Víctimes del franquisme confien en el processament de Martín Villa per lesa humanitat

Les víctimes del franquisme i la Transició que van viatjar a l’Argentina a la recerca de la justícia que els havia negat Espanya per l’aplicació de la llei d’amnistia confien que aquest dimecres l’exministre Rodolfo Martín Villa acabi sent processat per crims de lesa humanitat per la jutgessa argentina María Servini. Mentre es pren aquesta decisió, que van qualificar d’«històrica», es van permetre no ocultar la seva satisfacció pel fet que qui va ser ministre de l’Interior a mitjans dels 70 hagi de comparèixer com a imputat per les víctimes que es van produir en aquell moment, tot i que sigui al consolat a Madrid d’aquest país i per videoconferència.

Els membres de la Coordinadora Estatal de Recolzament a la Querella Argentina (Ceaqua) van oferir una roda de premsa i es van concentrar en diverses ciutats espanyoles. Andoni Txasko, membre de l’Associació 3 de Març, Fermín Rodriguez, de Sanfermines 78 Gogoan!, i Manuel Ruiz, de «La Comuna, associació de Presxs i Represaliadxs del Franquisme», van lamentar que les mort dels seus familiars i amics quedessin impunes a Espanya.

Lemes com«¡Judici al franquisme, prou impunitat!»i altres amb Martín Villa com a protagonista, acusant-lo d’«assassí», han presidit les concentracions.

Entre els crims que estudia la ‘Querella Argentina’ i sobre els quals s’espera que hagi de declarar hi ha la ‘matança de Vitòria’ el 1976 (el desallotjament d’una assemblea sindical que va acabar amb cinc morts i més de cent ferits), la mort per trets de la policia d’un jove als San Fermines del 1978 després de desplegar-se una pancarta demanant l’amnistia dels presos o alguns assassinats de grups ultradretans que podrien haver tingut la cobertura de les forces de seguretat.

Els expresidents i el vicepresident

Des de Ceaqua van considerar un intent d’«ingerència» en el procediment judicial obert el manifest firmat, entre d’altres, pels expresidents del Govern, en recolzament de Martín Villa. Un sentiment que un dels querellants va materialitzar a l’atribuir-lo al fet que «hauran coincidit en algun consell d’administració de l’Ibex».

El vicepresident Pablo Iglesias ha celebrat la compareixença amb un missatge a les xarxes socials, una cosa que també s’ha fet des del compte d’Unides Podem.

Hoy se da en Argentina un paso histórico para la justicia y contra la impunidad. Rodolfo Martín Villa responderá por delitos de lesa humanidad. La generación que hizo la transición y trajo la democracia merece que #RompamosLaImpunidad.

— Pablo Iglesias 🔻 (@PabloIglesias) 3 de septiembre de 2020

La consellera de Transparència i Memòria Històrica de la Generalitat valenciana, Rosa Pérez, va assistir a la concentració a València i va advertir del perjudici que, al seu entendre, causa a la imatge del país a l’exterior.

«No es pot entendre que ningú demani impunitat davant cap delicte pitjor molt menys davant els crims del franquisme. Fora d’Espanya dona molt mala imatge que quatre expresidents la demanin», ha apuntat la consellera, que ha assegurat que és «una anomalia democràtica que no s’hagi jutjat ningú pels crims del franquisme» i també que «no es podia afirmar que no s’estiguessin complint els exhorts de la jutge».

Segons va explicar l’equip judicial argentí encarregat de defensar la querella, Servini disposa de 10 dies, prorrogables, per decidir si dicta acte de processament contra els imputats en la causa, entre ells, Martín Villa, o sobresegui les actuacions. Mentre ell compareix per negar la comissió de delictes de lesa humanitat durant la transició espanyola, els querellants es concentraran davant l’ambaixada i davant el Tribunal Suprem.

Primer triomf

Però les víctimes i les associacions que els donen recolzament assumeixen aquesta declaració com un primer triomf. En el manifest unitari llegit a la de València s’ha assegurat que la declaració de Martín Villa és «un gir contra la resistència i l’obstaculització de l’Estat i dels successius governs» i «un pas per al final de la impunitat».

Notícies relacionades

La querella del nòvio d’Ayuso s’admetrà

Feijóo utilitzarà la campanya del 12M per llançar Montserrat a les europees

Els assistents han acusat les institucions d’haver «incomplert les obligacions internacionals respecte a aquest tipus de crims» i han assegurat que Villa, com a ministre de l’interior, va ser «peça clau en la política de l’Estat de cruenta repressió contra la societat civil».

Lucila Aragó, portaveu de l’associació valenciana de recolzament a la querella, ha remarcat que «la declaració obre una esquerda al mur de la impunitat» i ha remarcat que «Martín Villa és a més a més un exemple paradigmàtic per les seves responsabilitats durant el franquisme, però perquè després ha sigut un exemple de les portes giratòries i ha estat en els consells d’administració d’algunes de les empreses més importants».