Covid o independència, ¿de què aniran les eleccions?

Diversos analistes reflexionen sobre què marcarà l'agenda els pròxims comicis

El creixement de l'abstenció, possible efecte de la crisi social i econòmica per la pandèmia

Covid o independència, ¿de què aniran les eleccions?

Emilio Morenatti

Es llegeix en minuts

Fidel Masreal

¿Quins creu que són els problemes que té actualment Catalunya? Aquesta és una de les preguntes habituals de les enquestes del Centre d’Estudis d'Opinió. Mesos enrere, la resposta més comuna a aquest interrogant era «les relacions Catalunya-Espanya». En canvi, en l’últim baròmetre, la sanitat ocupa el primer lloc, seguida de la insatisfacció amb la política i, en tercer lloc, la qüestió Catalunya-Espanya. ¿Significa això que el tema central de les pròximes eleccions catalanes deixarà de ser el procés? La resposta a aquesta pregunta és complexa, però dona llum sobre quina campanya electoral ens espera.

¿Què en diu l’independentisme? A la caserna central d’ERC, estan convençuts que el seu soci i rival, Junts, mirarà de jugar de nou a uns comicis en clau independentista. «Puigdemont buscarà la confrontació, anirà a fer soroll», opinen. A Esquerra prenen com a exemple les recents eleccions d’Euskadi per remarcar que fins i tot les formacions abertzales prenien com a fil conductor dels discursos la situació sanitària, econòmica i social que està generant la pandèmia. I amb això el resultat del sobiranisme basc ha sigut excel·lent a les urnes. Les eleccions a Euskadi no han estat aquesta vegada centrades, gens ni mica, en l’eix sobiranista.

Des de Junts per Catalunya, conscients que aquestes no seran unes eleccions «plebiscitàries», consideren que la Covid influirà en les urnes i per això veuen ERC amb pressa per anar a votar «perquè la seva mala gestió de la crisi els passarà factura». A Junts assumeixen que «la realitat s’imposa» i els comicis seran en clau Covid... però també independentista. ¿Com es poden unir els dos conceptes?  «Alguns partits intentaran dir que no toca parlar d’independència, nosaltres direm que la Covid ha demostrat que necessitem un Estat per gestionar crisis».

El calendari del procés

Que la qüestió sobiranista serà sobre la taula és evident. Durant el curs vinent polític el president Torra pot ser definitivament inhabilitat, els presos continuen sense accedir al tercer grau, la taula de diàleg amb el Govern pendent de si es reuneix o no i amb quina ordre del dia, i la Diada i la commemoració del referèndum de l’1-O ompliran pàgines i minuts de ràdio i televisió. «Fins i tot el debat independentista clàssic es veurà tenyit per la Covid i aquest, la Covid, serà el ‘frame’ de les eleccions», opina Toni Aira, professor de Comunicació de la UPF-BSM. «En les anteriors, tots parlaven d’independència sí o no. És difícil creure que, en les pròximes, Ciutadans, el PSC o el PP facin girar el discurs entorn d’això. Parlaran del que es parla a tot el món: sobre si tenim líders capaços d’afrontar una crisi com l’actual», afegeix. Creu que l’independentisme llançarà les tensions internes ja clàssiques.

«Fins i tot el debat independentista clàssic es veurà tenyit per la covid i aquest serà el ‘frame’»

Toni Aira

Professor de comunicació de la UPF-BSM

Antoni Gutiérrez-Rubí, assessor internacional en comunicació política, institucional i empresarial, creu que és aviat per pronosticar quin ‘frame’, quin marc, de temes marcaran els comicis. Però afirma que «la pandèmia i la seva crisi fan que el marc natural durant els últims anys en unes eleccions al Parlament quedi desdibuixat i qüestionat, i segurament per això no s’han convocat encara» els comicis. I afegeix: «La pandèmia relativitza moltes coses de la vida política catalana recent i en revaloritza d’altres, per exemple, la cooperació interterritorial, sectorial i entre administracions».

