La convivència dels socis es tensa

Cada cop s’està més tip, però també resignat. És la sensació de «ja hi tornen altre cop», però sabem que els dos ens necessitem. No s’intueix una ruptura. 

És la veu d’un dirigent de Ferraz que resumeix el clima intern al cap d’una setmana en què s’han sentit petar, encara més, les costures d’una coalició, el matrimoni de conveniència del PSOE i Unides Podem, amb una mala salut de ferro. Primer va ser l’acusació dels morats a Isabel Celaá de «falta de lideratge» en el disseny de la tornada al col·le.

Pablo Iglesias mai li va fer el retret a la titular d’Educació durant el Consell de Ministres, però el malestar amb ella sí que existia i el partit va voler que se sabés. Va airejar les desavinences de manera deliberada. I ho va fer poc abans de la compareixença de Pedro Sánchez i que el PSOE salvés Iglesias d’anar al Congrés per aclarir el suposat finançament il·legal de Podem, amb una encesa defensa del diputat Felipe Sicilia. L’andanada contra la ministra va irritar el PSOE i va enterbolir l’ambient dins el Gabinet. La sensació a la Moncloa, de fet, és que Celaá «ha treballat discretament, molt i bé» per procurar l’acord sobre el retorn a les aules, un consens amb les comunitats autònomes que es va materialitzar dijous en la conferència multisectorial. «Ha sigut un cop baix», condemna un alt cap.  

Però aquesta queixa no era unànime, o almenys no tots dins UP volien visibilitzar les discrepàncies: els ministres morats Yolanda Díaz i Alberto Garzón sí que van defensar amb afany la tasca de Celaá al capdavant del departament. Tots dos, per cert, són els que menys pegues han posat a un hipotètic diàleg amb els taronges. Per cert que Podem també va pair malament que tant la vicepresidenta Carmen Calvo com sobretot la responsable de Defensa, Margarita Robles –qui menys amaga la seva incomoditat amb el germà petit de la coalició–, insinuessin que seria positiu que Iglesias aclarís la situació al Parlament. 

Però el xoc més gran, i el més transcendent, va arribar divendres, quan Podem va vetar Ciutadans com a soci dels Pressupostos Generals de l’Estat (PGE). Als socialistes, les declaracions dels portaveus Isa Serra i Rafa Mayoral, avalades per Iglesias –al cap i a la fi, les seves paraules arribaven després de la reunió del secretariat del partit–, els van agafar fora de joc. Per la «rotunditat» que tots dos van fer servir, perquè suposava «pujar dos esglaons més» en el pols intern que es lliura dins l’Executiu. 

Des de Podem defensen que Sánchez coneixia de sobres la posició del seu soci. Dilluns passat, després de la reunió de ‘matines’ –la cita que setmanalment congrega el nucli dur de les dues parts del Gabinet–, tots dos van debatre a soles sobre els PGE i van mostrar les seves cartes: el president, com creuen dins el seu equip, a Ferraz i el PSOE, només veu opcions reals de tirar endavant els comptes amb Cs, perquè ERC «no té marge» per recolzar-les per la seva eterna pugna amb JxCat, i més abans d’unes autonòmiques que s’entreveuen per al novembre o a començaments del 2021. Iglesias vol preservar la majoria de la investidura, tot i que suposi esperar uns mesos per presentar el projecte de llei. Els socialistes entenen que no es pot esperar fins aleshores, perquè el país necessita uns PGE que serveixin de vehicle per als ajuts procedents de la Unió Europea. 

No obstant, en les últimes hores els morats han obert una porta, segons va poder confirmar EL PERIÓDICO: en vista de la «preocupació» per què Sánchez vulgui «tancar un acord amb Cs i sense comptar amb Podem», exigeix que els PGE es pactin primer dins el Govern, entre els dos socis, i que aquest esborrany es negociï, i en primer terme, amb els aliats d’investidura, però no s’oposa taxativament que, si la bala d’ERC falla, es parli amb Inés Arrimadas. És a dir, que suavitza la seva postura, tot i que encara no hagi oficialitzat aquest gir subtil, tot i que important, via declaracions públiques dels seus dirigents. «El que s’impugna és que es vagi directe cap a l’acord amb Cs abans que consensuar el projecte dins de la coalició», indiquen fonts d’UP a aquest diari. 

A Hisenda recorden que per elaborar els PGE «es parla amb tots els ministeris, inclosos els de Podem, i s’inclouen mesures de tots ells». Per als morats, és fonamental que els Pressupostos tinguin un marcat caràcter «social» i s’allunyin de les retallades que preconitzen, al seu parer, el PP i Ciutadans. 

