Els entrebancs de Casado

El president del PP també ha trucat aquestes últimes hores a diversos dirigents autonòmics amb l’objectiu d’escoltar les seves anàlisis i fer-los partícips de l’estratègia que posarà en marxa si Jorge Fernández Díaz o María Dolores de Cospedal són imputats en el marc del ‘cas Kitchen’. 

Segons fonts coneixedores de la reunió i de les trucades, Casado els va demanar propostes i iniciatives per superar aquesta situació crítica i va mostrar la seva voluntat de ser rotund a l’hora de distanciar-se de l’operació que el Ministeri de l’Interior, amb ús de fons reservats, va muntar, suposadament, per protegir el partit en el Govern. Dimarts, quan li van preguntar per l’assumpte, va afirmar que en els anys que estan sent investigats, del 2013 al 2015, ell era un simple «diputat per Àvila» i que les investigacions són «de temps molt passats». «Va ser insuficient» i «ambigu», van opinar alguns dirigents del partit. Alguns li han aconsellat que ha de dir clarament que s’ha d’aplicar la llei i que, si algú ha comès un delicte, ha de respondre per això. Un treballador veterà del partit li ha recordat que Cospedal ja va haver de trencar amb l’altre passat, el de la ‘Gürtel’, que es considerava llegat de José María Aznar. La llavors secretària general, el dia en què l’opinió pública va llegir per primera vegada, a ‘El Mundo’, que dirigents del PP havien rebut durant anys sobres amb diner negre va afirmar: «Al PP, qui la fa la paga i cadascú que carregui el mort». 

Possibles imputacions

Però, en realitat, aquesta frase no era tan valenta. Aquell dia, 18 de gener del 2013, no se sabia que Bárcenas guardava els llibres en els quals anotava els pagaments i que, entre els que havien rebut els diners en b, hi havia, entre d’altres, Rajoy, Rodrigo Rato, Jaime Mayor Oreja i la mateixa Cospedal. ’El País’ va publicar els papers de Bárcenas uns dies més tard, el dia 31.

Ara, és més espinós per a Casado pronunciar aquesta frase perquè els noms ja són sobre la taula. Els informes d’anticorrupció apunten a Fernández Díaz, llavors ministre de l’Interior, i a Cospedal. El PP havia aconseguit fins ara que només resultés incriminat el que era número dos d’Interior, Francisco Martínez, responsable pel seu càrrec dels fons reservats, però ell els havia avisat, segons diuen ara diversos diputats, que no pensava «menjar-se aquest marró sol». Previsiblement, el jutge decidirà en els pròxims dies si imputa Fernández Díaz, Cospedal i el seu marit, Ignacio López del Hierro.

Els àudios de Villarejo i el marit

A més, en el cas de Cospedal, a Casado se li suma la variable emocional. Sap que va guanyar les primàries a Soraya Sáenz de Santamaría gràcies al seu suport. L’exsecretària general va caure en la primera ronda i va decidir donar el seu suport al llavors vicesecretari i evitar que la seva enemiga vencés. Un ministre del Govern que compartien Cospedal i Sáenz de Santamaría apunta que Casado ja ha trencat «una vegada» amb l’ex secretària general quan, el novembre del 2018, van aparèixer uns àudios de l’excomissari José Manuel Villarejo en els quals, entre altres coses, aquest informava el seu marit de les investigacions sobre corrupció. Aquest exministre assegura que l’actual direcció el va convidar a renunciar a l’escó. Cospedal va deixar la política i va declarar que ho feia per protegir el PP «de qualsevol atac». Aquell dia Casado li va agrair que pensés en el seu partit «abans que en els seus interessos personals».

La campanya de primàries

Notícies relacionades

Mor un militar en unes maniobres amb foc real a Polònia

Els Comuns plantegen classes extraescolars culturals gratis

Un alt càrrec regional remarca la distància que separa l’actual líder del partit de Rajoy i Cospedal, malgrat el suport que ella li va donar. «Ell es va presentar a unes de primàries en oberta confrontació amb tot això [amb referència a la corrupció], inclosa Cospedal». «No va voler heretar Rajoy, sinó combatre’l», segueix quan se li planteja la responsabilitat que es pot reclamar a Casado.

A la cúpula del PP se saben entre dos focs: per la dreta, Vox, amb una moció de censura (sense data) que ja no serà només una eina contra Pedro Sánchez, sinó també contra Casado, i, per l’esquerra, PSOE i Podem, que desdenyaran qualsevol iniciativa que presenti com a oposició i es recolzaran en la comissió d’investigació en el Congrés per erosionar-lo durant els tres mesos que, com a mínim, duraran.