«La pandèmia relativitza moltes coses de la política catalana i en revaloritza d’altres, com la cooperació»

Antoni Gutiérrez-Rubí

Per tant, ¿hi haurà canvis electorals notables? La directora de l’institut GESOP, Àngels Pont, creu que no. «La independència no serà un tema tan important però, en canvi, a l’hora de votar tots ho faran en bloc, tot i que sàpiguen que l’any que ve no hi haurà independència; el tema continua estant molt polaritzat. No es canviarà el vot d’un bloc –independentista– a l’altre». L'únic possible transvasament, apunta Pont, és entre ERC i els comuns, mentre que el PP, Ciutadans i Vox sumaran el mateix que fa deu anys, en aquest espai, i el PSC no obtindrà el resultat de Ciutadans el 2017. En canvi, Gutiérrez-Rubí sí que creu que hi haurà moviments: «Crec que la idea que necessitem un Govern efectiu, que aconsegueixi Objectiu resultats, pragmàtic, eficient, amb capacitat de poder polític, s’imposarà, i això sí que pot generar alguna modificació». «Crec que els catalans diran: volem un Govern que faci coses, no que prometi coses».

Àngels Pont creu també que l’escenari continua estant obert i es decidirà poques setmanes abans d’anar a votar. Així ho demostra el fet que la majoria de partits encara no han elegit candidat. Gairebé un 50% dels electors no diu encara quina formació votarà.

L’abstenció, a l’alça

Pont sí que preveu una baixada de participació. «Hi haurà una participació més baixa, del 65% –que ja és alta per a unes d’autonòmiques– el tema independentista, que portava la gent a votar en un sentit o un altre, no tindrà prou pes, ja no serà ‘el vot de la teva vida’», analitza.

«Hi haurà una participació més baixa, el tema independentista no tindrà prou pes»

Àngels Pont

Directora institut GESOP

És la mateixa preocupació que hi ha en les organitzacions socials. «Qui oblidi tota la qüestió social, en les eleccions, hi haurà ciutadans que no aniran a votar. Un problema que tindrem és tota la gent que està sortint del sistema, del social i del polític, i que pensen ‘que s’ho facin ells, els polítics, jo vull menjar, una casa i que els meus fills vagin a l’escola», adverteix Teresa Crespo, portaveu de la plataforma Pobresa Zero Justicia Global.

Crespo tem que la crisi social com a conseqüència de la pandèmia no estarà en primera línia dels mítings. «Alguns partits en parlaran, en coherència amb la seva ideologia, però una cosa és parlar en genèric i una altra és dir que abordaré els problemes de tal manera; prometen i no hi ha mitjans, hauríem d’exigir menys paraules boniques que ningú recorda després i més concreció, això difícilment ho aconseguirem». Crespo considera «inacceptable» la situació dels presos independentistes, «però això no resol la situació del país. Una vegada un polític va dir: ‘Si som independents, tot això se solucionarà’, no siguis tan il·lús». La portaveu de Pobresa Zero i expresidenta d’ECAS  no confia que aquestes siguin unes eleccions diferents de les anteriors, malgrat la pèrdua de drets socials dels últims anys.

«Un problema que tindrem és la gent que està sortint del sistema i que pensen ‘que s’ho facin ells, els polítics, jo vull menjar’.»

Teresa Crespo

Portaveu de la plataforma Pobresa Zero Justícia Global

Et pot interesar

«Al límit»

Tots aquests ingredients són a sobre de la taula dels partits i del Palau de la Generalitat, on el president Torra –que al gener va anunciar eleccions– és l’únic que pot convocar a les urnes amb la mirada posada en si independència o Covid seran el que mouran a decidir el vot. I quant a la gestió, Gutierrez-Rubí té clar que l’inici escolar serà «la prova definitiva» que marcarà la valoració ciutadana sobre la gestió de la crisi. «La gent està al límit», adverteix.