LA RELACIÓ ENTRE EXPRESIDENTS

Mas-Puigdemont: 'ni tutelas, ni tutías'

Durant 20 mesos, l'exlíder del PDECat va apadrinar i aconsellar el seu successor fins que aquest li va ocultar que marxava a Bèlgica

 

  / JOAN PUIG

2
Es llegeix en minuts
Xabi Barrena
Xabi Barrena

Periodista

Especialista en informació sobre el Govern de Catalunya, de ERC y en el seguiment de l'actualitat del Parlament.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El 30 d’octubre del 2017, 72 hores després de la DUI, Artur Mas es trobava inquiet a la seu del PDECat, on havia de celebrar-se l’executiva del partit. Intranquil pel retard de Carles Puigdemont. En aquell moment, una alerta d’EL PERIÓDICO va revelar que el ja expresident es trobava a Brussel·les. I a Mas se li va escapar (o no) l’exabrupte o insult per antonomàsia. Ell, que fins aquell moment havia sigut el seu valedor, confessor, defensor i aliat, no en sabia res.

El llibre ‘M’explico’, autoritzat per Puigdemont i que inclou 201 referències al seu antecessor, afegeix més estelles a la ferida relatant com, ja a la seu, va coincidir a l’ascensor amb Ramon Tremosa i el seu assessor, Aleix Sarri, que sí que sabien on es dirigia Puigdemont. I un Mas ignorant els va dir: «Ara tenim reunió, a veure què voldrà fer el president».  I el duo va respondre: «Sí, a veure...»

Tot havia començat amb la trucada de Mas el 9 de gener del 2017: «Hola, Carles, soc el president Mas. Ja saps per què et truco. ¿Fa falta que parlem?». El llibre destil·la respecte per Mas. Des que, en la presa de possessió, tots dos «van empatar» en peticions de ‘selfies’, a la mostra de l’heterodox sentit de l’humor de Mas quan, ja al despatx, li anticipa que «no hi ha manual d’instruccions».

Conseller i valedor

Puigdemont demana a Mas que l’acompanyi en els seus primers contactes amb el «poder econòmic i mediàtic».  I li serveix d’exemple pel que fa a l’ús de la informació per part dels serveis de l’Estat. I rep consells i advertències.

Segons transpira el llibre, Mas el tutela. Segurament de la mateixa manera que Manuel Fraga va interpretar aquest verb quan, davant l’acusació que va mantenir la seva influència sobre el seu successor, José María Aznar, va estripar la carta de dimissió que li havia fet arribar el que seria president del Govern al crit de «ni tutelas ni tutías».

«A Mas se’l considera distant, fred i calculador. I és una etiqueta injusta», afirma Puigdemont. I sobre la renovació del PDECat, per allunyar-se de CDC, assevera que «Mas ho té clar. Molt més clar del que la gent es pensa». 

L’exalcalde de Girona, almenys en aquells primers mesos, durant el 2016, segueix al peu de la lletra el que li aconsella el seu antecessor: «No miris la premsa, no visquis pendent del que diuen i fes el que hagis de fer». 

Enemic comú

Es reunien periòdicament. De fet, és una condició de Puigdemont. Allà atén l’experiència de Mas. Tot i que amb el temps aprèn a volar sol, almenys en les reunions amb els poders econòmics.

Notícies relacionades

A més, comparteixen enemic i això uneix molt. Després d’alguna baralla amb ERC, Puigdemont rememora. «Mas li va dir: ‘A mi, Junqueras també m’ho va fer alguna vegada’. En el moment del relleu, Mas el va avisar que un dels perills era la probable deslleialtat d’ERC», cita Xevi Xirgu al llibre.

Mas creia que el referèndum «no es podria fer» per l’oposició de l’Estat. Malgrat tot, li va donar suport. Tot. I va defensar Puigdemont a crits l’agitat 26 d’octubre. «¿No veieu que l’esteu enviant a la presó per 20 anys?»,  va etzibar Mas a, vés tu per on, Josep Rull i Jordi Turull. Però el que no sabia és que Puigdemont tenia, en realitat, altres plans. Aleix Sarri, sí