El PSOE i Unides Podem se sobreposen a l'última topada ajudats per l'operació Kitchen

No és una anàlisi aïllada. És la lectura que travessa el gruix de l’Executiu, socialistes i morats. El matrimoni de conveniència que tots dos van formar per a la investidura de Pedro Sánchez, fa menys d’un any, acumula xacres, moltes, però té bona salut. Malgrat tot. I té, remarquen les dues parts, vocació de continuïtat.

Els dos socis han naturalitzat les discrepàncies, han absorbit la polifonia, han intentat –i potser aconseguit— que la reverberació de cada maror interna decreixi, que cada xoc tingui un recorregut més curt. Però les tensions hi son, i el propòsit/avís que es va marcar Sánchez a l’anunciar el seu nou Gabinet, al gener –un Executiu «plural», tot i que «amb una mateixa paraula»–, sona a entelèquia. Tensions que, a més, no s’amaguen. Pel PSOE, per l’afany de Pablo Iglesias per «marcar perfil», «territori». Per UP, perquè vol que es compleixi l’acord de govern i Sánchez no giri a la «dreta».

«Una altra vegada»

«Per la fugida del rei emèrit vam tenir una discussió forta i puc dir que el president es va disculpar. Això el fa gran», va revelar dimarts Pablo Iglesias a la SER. Les paraules van sorprendre diferents ministres socialistes després de la reunió setmanal de l’Executiu. I van molestar. Molt. «Una altra vegada», «és inacceptable», remugaven alguns, irritats. La portaveu, María Jesús Montero, i la vicepresidenta primera, Carmen Calvo, amb prou feines es van poder mossegar la llengua. Davant les successives preguntes dels periodistes, van recalcar que les converses de Sánchez amb els seus ministres són privades, com són secretes les deliberacions del Consell. I van recordar que l’«estatus» del president és diferent al de la resta del Gabinet. 

La pilota queia una altra vegada a terra. Sense ensopegades. Fins i tot a l’equip del vicepresident segon s’admetia que les seves paraules a la ràdio havien sigut inoportunes. Poques hores després, la coalició exhibia unitat al registrar conjuntament al Congrés una sol·licitud de comissió d’investigació sobre l’operació Kitchen que afecta el PP (i que prosperarà), cosa que permetrà mantenir viu el cas durant mesos en l’escena pública. 

Els socis impulsaven l’òrgan gairebé en paral·lel a la primera derrota parlamentària de pes que patia el Govern, al tombar la Cambra baixa el decret llei dels romanents dels ajuntaments. Els 155 diputats del PSOE i UP van votar junts, sense fugues dels comuns, una cosa que no estava gens clara per l’oposició d’Ada Colau. Però una oferta d’última hora de Montero i la intervenció d’Iglesias van aconseguir evitar la ruptura de la majoria. 

Des de fa mesos, en l’horitzó d’Unides Podem, la norma redactada per Hisenda i que va obtenir pels pèls el beneplàcit de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), figurava com un maldecap. Des d’un primer moment, l’alcaldessa de Barcelona es va posicionar en contra i va obtenir el suport d’En Comú Podem que, al principi, va apostar per rebutjar la iniciativa. El ‘no’ dels morats catalans suposava una ruptura de la disciplina de vot acordada al començament de la legislatura entre el PSOE i Unides Podem.

Per mantenir intacte l’acord i en un gest de «lleialtat», diverses fonts d’UP expliquen que Iglesias va mantenir una reunió amb Colau dimecres passat a Madrid. Un dia abans de la votació. En aquesta trobada, diuen, el vicepresident segon va plantejar negociar amb Montero «petites modificacions» al decret perquè els comuns es trobessin a gust recolzant-ho. Les mateixes fonts afirmen que en aquell moment Iglesias ja donava per perduda la votació, però que la seva intenció era mostrar un Govern unit. La ministra no va arribar a reunir-se amb la regidora catalana aquell dia, afegeixen des del seu cercle més pròxim. 

El CIS i el rei emèrit

La coalició culminava la setmana amb les aigües tranquil·les. A l’espera de la pròxima tensió. Aquest dimarts, el Congrés vota una moció dels morats que demana al CIS que pregunti sobre la Monarquia. El PSOE encara no ha decidit el sentit del vot, però en principi s’inclina per oposar-s’hi, segons indicaven fonts del partit, tot i que abans vol estudiar les esmenes transaccionals dels grups, si es presenten. 

Però la batalla més dura que queda per davant és la dels Pressupostos del 2021. Montero continua redactant l’esborrany amb Nacho Álvarez, secretari d’Estat de Drets Socials i home de confiança d’Iglesias. De moment, les converses entre tots dos no s’han encallat, indiquen a Hisenda, tot i que encara falten alguns dies perquè es creï el text conjunt. El més difícil vindrà després, tot i que Sánchez ha aconseguit de Podem que accepti que es negociï amb Cs.

No obstant, a la Moncloa i Hisenda s’aprecia un cert gir i ara veuen una disposició més gran d’ERC. El Govern jugarà, per ara, amb les dues baralles, per no córrer riscos. «Sí que són possibles uns Pressupostos que puguin ser còmodes per tothom, que no generin rebuig –assenyalen des del sector socialista del Gabinet–. ¿Hi haurà vetos per les sigles? Bé, estan anunciats. Però treballarem amb tothom, i trucarem fins i tot el PP. El president ha traslladat que veu que ERC està més disponible, però Cs ha fet una aposta clara i cal comptar-hi sense haver d’excloure ningú». Que el president situés els taronges a la «foto de Colón» dimecres passat a la Cambra baixa no els treu de l’equació. 

