El Govern enfila la reconstrucció de l'economia post-Covid

També falta dissenyar l’estructura administrativa que permeti pair el repte de gestionar en només dos anys la major part d’aquests 140.000 milions, orientats a la reconstrucció i modernització de l’economia espanyola amb la màxima participació del sector privat. En la intervenció de Pedro Sánchez, davant empresaris i sindicats, prevista per aquest dilluns, podria donar algunes pistes sobre tot plegat.

A l’agenda imminent del Govern demana pas el diàleg social. La renovació dels ertos i la derogació parcial de la reforma laboral del PP seran també objecte de discussió durant els pròxims mesos entre el Govern i els agents socials.

Tot això en una tardor borrascosa en l’àmbit econòmic, amb l’amenaça de nous rebrots i el temor que aquests acabin desencadenant en un segon confinament. També sota l’ombra d’una segona onada d’acomiadaments, efectuats per les companyies que no aconsegueixin repuntar. «Hi ha empreses que ja estan preparant els fons per tornar els ajuts dels ertos, perquè necessitaran acomiadar gent», reconeix un dirigent empresarial.

Segons l’últim barem elaborat per la Comissió Europea, els empresaris de la zona euro han recuperat els nivells de confiança d’abans de la crisi, amb Espanya com a excepció. En aquesta economia les baixes expectatives en relació amb l’ocupació arrosseguen la confiança a la baixa. Els expedients de regulació d’ocupació, a falta d’actualitzar-se les xifres a nivell de tot Espanya, ja han començat a repuntar a Catalunya. Entre el març i el juliol sumen 3.038 afectats per un acomiadament col·lectiu entre les quatre províncies catalanes; el 24,7% més que en el mateix període de l’any anterior i el 28,8% més que en tot el 2018.

Diàleg social 

Notícies relacionades

Felip VI, entre pros i contres

El dilema electoral de Torra marca l'agenda política

La possible transició de l’erto a l’ero per part de les empreses que no aconsegueixin reactivar la seva facturació quedarà condicionada pels termes en els quals consensuï el Govern central amb els agents socials la quarta pròrroga dels primers. El 4 de setembre comencen a Palma de Mallorca (icona del turisme escombrat pel virus) les negociacions. Els sindicats demanen no limitar-lo a sectors i com a mínim fins al gener. Les patronals comencen les converses amb l’horitzó de finals de primavera.

La virulència en el terreny econòmic estarà determinada per l’evolució de la pandèmia. Els agents socials ho saben i pretenen portar a les taules de negociació la posada en marxa de mesures de prevenció massives com l’aplicació ‘Radar Covid’. Ja que entre un escenari amb un segon confinament i un altre, sense tancada, hi ha gairebé tres punts del PIB (d’una caiguda del 9% a una altra de l’11,7%) i mig milió de llocs de treball; segons les últimes previsions de l’Airef.