Crítica en el PSC al pla local de María Jesús Montero

Membres del partit demanen millorar el fons sobre superàvits

La tesi oficial és favorable a la proposta i crítica amb Colau

zentauroepp53896668 maria jesus montero200626151156

zentauroepp53896668 maria jesus montero200626151156 / DAVID CASTRO

3
Es llegeix en minuts
Fidel Masreal

La posició oficial del PSC sobre la polèmica decisió del ministeri d’Hisenda –sobre la creació d’un fons partint dels romanents i superàvits dels ajuntaments– és favorable al pla, però al si del partit existeixen veus destacades que són crítiques amb el projecte de la ministra d’Hisenda María Jesús Montero pel qual els municipis poden, voluntàriament, entregar els seus romanents al Govern a canvi d’un préstec del ministeri pel mateix valor en deu anys. Però dirigents destacats del partit consideren absolutament insuficient aquest pla i en volen una modificació a l’alça.

L’alcalde de Pineda de Mar i membre de l’executiva de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, Xavier Amor, assegura: «El PSC està amb l’acord, represento el partit a la Junta de la FEMP perquè ens semblava el millor pacte possible en aquests moments». És més, Amor no entén el rebuig de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau –que governa la ciutat amb el PSC–, al pla ministerial.  «Barcelona té importants romanents i els podria activar ja», assegura el regidor.

Un «pedaç insuficient»

Però al partit no pensen tots de la mateixa manera. Un destacat càrrec municipal afirma que el que proposa Hisenda als ajuntaments és un «pedaç insuficient» atesa la dificultat econòmica per la que passen els municipis, agreujada per la Covid-19. Des d’aquest punt de vista, el pla sobre els superàvits hauria d’anar acompanyat d’un fons local i autonòmic, proposen.

La direcció del partit ha mantingut cert mutisme respecte a això, si bé en l’executiva hi ha qui assegura que internament «hi ha de tot». «Estem callats per no generar soroll», expliquen. «No s’entén per què [la ministra d’Hisenda Maria Jesús] Montero ha fet una negociació tan dolenta en lloc de més consensuada, perquè els ha de convalidar al Congrés i no te’l votaran ni ERC ni els comuns...», afegeixen. En aquest sentit s’aposta per modificar algun article. Aquestes fonts apunten també a la delicada situació econòmica de les arques estatals. «Al Ministeri creuen que han sigut flexibles i que es tracta de molts diners», apunten.

Silencis eloqüents

Mentrestant, el PSC a l’Ajuntament de Barcelona també guarda silenci. La tinenta d’alcalde Laia Bonet es va limitar fa uns dies a afirmar que «sobre l’ús de romanents i superàvit, el govern municipal prendrà una decisió al setembre quan es reuneixi la comissió de govern», malgrat que Colau assegura que el primer tinent d’alcalde, Jaume Collboni, no està d’acord a entregar els estalvis municipals a Hisenda, com molts altres ajuntaments crítics amb el projecte ministerial.

Una altra de les veus que encara no s’ha sentit és la de l’alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat i presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín, que va ser una de les que més va pressionar mesos enrere perquè els ajuntaments, davant la pandèmia, poguessin fer ús dels superàvits i romanents de tresoreria per afrontar la greu crisi econòmica i social derivada de la Covid-19. Segons Xavier Amor, «en el PSC, davant de cada versió de l’acord, Jaume Collboni [responsable de política municipal del partit] convocava alcaldes i hem estat parlant de tot, inclosa gent que està en institucions més grans, i no he sentit que hi estiguin en contra, segurament en alguns punts millorarien el document....».

«Treballant per a un acord»

Notícies relacionades

En aquest sentit, l’alcalde de Pineda assumeix que al PSOE –que compta amb una ferma oposició de diferents partits i alcaldies de tot Espanya tant progressistes com conservadores i nacionalistes– «necessita més vots i no sé si s’arribarà a l’extrem de poder canviar alguna cosa, vull entendre que s’està treballant per arribar a un acord».

En alguna cosa sí que coincideixen tots al PSC: en la necessitat de canviar la llei d’estabilitat pressupostària que impedeix als ajuntaments incórrer en dèficit. Una llei que emana de la reforma constitucional pactada entre el Govern del PSOE i el PP perquè la reducció del dèficit sigui prioritària sobre qualsevol altra inversió social.