Forcadell torna al Parlament: «S'ha de poder debatre lliurement»

L’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha tornat aquest divendres a la Cambra catalana dos anys i cinc mesos després de l’últim ple en què va participar com a diputada. Forcadell ha acudit a la seu parlamentària per participar en l’acte oficial pels 40 anys de la recuperació de la institució després de la seva abolició per part de la dictadura franquista aprofitant el tercer grau penitenciari.

El president del Parlament, Roger Torrent, ha rebut Forcadell i junts han pujat l’escalinata central entre aplaudiments de diputats independentistes i personal de la institució fins a arribar al despatx d’audiències. 

Forcadell ha llegit una declaració conjunta amb Torrent i els expresidents Núria de Gispert, Ernest Benach i Joan Rigol, que han sol·licitat un indult per a l’excap del Parlament. L’última vegada que Forcadell va trepitjar la institució va ser el 22 de març del 2018 per acudir a la investidura fallida de Jordi Turull, un dia abans que el Tribunal Suprem els cités per declarar i ordenés la seva presó provisional sense fiança. La política independentista compleix una pena d’11 anys i mig de presó al centre penitenciari femení de Wad Ras, a Barcelona, condemnada per un delicte de sedició.

Forcadell, que s’havia mantingut allunyada dels focus mediàtics des del seu empresonament, ha proclamat que «tot el que preocupa la ciutadania s’ha de poder expressar i debatre lliurement, amb l’únic límit de l’educació i el respecte entre representants de la ciutadania». «La llibertat d’expressió és un tresor immens que s’ha de preservar», ha etzibat. 

Els oradors s’han repartit la lectura d’un text en defensa de la democràcia, de l’activitat parlamentària dedicada «a tots els catalans» i del treball des del Parlament dedicat a «millorar el benestar de tota la ciutadania». Rigol ha defensat el pluralisme polític i el debat parlamentari, i ha considerat que la condemna a Forcadell és «injusta i impròpia d’una democràcia»: «Et volem lliure», ha afegit. 

Notícies relacionades

Hisenda s’obre a acceptar davant d’ERC el traspàs "progressiu" de l’IRPF

Sánchez busca llimar les reticències d’Alemanya al català a la UE

«Sense política no hi ha democràcia», ha continuat Benach, i ha posat en relleu les 724 lleis aprovades pel Parlament. També ha dedicat part del seu discurs a la sentència de l’Estatut que «ha marcat un abans i un després». «Censurar el dret i iniciativa dels diputats, impedir treballs en el ple, exigir a la Mesa que cometi actes de censura...», ha inquirit De Gispert per denunciar «la judicialització constant».

«S’ha d’acabar amb la repressió contra l’independentisme, el Parlament necessita alliberar-se de la judicialització», ha reblat Torrent, i ha condicionat la solució al conflicte polític català a la celebració d’un referèndum a Catalunya.