Torra es desmarca del consens autonòmic per no incloure les baixes per a pares de nens aïllats

La primera conferència de presidents del nou curs polític, la número 22 (i la setzena des que va arrencar la pandèmia per Covid-19), ha transcorregut de manera més tranquil·la que moltes de les anteriors. Amb els esforços abocats en la tornada a l’escola i en el control de la pandèmia quan aquesta està en una segona corba que no s’acaba de frenar, especialment en focus com Madrid. 

Tot i que Educació i Sanitat ja van rubricar un consens la setmana passada sobre com procedir en el retorn a les aules, hi ha serrells encara sense resoldre, com la situació en què queden els pares dels nens en quarantena. Aquells que tinguin fills que donin positiu en coronavirus tenen dret a baixa, però encara no s’ha aclarit què passarà amb els que tinguin infants aïllats, amb PCR negativa. Tot i que el vicepresident segon, Pablo Iglesias, sí que va assegurar dimecres que hi hauria permisos retribuïts per als progenitors de nens que s’hagin de mantenir confinats, i, tot i que també la ministra de Treball, Yolanda Díaz, va reconèixer que el Govern està treballant en aquesta via, encara no hi ha una decisió final. 

Aquest divendres, Pedro Sánchez no ha fet al·lusió en la seva intervenció inicial a aquesta qüestió, tot i que sí que ha demanat a les comunitats que no tanquin escoles de manera unilateral perquè la seva decisió afecta altres territoris. El president de la Generalitat, Quim Torra, sí que s’hi ha referit. Considera «essencial» que, en cas de confinament per PCR positiva o negativa, els pares «puguin acollir-se a una incapacitat temporal o bé a un subsidi, com va suggerir el vicepresident Iglesias». La proposta de Catalunya és «reformar el reial decret llei [6/2020, de 10 de març] per emparar les dues situacions». El cap de la Generalitat ha avisat que no subscriurà la proposta de declaració de la cimera autonòmica d’aquest divendres si no inclou el «compromís explícit d’incapacitat temporal per a PCR positives i negatives, així com un subsidi especial per a autònoms».

Les esmenes de la Generalitat no s’han inclòs, de manera que Torra no ha firmat el document, i s’ha desmarcat del consens autonòmic. La ministra de Política Territorial, Carolina Darias, ha explicat que el text plasmava l’acord de la conferència multisectorial de la setmana passada, que concitava un consens pràcticament unànime (només es va abstenir Euskadi), i per això es va decidir no introduir canvis. És a dir, que l’acord estava fet. La possibilitat d’incloure ajuts per als pares de fills en quarantena està «en estudi», va dir la ministra, remetent-se a les declaracions d’aquest divendres del seu company de Gabinet, el titular d’Inclusió, José Luis Escrivá. Com que «s’està treballant» aquesta matèria i requerirà probablement un «canvi normatiu», s’ha preferit deixar-la fora de la declaració i no tocar-la. 

Fonts de Política Territorial han puntualitzat que simplement es tractava de donar més presència política al pacte de la setmana passada, i per tant no hi ha hagut una firma com a tal del document, així que la declaració de Torra és més simbòlica, ja que l’acord sobre la tornada a l’escola ja estava fet.  

Més fons per al 2021

La qüestió educativa ha centrat la discussió de la conferència. Així, el president gallec, Alberto Núñez Feijóo, ha demanat un «acord explícit que reguli com actuar en cas de brots». I tot i que ha valorat els 2.000 milions del fons Covid que el Govern ha reservat per preparar la tornada a les aules, ha mostrat el seu desacord amb el repartiment, publicat aquest dimecres al BOE, perquè no té en compte, ha dit, costos com el transport escolar o els menjadors. Galícia ingressarà 92 milions, bastant menys que altres autonomies més poblades, com Madrid (291 milions), Catalunya (337) o Andalusia (383). Feijóo ha demanat un compromís pressupostari per a l’any que ve, com també ho ha formulat el murcià Fernando López Miras (PP), ja que «la pandèmia no s’acabarà al desembre i és necessari que hi pugui haver més fons i que se’n pugui disposar el 2021». 

El líder de la Xunta ha reiterat la seva exigència que es reformi la legislació sanitària per disposar d’instruments «més eficaços» per fer front a la pandèmia i ha avançat a Sánchez que li enviarà una proposta de modificació de la llei de salut pública. Una cosa que ja va avançar que faria la setmana passada. El Govern no veu necessari aquest canvi legal, perquè entén que hi ha eines jurídiques suficients, inclòs un estat d’alarma a la carta i territorialitzat. El conservador Alfonso Fernández Mañueco (Castella i Lleó) reivindica igualment el canvi legislatiu, per no haver de recórrer a instruments excepcionals. Un altre president, en aquest cas el socialista Javier Lambán (Aragó), és partidari de modificar la legislació perquè les decisions judicials recaiguin en els tribunals superiors de justícia. Lambán, per cert, va reforçar la idea que urgeix «facilitar la conciliació familiar i laboral», sobretot quan un alumne hagi de quedar-se a casa i els seus pares puguin disfrutar d’una prestació, «sense que signifiqui una càrrega afegida per a les empreses». 

