Associacions judicials demanen al Govern explicacions per l'absència del Rei en l'entrega de despatxos a Barcelona

Diverses entitats defensen que «les circumstàncies polítiques no han de condicionar un acte solemne d'un poder independent com la justícia»

Acompañado del presidente del Tribunal Supremo y del Consejo General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes (d), el Rey Felipe VI, saluda a su llegada al Palacio de Justicia, en Madrid (España), a 7 de septiembre de 2020. El Rey preside el acto de apertura del año judicial 2020/2021.

Acompañado del presidente del Tribunal Supremo y del Consejo General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes (d), el Rey Felipe VI, saluda a su llegada al Palacio de Justicia, en Madrid (España), a 7 de septiembre de 2020. El Rey preside el acto de apertura del año judicial 2020/2021. / Eduardo Parra (Europa Press)

3
Es llegeix en minuts
El Periódico

Les associacions judicials han instat el Govern a aclarir l’absència del Rei per primera vegada en l’entrega de despatxos a jutges que se celebrarà aquest divendres a Barcelona, i han advertit que un acte d’un poder de l’Estat com és aquest no pot estar entelat per circumstàncies polítiques.

Per primera vegada, no serà el Rei que presideixi l’acte d’entrega de despatxos a la 69a promoció de nous jutges, sinó que ho farà el president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes. Fonts del CGPJ van explicar a Efe que, com tots els anys, es va enviar una invitació al rei i Felip VI va acceptar, si bé dijous es va rebre una segona comunicació de la Zarzuela en la qual s’informava que el Monarca no anirà a l’esdeveniment.

L’APM, associació majoritària en la carrera, «exigeix» al Govern «que aclareixi les veritables raons de l’absència» del Rei i demana a través d’un comunicat que adopti «les mesures necessàries» per vetllar per la seguretat i integritat física de tots els assistents.

Considera «molt preocupant» que l’Executiu «declari la seva incapacitat per garantir la seguretat» del Rei en un acte institucional, més encara –incideix– si «com s’apunta en alguns mitjans, aquesta invocació a la seguretat només pretén disfressar motius obertament contraris a la Constitució». I remarca que els jutges, com a poder de l’Estat, administren justícia «en nom del Rei».

Respecte a la separació de poders

L’Associació Judicial Francisco de Vitòria (AJFV), la segona més representativa entre jutges i magistrats, té clar que «les circumstàncies polítiques no han de condicionar un acte solemne d’un poder independent com la Justícia» perquè «això també és separació de poders».

Segons el seu parer, si hi ha un acte institucional al qual ha d’assistir el Rei és a l’entrega de despatxos als qui entren a formar part d’un dels tres poders de l’Estat, una presència que no és obligada per llei, però que compta ja amb una tradició de més de vint anys. «La decisió adoptada de no comptar amb ell no es correspon amb l’alta dignitat de la funció de jutjar», apunten des d’aquesta associació.

Des de la progressista Jutges i Jutges per a la Democràcia (JJpD) es fa no obstant una crida a evitar crear polèmiques i problemes on potser no n’hi hagi, perquè es desconeixen els motius que han portat el Rei a no participar en l’acte.

«De vegades, davant situacions excepcionals, com la pandèmia, s’adopten mesures excepcionals», apunta a Efe la seva portaveu, Ascensión Martín, qui considera no obstant que sí que seria necessària una transparència més gran. Segons el seu parer, la presència del Rei seria desitjable, però la seva absència no entelarà l’acte ni la il·lusió dels nous jutges després d’anys d’esforç.

La situació a Catalunya

Notícies relacionades

La presidenta de la minoritària Fòrum Judicial Independent (FJI), Concepción Rodríguez, creu no obstant que, en cas de ser cert que l’absència de Felip VI està relacionada amb la situació política a Catalunya, es tractaria d’una cosa «molt greu», ja que s’estaria parlant de la integritat territorial de l’Estat. «No pot ser que la política de segona estigui afectant l’estructura de l’Estat de dret», assenyala Efe.  

La Zarzuela, a petició d’aquest diari, no ha volgut donar cap explicació de per què Felip VI trencarà la tradició de presidir l’acte. Joan Carles va començar a fer-ho quan l’escola judicial es va instal·lar a Barcelona, el 1997.  Un portaveu oficial de la direcció de l’Estat s’ha limitat a assenyalar que la cerimònia «no està en les previsions». Fa dos anys, els Mossos van haver de blindar els accessos a l’Auditori de Barcelona per les protestes convocades pels Comitès de Defensa de la República (CDR). I la Casa del Rei va dissenyar una visita exprés al monestir de Poblet al juliol, dins de la gira que Felip i Letizia van fer per tota la Península per recolzar el turisme després del confinament, que amb prou feines va durar dues hores. La Zarzuela va anul·lar llavors l’etapa de Barcelona per raons sanitàries, ja que s’estaven registrant nombrosos rebrots.