L'«escala» de l'espionatge a Bárcenas fins a arribar a Rajoy

L’estratègia de defensa de l’exnúmero dos d’Interior Francisco Martínez en la causa en què s’investiga l’espionatge a què «un dispositiu parapolicial» va sotmetre, almenys entre 2013 i 2015, l’extresorer del PP Luis Bárcenas, per evitar que aportés en la investigació de la caixa b la informació compromesa per a dirigents del partit que tingués en el seu poder, era senzilla: que l’«escala» no s’acabés amb ell. «Et garanteixo que si jo he de declarar [...] també hi aniran JFP (i probablement MR)», assegurava amb referència a l’exministre Jorge Fernández Díaz i l’expresident del Govern Mariano Rajoy, en una conversa amb el que va ser durant el seu mandat número dos de la Policia, Eugenio Pino, el 19 de setembre de l’any passat.

Martínez està comprovant que l’estratègia no li ha servit per salvar-se, però almenys sembla que no estarà sol al banc dels imputats. La Fiscalia Anticorrupció utilitza les seves paraules per demanar la imputació per delictes de prevaricació, descobriment i revelació de secrets i malversació de cabals públics de l’exministre, de l’exsecretària general del PP, María Dolores de Cospedal, i del seu marit, l’empresari Ignacio López del Hierro, tan implicat en la trama que va ser ell a qui va alertar l’excomissari José Manuel Villarejo de les investigacions obertes en el ‘cas Gürtel’ i Brugal.

«Disfuncions en els fons»

Després de ser citat a declarar com a imputat el 22 de gener, el secretari d’Estat de Seguretat amb el Govern del PP s’encara via mail amb el comissari que l’havia involucrat, Enrique García Castaño, ‘el Gordo’. Li recrimina que l’identifiqués com la persona que va rebre el ‘pendrive’ obtingut de l’espionatge a Bárcenas, a través del seu xòfer de confiança, Sergio Ríos, a qui pagaven 2.000 euros mensuals, procedents de les «disfuncions i irregularitats en la gestió i control» dels fons reservats,  i a qui es va premiar amb l’ingrés a la policia.

En aquest correu electrònic, Martínez insisteix que es defensarà amb tots els arguments «i la peça continuarà creixent perquè cridaran Jorge (com a mínim)». La imputació de l’exministre, encara no acordada pel jutge Manuel García-Castellón, està pràcticament assegurada gràcies als SMS en què va comentar amb el seu exnúmero dos la importància de l’operació del xòfer de Bárcenas i el seu èxit. Després de la seva imputació, l’exsecretari d’Estat els va dipositar en un notari.

«Ser lleial a miserables»

En l’informe fiscal, crida també l’atenció la comunicació que Martínez manté amb el seu amic, el president de l’Audiència Nacional, José Ramón Navarro. En el seu missatge el primer li diu: «Com saps molt bé, el meu grandíssim error en el ministeri va ser ser lleial a miserables com el Jorge, Rajoy i Cospedal». Afegeix que això ho té fàcil de provar i s’acomiada dubtant «si un president pot continuar sent amic d’un imputat», perquè ell mateix admet que «queda fatal».

Martínez, que insisteix en aquesta línia de lleialtat i eficàcia quan el ministre nega en una entrevista haver sabut res de la Kitchen, també va intentar blindar-se davant la imputació del jutge formant part de les llistes del PP a la Comunitat de Madrid, després d’haver sigut exclòs de les de les generals de l’abril del 2019. Per això es va dirigir directament a Rajoy, a qui va demanar que no el «deixin tirat» a través de l’Assemblea de Madrid. El seu argument va tornar a ser la seva «lleialtat i compromís», però no consta que rebés cap resposta. 

Un parell de dies després, també ho va intentar amb l’actual secretari general del PP, Teodoro García Egea, al qual recorda que està «ficat en aquest embolic» per «lleialtat al partit, a Jorge Fernández i a Rajoy». Afegeix que la qualitat de què tant presumeix també la tindria amb ell i amb l’actual president, Pablo Casado.

«Catapultar el líder»

El juny de l’any passat, Martínez afirmava que la «principal culpable del que està passant» era «la senyora que va catapultar el líder», Cospedal. Entenia que «s’havia posat de perfil» i tenia «amnèsia selectiva». Per a la seva tranquil·litat, l’informe fiscal també defensa la imputació de l’exsecretària general del partit en el seu «interès personal» en l’operació per dues raons: una de directa, com a afectada per la documentació que podia tenir Bárcenas comprometedora per ella mateixa, i una altra indirecta, pel seu càrrec. 

Notícies relacionades

Hisenda va retreure als inspectors que no l’avisessin dels informes dels Pujol

El PSC defensa "transformar" Espanya en un Estat federal

A banda de l’intent d’aixecar alfombres de l’exnúmero dos d’Interior a conseqüència de la seva imputació, l’informe descriu altres lluites internes que van acompanyar el dispositiu policial il·legal, com la que hi va haver pel control de Sergio Ríos entre Villarejo i el també imputat Andrés Gómez Gordo, a qui anomenen ‘Cospedín’ per la seva relació amb Cospedal, que el va portar a anar-se’n amb ella quan va ser presidenta de Castella-la Manxa.

Com és habitual en els àudios intervinguts al principal imputat del cas, a la presó des del novembre del 2017, aquest es vanta de tenir-ho tot molt bé lligat i de poder fer servir «part de la informació de què disposa per ‘fotre la petitona’, «fent referència a la llavors vicepresidenta del Govern, Soraya Sáez de Santamaría, o al «barbes», fent referència a Rajoy.