La fiscalia no veu delicte en la gestió de Puigdemont a Aigües de Girona

La fiscalia del Tribunal Suprem no veu delicte en la gestió d’Aigües de Girona per part de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, quan era alcalde de la ciutat, i ha sol·licitat a la Sala Segona de l’alt tribunal que rebutgi l’exposició raonada remesa per un jutjat d’aquesta localitat, per investigar-lo per prevaricació, frau i falsedat, i es procedeixi a l’arxivament de les actuacions.

La jutge entenia que el fet que part d’allò obtingut pel Consistori a través de l’empresa Aigües de Girona no hagués sigut reinvertida en el servei de subministrament, com estava establert, i al seu lloc es destinés a comprar obres d’art, podia ser constitutiu de delicte. Davant la condició d’aforat de l’expresident català fugit, va remetre el cas al Suprem.

No obstant, el fiscal de Sala cap de Penal del Suprem, Fidel Cadena, i el seu company Carmelo Quintana neguen l’existència de delicte en l’actuació de Puigdemont, entre altres raons perquè la figura delictiva que en el Codi Penal del 73 «sancionava la conducta de modificar la destinació pública dels cabals o efectes va ser despenalitzada» en el del 95. «El fet de donar als cabals públics un fi públic, encara que no fos el que expressament estigués previst en la corresponent partida pressupostàriament, o expressament autoritzat per l’autoritat de la qual depenguessin els fons (...), constitueix una infracció administrativa, de la qual es poden derivar responsabilitats disciplinàries i comptables, però no està tipificada com a delicte», afirmen.

Sense apropiació

A més, la malversació de cabals públics va tornar a canviar el 2015 per agreujar els delictes d’administració deslleial i d’apropiació indeguda. En el cas de l’expresident català, els fiscals assenyalen que «l’assignació d’una finalitat pública diferent al cànon municipal de l’aigua, portant a terme transferències de crèdits inconsentides per la legislació a altres finalitats públiques, ni constitueix administració deslleial del patrimoni públic amb extralimitació de les facultats de gestió que ocasioni perjudici, ni suposa apropiació o sostracció per a si o per a un tercer».

Els fets pels qual s’instava la imputació de Puigdemont són d’un o dos anys abans d’aquesta reforma, quan Puigdemont era alcalde de Girona, però no hi ha dubte que la legislació que s’ha d’aplicar sempre és la més favorable al reu. A més, la formalització dels contractes de compravenda de la col·lecció d’art es va fer ja el 2015; el 8 d’abril es va produir el primer pagament d’1.000.000 d’euros d’un total de 3,9.

Mera infracció 

Notícies relacionades

Cau la fiscal del cas del nòvio d’Ayuso

ERC reivindica el lideratge davant la «decadència» de Junts i PSC

Els fiscals neguen transcendència penal al fet que Puigdemont utilitzés el seu vot de qualitat per adquirir les obres d’art i recorden els tràmits municipals que es van seguir, entre els quals figura un expedient en el qual es van valorar els quadros per un import superior a l’abonat per l’Ajuntament, cosa que descarta engany a l’administració. El cap de Cultura municipal també va deixar constància de la importància de l’adquisició de les obres per a la ciutat i hi va haver informes del secretari i l’interventor de l’Ajuntament amb referència expressa al canvi de partides per abonar el primer pagament de la col·lecció. La compra va ser aprovada pel ple i la Generalitat la va avalar.

«Resultant certa la il·legalitat administrativa, per haver-se utilitzat el cànon de l’aigua sense respectar els seus límits finalístics i pressupostaris, no pot entendre’s» que hi hagi delicte, perquè «la resolució dictada ho hagi sigut per òrgan incompetent, ni que s’hagi prescindit de les normes essencials de procediment, ni que sigui conseqüència de la comissió d’una infracció penal o expressió d’aquesta», conclou el ministeri públic.