Un Iglesias «debilitat»

Tot i que la tensió va ser més gran al març, quan es va desbocar la lluita dels morats amb la vicepresidenta primera, Carmen Calvo, a causa de la llei de llibertat sexual, el conflicte al voltant dels PGE és de molt més calat. Perquè és la llei que pot garantir estabilitat al Govern o, en cas de fracassar, conduir-lo a unes eleccions. La legislatura passa pels comptes del 2021, per això en la part socialista de l’Executiu s’ha instal·lat la convicció que caldrà aprofitar el tren que passi. I si és Cs, endavant.

La crida es fa fins i tot al PP, tot i que d’una forma més retòrica, ja que atraure els de Pablo Casado s’assumeix com a impossible. No obstant, Sánchez vol recalcar la seva idea que seran uns PGE «de reconstrucció», i amb la foto de dilluns a la Casa d’Amèrica de Madrid vol esgrimir la imatge del diàleg social, de la cooperació dels grans empresaris i els sindicats, per marginar el PP. No obstant, aquesta escenografia amb els grans de l’Ibex 35 –còpia, per cert, del format que ja va utilitzar el president el setembre del 2018, als cent dies d’haver arribat al poder– també ha irritat els morats. Per ells, apuntala la seva visió d’una tirada del PSOE per la dreta. 

«És Pablo qui està en aquesta posició [maximalista]. Els altres [ministres morats] estan bé. L’aritmètica és la que és i a ells tampoc els interessa descarrilar, així que jo ho relativitzaria bastant», indica una ministra de molt pes. «Caldrà tirar endavant els PGE, els que exigeix la situació, i les altres coses les deixem per a la càtedra», opina un altre. «Ens preocupa la seva deslleialtat, però no la seva posició», resumeix un altre alt càrrec de l’Executiu. És a dir, que cansa cada vegada més l’estratègia dels d’Iglesias de donar publicitat als seus desacords amb els socialistes, però no el seu plantejament, que es donava per descomptat. 

És més, els avisos de Podem no mouran, no obstant, Sánchez, que manté la seva meta d’aprovar uns «Pressupostos de país», desideologitzats i transversals, i tots els seus passos s’encaminen cap a aquest punt, des del seu acte amb empresaris de dilluns fins a despatxar amb Arrimadas el dimecres 2 de setembre. A la Moncloa avisen que el pes de Podem s’ha «debilitat» per la seva debacle electoral a les gallegues i basques del 12 de juliol i els fronts judicials que té oberts. «Passen un mal moment, però han de pensar quina és la situació. Esperem que ho facin», confia un altre membre rellevant del Govern. «El 12-J els va deixar més tocats, però també sembla haver-los posat més nerviosos, amb la necessitat de marcar perfil», apunta un responsable de la seu federal socialista. 

Redondo-del Olmo, Bolaños-Belarra

A més, fonts governamentals socialistes recalquen que el pes dels morats en la dinàmica del Gabinet és escàs. «Penso en 1982 –evoca aquest responsable– i llavors el PSOE ràpidament es va carregar el país a l’esquena, però això a Podem no li ha passat. L’Estat i el Govern s’adiu amb nosaltres. Ells no són gaire conscients del que significa governar. Potser Yolanda Díaz sí, però els altres no. Governar és decidir dins el que és possible. Però ells sembla que no s’han acostumat al càrrec. I no es pot ser Govern i oposició alhora. Ells creuen que guanyen quan es desmarquen, però dubto que la seva gent els aplaudeixi». 

Notícies relacionades

Sánchez posa pressió al PP amb una cita amb empresaris i la societat civil

Mor un militar en unes maniobres amb foc real a Polònia

El PSOE i Podem insisteixen que la coalició no es trencarà, en bona mesura per l’òptima relació de Sánchez i Iglesias i perquè «es poleixen les fissures a tots els nivells», afegeixen des de la Moncloa. A nivell comunicatiu, entre el director de Gabinet del líder socialista, el totpoderós Iván Redondo, i el cap de Comunicació del vicepresident segon, Juanma del Olmo. I a nivell de continguts, entre el secretari general de la Presidència, Félix Bolaños, i la secretària d’Estat per a l’Agenda 2030, Ione Belarra. També el diàleg entre els diferents ministeris és fluid, diuen des de la banda socialista. 

Els dos partits tenen incentius sobrats, a més, per continuar junts, ja que tots dos «es necessiten» i tots dos perdrien en cas de divorci, segons l’anàlisi compartida, si bé els socialistes creuen que qui més arriscaria amb una sortida de l’Executiu seria Podem, minvat en vots. «Hem donat un toc d’atenció seriós», indiquen per la seva banda des de Podem, «però per consolidar l’Executiu al voltant del bloc de la investidura». Els PGE seran tot o res. La prova de foc.