Carta blanca a Rodolfo Martín Villa

L’exministre de l’Interior Rodolfo Martín Villa declara aquest dijous davant la jutge argentina que investiga suposats crims de la dictadura franquista i en els primers anys de la Transició. La denominada «querella argentina» li atribueix delictes de genocidi i crims de lesa humanitat per 12 morts provocades entre 1976 i 1978 per trets de les forces i cossos de seguretat de l’Estat que ell dirigia al capdavant del ministeri.

La declaració judicial arriba envoltada en controvèrsia després que es fes públic que l’exministre ha aportat a la causa una sèrie de cartes, a títol individual, com a mostra de recolzament a la seva carrera política, al costat d’un escrit en el qual respon ja a les acusacions. Entre les missives, destaquen les dels quatre últims expresidents del Govern (Felipe González, José María Aznar, José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy) i les de quatre exlíders sindicals: Nicolás Redondo i Cándido Méndez, d’UGT, i Antonio Gutiérrez i José María Fidalgo, de CCOO.

Gutiérrez arriba a afirmar que demandes com la tramitada per la jutge argentina «arruïnen la memòria democràtica» espanyola. «Ell no va manar disparar, sinó temperar; i ho va aconseguir», justifica l’exdirigent de CCOO sobre la presumpta responsabilitat de Martín Villa en cinc morts a Vitòria el 1976 per trets policials durant el desallotjament d’una assemblea en una església convocada arran d’un conflicte laboral. Les cúpules actuals de CCOO i UGT es van desmarcar de la iniciativa dels seus exlíders.

Borrell se’n desmarca

Notícies relacionades

Abascal titlla Sánchez de "xulo putes" i lloa l’assassinat Charlie Kirk

Hisenda prepara la seva alternativa de finançament singular per a Catalunya

Una altra de les cartes de recolzament provenia de l’Alt Representant de Política Exterior i Seguretat de la UE, Josep Borrell, però la Comissió Europea va desmentir ahir que el dirigent comunitari hagi redactat aquest escrit. «Les declaracions i informacions són absolutament falses», va concloure un portaveu de la Comissió, a la qual una desena d’eurodiputats espanyols, entre ells els de Podem i Carles Puigdemont, van reclamar explicacions.

Martín Vila inclou també cartes de recolzament d’exministres com Eduardo Serra, Rafael Arias-Salgado, Marcelino Oreja i dels dos pares de la Constitució que segueixen vius, Miquel Roca i Miguel Herrero de Miñón. Altres cartes procedeixen dels exparlamentaris del PP Juan Van Halen Acedo i Jaime Ignacio del Burgo.