Sánchez es prepara per a la gran batalla dels Pressupostos de 2021

El president el donarà per inaugurat amb una conferència a la Casa d’Amèrica de Madrid, al migdia, tot just una hora i mitja després que reuneixi l’executiva federal del PSOE per primera vegada després de l’aturada d’estiu. Sota el títol ‘Espanya pot. Recuperació, transformació, resiliència’, Sánchez pretén instil·lar la idea que el país pot tirar endavant i superar la crisi de la Covid si treballa junt. Fonts governamentals confirmen a aquest diari que el president prepara anuncis econòmics, ja que tot el missatge estarà «orientat a la reconstrucció», davant un auditori compost per un centenar de popes de l’empresa, els sindicats, el tercer sector, artistes o mitjans de comunicació. En un format que els grinyola als seus socis d’Unides Podem, Sánchez farà una crida a la col·laboració publicoprivada. 

La invitació a la unitat, el «desterrament» de la lluita política en el combat contra el coronavirus, serà matèria segura de diàleg en la ronda de contactes que el líder socialista emprendrà dimecres. Primer amb Pablo Casado –amb qui les esperances d’entesa, admeten des de la Moncloa, són baixes–, i després amb Inés Arrimadas, a qui el PSOE mima perquè recolzi els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) del 2021. Dijous serà el torn de Gabriel Rufián (ERC) i Aitor Esteban (PNB), i divendres tancarà la setmana amb una nova conferència de presidents.

Dins el Govern es palpa un contingut optimisme respecte als Pressupostos. «Hi ha una oportunitat que prosperin. Els de 2019 [que van tombar les dretes i els independentistes, i que van precipitar les generals del 28 d’abril] eren molt complicats. Aquests són més fàcils, perquè a més hem aconseguit els fons europeus, 140.000 milions, i això hauria d’aplanar el recolzament. Però aquest és un Parlament molt difícil», molt fragmentat, resumeix un alt cap de l’Executiu. 

Res és segur, doncs, però sí que es percep un cert ànim. El PSOE (i el PSC) dona per molt improbable el suport d’ERC, per això la Moncloa cultiva la relació amb Arrimadas, tot i que irriti Pablo Iglesias, perquè Cs no té incentius, esgrimeixen, per anar a unes altres eleccions. Els morats ja no veten per complet Arrimadas, però, com explicava aquest dissabte EL PERIÓDICO, sí que exigeixen que l’esborrany dels comptes es pacti abans al si de la coalició. És a dir, que el text que l’Executiu posi a disposició dels grups per al diàleg representi els dos socis, no només el PSOE. Perquè el que els d’Iglesias temen és que Sánchez vagi directament als liberals sense tancar els serrells importants del text amb ells. 

Sánchez anhela una renovació institucional –Consell General del Poder Judicial, Tribunal Constitucional, RTVE o Defensor del Poble, càrrec per al qual el PSOE postula l’exministre i portaveu a l’Assemblea de Madrid, Ángel Gabilondo–, però sap que depèn del PP, que no està per la feina.

Sense alarma total

Sánchez ja va prevenir els seus ministres, dimarts passat, que venen mesos «molt difícils», de depressió econòmica i de risc de descontrol de la pandèmia. La tardor, de recorregut impredictible, és clau. 

El Govern, que assumeix que s’ha vist sorprès per una segona onada del virus a l’agost –l’esperava per més endavant–, confia que no hagi d’aplicar una vegada més l’estat d’alarma. La situació epidemiològica, expliquen a la Moncloa, és greu però lluny del moment més dur: la pressió assistencial mitjana és avui només del 6%, molt lluny dels percentatges d’ocupació de llits del març i l’abril. No s’ha reproduït la saturació hospitalària, recorden.  

Sánchez tampoc contempla una reforma de les lleis sanitàries, com li exigeix el PP, tot i que sí que ultima la conversió del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries (CCAES), que dirigeix Fernando Simón, en un organisme autònom, per reforçar-ne la dotació i estatus. Aquest era un dels compromisos que va assumir, per amplísima majoria, el ple del Congrés, emanats de la Comissió de Reconstrucció: la creació d’un Centre Estatal de Salut Pública i Qualitat Assistencial. El PP demanava que tingués l’entitat d’una agència, però la llei de règim jurídic del sector públic (aprovada per Mariano Rajoy el 2015) impedeix precisament donar vida a aquesta figura. 

Pressupostos i pandèmia. Però no només. La vicepresidenta primera, Carmen Calvo, està polint el pla legislatiu per als pròxims mesos (l’anterior esborrany es va aprovar al febrer però va quedar en paper mullat quan va esclatar la crisi del coronavirus), i tot i que no es coneixen els detalls, sí que està decidit que surti del forn ben aviat el projecte de llei de memòria democràtica, una bandera que permet mostrar perfil d’esquerres i polaritzar amb la dreta.

Sense crisi de govern a la vista

Notícies relacionades

El dilema electoral de Torra marca l'agenda política

Una llarguíssima i tòrrida estació

I encara segueix sense suports el decret sobre l’ús dels estalvis dels ajuntaments. Fa olor de la primera derrota parlamentària de Sánchez, per l’oposició de totes les forces polítiques, tret del PSOE, i la rebel·lió d’alcaldes de tot Espanya. 

Malgrat les constants especulacions, els col·laboradors directes del president remarquen que en absolut es preveu una crisi de govern, que d’altra banda és més complicada d’afrontar en una coalició, per la necessitat de respectar els equilibris entre els socis. Tampoc a Ferraz se senten batecs de relleu de ministres. El que preocupa és la convivència del PSOE i UP, cada vegada més tensa. Un clima que empitjorarà fins que no es resolgui la incògnita dels PGE. Aquesta és la pugna de fons. Cs o ERC.