no hi ha president fins que aquest Parlament esculli un president, que és com s’escullen els presidents. No normalitzarem la situació». Budó també va evitar les topades amb ERC i, per exemple, va deixar en mans del nou grup de coordinació JxCat-ERC la decisió sobre si acudir o no a una eventual convocatòria de la taula de diàleg amb el Govern central.

Ahir era dia, per tant, encara de tancament de files i de recolzament a un Torra que es va acomiadar en un ple del Parlament en què va intervenir com a convidat, malgrat la posició contrària de Ciutadans i el PSC. Un ple descafeïnat, per la falta de diputats per la pandèmia i per l’absència dels representants del PSC, que va servir perquè el ja expresident enarborés una altra arenga més pròpia del seu activisme que del seu recent paper presidencial. Sense continguts nous, que no van alterar el semblant d’ERC. Va denunciar un «cop d’Estat» contra les institucions de Catalunya, va comparar la democràcia espanyola amb la turca, i va proclamar «¡Vergonya!» contra els qui van perseguir la seva inhabilitació per desobeir l’ordre de la Junta Electoral perquè retirés una pancarta a favor dels presos independentistes.

Torra va marxar del Parlament entre aplaudiments dels diputats de JxCat i ERC, junts, i crits d’«independència», després d’un discurs sense autocrítica i dirigit només a l’independentisme, en què va reclamar de nou que les eleccions siguin un «nou plebiscit entre república catalana i monarquia espanyola».

Notícies relacionades

L'oposició es conjura per reprovar el mandat de Torra

Blanco Herrera torna a casa

ERC també va tancar files i va abocar dures crítiques al PSOE. Els republicans Anna Caula i Sergi Sabrià van qualificar d’«esperpèntica» i «vergonyosa» la sentència del Suprem. Caula va tornar al mateix terme, «vergonya», per definir com el Govern del PSOE-Podem «s’ha amagat» després de la inhabilitació. La renúncia de Pedro Sánchez a firmar el cessament i no publicar, així, la sortida de Torra del Govern al BOE va ser esgrimida per Caula com la prova d’aquesta posada de perfil per part de l’Executiu.

JxCat i Esquerra van culminar el dia de pau temporal amb una resolució conjunta en defensa de Torra i contra la sentència «no legítima» del Suprem, però sense caires de desobediència. Una pau a què no es va afegir la CUP, que va criticar al Govern que hagi tingut pressa en substituir Torra com un mer tràmit burocràtic sense desobeir. Els cupaires, en clau electoral com tots els grups en el debat, van proposar l’enèsim acord «per l’autodeterminació, les llibertats i els drets civils i socials».