El Suprem recomana als polítics rebaixar el to del debat públic

La sala penal del Tribunal Suprem considera que «seria desitjable que els tons en el debat públic fossin més correctes», però «l’excés no és suficient per cobrir les exigències del Dret penal» i admetre a tràmit les querelles presentades per les manifestacions de polítics. Amb aquest criteri, l’alt tribunal ha rebutjat la querella presentada pel PSOE contra la diputada de Vox Macarena Olona per relacionar la mort de gent gran durant la pandèmia amb la intenció de l’Executiu de regular l’eutanàsia.

La querella contra Olona, per injúries, calúmnies i coaccions greus, responia a la següent afirmació: «Aquest Govern social-comunista va voler introduir a Espanya la regulació de l'eutanàsia i per desgràcia i per l’evolució dels fets ho ha aplicat de la manera més ferotge». La gravetat de l’acusació fa que el Suprem consideri «comprensible la queixa de la part querellant», però no la veu suficient com per «subsumir en la norma penal l’excés verbal amb finalitats polítiques», que es va produir «enmig d’una entrevista en relació a la pandèmia».

Emmarca les paraules de la diputada de Vox en «la queixa per l’activitat i la gestió pública», i dins de «la llibertat de crítica en la contesa política». Afegeix que, tot i que és «veritat que les formes són importants, i moltes vegades poden ser inadequades i excessives, d’acord amb la línia que ha d’imperar en aquest tipus de confrontació pública, en l’ordre penal han de valorar-se en aquest entorn de crítica política davant una concreta gestió més que amb una voluntat de calumniar».

Context més mesurat

Notícies relacionades

Mor un militar en unes maniobres amb foc real a Polònia

Els Comuns plantegen classes extraescolars culturals gratis

Entén que, tot i que «l’ànim de censura pública de la gestió política ha de fer-se en un context més mesurat», el seu «excés no ha de comportar sempre i en qualsevol context el retret penal», perquè tot i que no sigui «aconsellable en la pau i tranquil·litat que ha de presidir també la vida pública, el principi d’intervenció mínima del dret penal comporta la no admissió de l’acció penal».

La sala segona recorda que «la Constitució espanyola, a l’articular un sistema de valors, on s’introdueixen la llibertat d’expressió i opinió, va establir un control, potser sense voler-ho, dels governs i d’administracions públiques», que precisament es desenvolupa gràcies a l’exercici d’aquestes llibertats. Afegeix que amb «la crítica política i la denúncia pública de fets irregulars en les administracions es pot arribar a realitzar un control», que condueixi a obrir investigacions penals o donar resposta des d’elles mateixes.