DE L'1-O A LA INVESTIDURA DE PUIGDEMONT

Tres anys contra un mur

Els lletrats del Parlament s'han oposat a l'incompliment de la llei des d'abans del referèndum

zentauroepp45400991 parlament torrent letrado181009161322

zentauroepp45400991 parlament torrent letrado181009161322

2
Es llegeix en minuts
Daniel G. Sastre

L’ofensiva de JxCat, encapçalada per Quim Torra, contra el secretari general del Parlament és només l’últim episodi d’un desacord entre poders –l’executiu i el legislatiu– que arrenca el 2016. Aquell any, quan el Govern de Carles Puigdemont va necessitar trencar l’ordre legal per acomodar la seva via unilateral cap a la independència, els lletrats de la Cambra van començar a rebel·lar-se. I ja no han deixat de fer-ho, tot i que existeix una diferència substancial entre el que va passar en l’anterior legislatura i el que passa en aquesta: els postconvergents han convertit els aldarulls contra el cos jurídic del Parlament en munició electoral contra Esquerra, a qui acusen de valer-se dels lletrats per evitar que els seus plans polítics prosperin.

Antoni Bayona, exlletrat gran de la Cambra abans de dimitir precisament per aquestes pressions, ha deixat escrita en dos llibres (i de paraula en les seves compareixences davant el Tribunal Suprem i el TSJC en els judicis del procés) la seva oposició a les lleis de ruptura que es van aprovar el 6 i 7 de setembre del 2017, poques setmanes abans del referèndum de l’1-O. Aquells dies, el procediment per menystenir les advertències de Bayona i els seus companys era sempre el mateix: la Mesa del Parlament, presidida per Carme Forcadell, remarcava que els seus informes no eren «vinculants», i no se’ls feia cap cas. El propi Xavier Muro, ara en el punt de mira de JxCat, ja es va negar que la seva firma aparegués al Butlletí Oficial del Parlament que va publicar aquestes lleis de desconnexió.

Notícies relacionades

L’episodi que els postconvergents assenyalen com a clau en aquesta nova correlació de forces –la suposada connivència entre ERC i els lletrats– és l’intent d’investir a distància Puigdemont. El gener del 2018, un informe dels serveis jurídics del Parlament s’oposava a aquesta possibilitat, i remarcava que era «imprescindible» que el candidat a liderar la Generalitat fos present a la Cambra. Fent cas de les directrius d’Oriol Junqueras, que va dir als seus que no volia que ningú més anés a la presó per iniciatives estèrils, el republicà Roger Torrent es va remetre a l’opinió dels lletrats per no participar en l’operació de pressió de JxCat.

Xocs freqüents

Des d’aquell dia i fins que els postconvergents han demanat formalment la dimissió de Muro, les topades han sigut freqüents. El secretari general del Parlament es va cenyir a l’ortodòxia legal quan va prohibir que els presos independentistes votessin a distància a la Cambra, o quan va avalar que Torra es quedés sense escó fa mig any. Però a diferència de Bayona, i malgrat els últims intents per descavalcar-lo, Muro segueix en primera línia.