Sánchez trasllada que està satisfet amb el seu Govern, que no preveu canvis i que garanteix l’«estabilitat» per a tota la legislatura, però perquè aquesta sigui «fecunda» són els altres partits els que s’han d’esforçar. De portes endins, es respira aquest aire optimista. «Bon ambient, coalició forta», resumeix telegràficament un ministre. «Som un equip cohesionat, tot i que hi hagi matisos i tot i que no comparteixi la seva estratègia de visibilitzar-se mostrant les diferències als mitjans», secunda una altra. «De vegades em preocupa el que llegeixo, perquè les deliberacions en el Consell són constructives, la comunicació és fluida i no hi ha asprors», apunta un tercer, que evoca el retret públic que els morats van llançar contra la ministra Isabel Celaá pel disseny de la tornada al col·le, un retret que no es va sentir en la reunió d’aquella setmana. 

«Joc brut»

Però el pols més viu està en la Comissió Delegada d’Afers Econòmics, que presideix Nadia Calviño i en què sí que s’enfronten les dues visions, amb alineaments no sempre partidaris, ja que en ocasions ministres com José Luis Escrivá (Inclusió) es posiciona del costat dels seus companys d’UP. Quan les disputes s’enverinen, resolen per dalt Sánchez i Iglesias, que mantenen una bona relació, igual que els seus equips més directes. A la Moncloa remarquen que la convivència és «millor» que la del PP i Ciutadans a la Comunitat de Madrid, perquè el diàleg dins l’Executiu central entre els dos aliats és fluid i els líders s’entenen bé. 

Al PSOE es remarca la seva diferent cultura, més «institucional» i «de poder», i la de Podem. També s’aprecia menys incomoditat amb Yolanda Díaz (Treball), a qui reconeixen la seva tasca i dedicació, o Alberto Garzón (Consum), líder d’Izquierda Unida, formació amb la qual els socialistes sí que s’han entès històricament i amb la qual han governat en ajuntaments i comunitats. De Manuel Castells (Universitats), convenen diferents fonts que està més «desaparegut». 

Dins l’Executiu també hi ha els qui denuncien el «joc brut» dels morats amb els mitjans, la seva «escassa gestió» en les seves àrees –de menys pes que les del PSOE–, el seu caràcter «menys empàtic i agressiu» i la voluntat d’Iglesias, «intolerable», de «voler mesurar-se amb Sánchez». 

Precisament, una de les queixes dels podemistes és que tant en el desterrament del rei emèrit –operació controlada per la Moncloa: Sánchez i, per delegació, el seu cap de Gabinet i el secretari general de la Presidència, Iván Redondo i Félix Bolaños, més Calvo–, com en la possible fusió entre CaixaBank i Bankia ha estat al marge. El president ha defensat la «confidencialitat» dels seus despatxos amb el Rei i que la informació «molt sensible» sobre els dos bancs només podia ser coneguda per Economia. 

«Són comptades les qüestions que Podem no coneix», assenyalen fonts pròximes a Sánchez. Des de la part socialista es recorda que el seu líder no és un ‘primus inter pares’, sinó un president amb «estatus» propi i que és qui decideix què delega en els seus vicepresidents i ministres, perquè a més així ho prescriu la Llei de Govern de 1997. «No té res a veure ni amb la confiança en el seu Govern ni amb la complicitat de la coalició, sinó amb el caràcter crític de certes qüestions», apunta un ministre. Un altre admet que la major part dels membres del Gabinet, fins i tot del PSOE, no estan al corrent dels temes més estratègics o delicats. També els que coneixen Sánchez anticipen que no canviarà la seva actitud, perquè el seu cercle de poder és petit, molt petit, i a la Moncloa irrita la indiscreció que li suposen a Iglesias. «Pedro exerceix de president, lidera», observa un ministre. Un altre reivindica la força numèrica del PSOE, que s’ha de fer valer, creu, dins l’aliança: 120 davant 35 diputats.

Relació Lastra-Echenique

Fins i tot dins el PSOE els més ‘freds’ amb UP assumeixen que la coalició durarà. També ho creu el sector morat, que el Govern té elements per seguir, almenys, fins al final de la legislatura. Fonts pròximes a la cúpula d’Unides Podem reivindiquen la «bona salut» de què gaudeix l’actual Executiu malgrat la crisi sanitària que ha colpejat de ple els primers mesos de l’aliança. A més, deixen clar que, «fins i tot amb discrepàncies» típiques entre dues formacions diferents, el Consell de Ministres pot funcionar com una maquinària ben greixada si es mantenen uns bons canals de comunicació.

Notícies relacionades

Setmana decisiva per a Torra

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Sobre això, fonts parlamentàries destaquen la «bona entesa» entre els socis i asseguren que els portaveus al Congrés, Adriana Lastra i Pablo Echenique, xerren diàriament per coordinar l’acció a la Cambra baixa, com ho prova la maniobra ràpida per acorralar el PP per l’operació Kitchen, perfecta per als interessos de l’Executiu i per agitar els fantasmes del passat –l’ombra de l’escàndol permanent i la corrupció– de Pablo Casado. 

Tots admeten que, agradi més o menys, el PSOE i UP estan condemnats a entendre’s. I a resistir. Per molt temps, perquè el vell bipartidisme pot no tornar. Les dues parts assenyalen que, al cap i a la fi, les tensions que es visualitzen són les que marquen el camp de joc d’un Govern de coalició. Una experiència, abunden, que no hi havia a Espanya, sí a les autonomies. Una entesa entre les esquerres, a més, que era inèdita des de la guerra civil i que és una ‘rara avis’ a Europa.