El popular Juanma Moreno, president de la Junta d’Andalusia, ha recalcat que aquest curs escolar és «el més complex dels últims 40 anys». Així que si es vol «generar confiança» s’ha d’actuar amb «unitat», ha assenyalat, perquè el que provoca més «incertesa» és que no hi hagi «igualtat d’acció entre les comunitats». Ha defensat un criteri comú sobre l’absentisme a les aules perquè «no seria bo prendre decisions aïllades o descoordinades», informa Julia Camacho des de Sevilla. Moreno va afegir que «després de la galleda d’aigua freda de conèixer que els fons europeus no arribaran fins a mitjans del 2021, ha demanat que s’agilitzi o que el Govern adelanti aquests recursos perquè «les administracions estan exhaustes i necessiten recursos, igual que els necessiten els autònoms i les petites empreses». 

La petició de prorrogar els expedients de regulació temporal d’ocupació (ertos), fins i tot fins a Setmana Santa, va ser compartida per diversos presidents. Ho van reclamar els mandataris de Catalunya, Euskadi, País Valencià, Aragó o Andalusia. Així, el lendakari, Iñigo Urkullu —investit aquest dijous, igual que Feijóo, raó per la qual tots dos van ser felicitats per Sánchez—, va remarcar que és bàsic evitar el «col·lapse econòmic». Els ertos, creu, hauran de prolongar-se mentre l’exposició als efectes de la Covid continuï, d'altra banda va proposar mesures de recolzament específic a sectors tractors que passen per una situació «delicada».

Presidents socialistes com Lambán o el valencià Ximo Puig van posar èmfasi en la necessitat d’uns nous Pressupostos de l’Estat, «amb el màxim recolzament possible», va assenyalar aquest últim. El dirigent valencià va apuntalar la línia argumental del Govern, al recalcar que els ciutadans necessiten institucions «fortes i legitimades», i també «renovades», i això també inclou l’actualització del sistema de finançament autonòmic. Puig va demanar fer «causa comuna contra la pandèmia», amb una «comunicació rigorosa, però no alarmista», i un «protocol homogeni per a una mobilitat segura» en l’espai europeu, no només per al turisme sinó per a les empreses. 

El cap de l’Executiu castellanomanxec, Emiliano García-Page, defensa una «estratègia nacional» de lluita contra la Covid, perquè «el contrari és embolic i caos». El dirigent socialista va destacar que és més fàcil «arribar a un consens» a la conferència de presidents que al Congrés, cosa «bonica però estranya». Per això creu que és necessari disposar aviat d’uns nous comptes perquè hi hagi «un escenari de certa previsibilitat pressupostària» i totes les comunitats puguin «moure’s sense problemes».

Més marge de dèficit

Page va defensar, fins i tot, que les autonomies formin part de l’«arquitectura de l’acord» dels PGE. Sobre els fons europeus, va afirmar que cal una «previsió realista». Recolza que coordini les feines la Moncloa i que Hisenda marqui la pauta, però creu que a més del marc «és convenient tenir els ritmes, per on s’ha de començar, perquè hi ha ganes d’empènyer i d’aconseguir els fons». El president va reclamar, com va fer a la primavera, que el repartiment dels recursos davant el coronavirus ha de fer-se en funció de la incidència que la malaltia té a cada territori i va apuntar que cal «treballar» en la situació dels confinats que no són positiu. 

Finalment el Govern espanyol no ha acceptat les esmenes proposades i, per tant, la Generalitat no subscriurà el document sobre educació de la reunió d’aquest matí https://t.co/l8TgAcGfke

— Quim Torra i Pla (@QuimTorraiPla) 4 de septiembre de 2020

Lambán va recolzar la sol·licitud del president d’Astúries, el socialista Adrián Barbón, perquè s’inclogui en els comptes de l’Estat alguna partida relativa a educació. «No demano fer esforços equivalents als 16.000 milions [del fons covid, no reemborsable], però sí que puguem emprendre els pressupostos [autonòmics] amb un marge de dèficit molt important que sigui, com a mínim, del 2,5%, per arribar a un sostre de despesa similar al del 2020», va indicar.

Notícies relacionades

¿Qui haurien de ser els primers a rebre la vacuna contra la Covid-19?

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

Isabel Díaz Ayuso, presidenta de Madrid, va remarcar que les comunitats necessiten disposar de més finançament de cara al 2021 per «atendre i donar continuïtat a totes les contractacions extraordinàries» que s’estan fent, tant de professors com de sanitaris. La comunitat, que contempla el fitxatge d’11.000 docents i que ha comptat amb «10.000 sanitaris nous a qui s’ha prolongat el contracte fins al desembre», entén que no es poden perdre aquests recursos humans «a meitat de curs perquè no hi ha més pressupost». La cap de l’Executiu madrileny va proposar un pla nacional de mobilitat, sobretot de cara als pròxims mesos i pensant en les capitals de província, i va tornar a demanar una reunió bilateral a Sánchez. Va incloure un dels seus clàssics: un pla Barajas, per controlar els casos que es detectin a la principal entrada de viatgers. 

Les referències als PGE van permetre al Govern deduir que les autonomies també volen que qualli el pacte. «No tinc cap dubte que els presidents autonòmics  volen que hi pugui haver acord», va assenyalar Darias. Per a la ministra, no és comprensible que davant el «repte més gran de país», pervisquin els comptes del 2018, aprovats en un context que no té res a veure amb l’actual. De manera que els mandataris autonòmics s’han mostrat, «tàcitament o implícitament», disposats a animar els seus partits a recolzar uns nous PGE. Ho va dir amb «totes les cauteles», perquè cap d’ells no ho va expressar «explícitament».