Rèplica a Torra dels lletrats del Parlament

La junta de lletrats defensa el secretari general de la Cambra dels atacs del president

Adverteixen que publicar resolucions contra la monarquia pot tenir conseqüències penals

Els lletrats del Parlament Xavier Muro i Antoni Baiona, al març del passat any a la Cambra catalana.

Els lletrats del Parlament Xavier Muro i Antoni Baiona, al març del passat any a la Cambra catalana. / ALBERT BERTRAN

1
Es llegeix en minuts
Fidel Masreal

Els lletrats del Parlament han fet arribar un comunicat a la Taula de la Cambra en el qual defensen el secretari general de la institució, Xavier Muro, després de la petició de dimissió que ha fet el president Quim Torra d’aquest càrrec de la Cambra per no haver publicat part de les resolucions antimonàrquiques aprovades per la majoria independentista.

«Ple recolzament»

En el comunicat, els lletrats mostren el seu «ple recolzament» a l’actuació de Muro, per la seva «total independència i professionalitat». En la mateixa línia, el personal del Parlament també ha emès un comunicat en el qual «remarca el seu desacord amb qualsevol pressió que es pugui fer sobre els funcionaris del Parlament de Catalunya».

Sobre la decisió de no publicar parts de les resolucions (les que feien referència a la «república catalana» o a la Monarquia «delinqüent», entre d’altres), els juristes del Parlament recorden que el Tribunal Constitucional (TC) ha imposat «personalment» a Muro el deure de complir les resolucions d’aquest tribunal i de no realitzar actes jurídics o materials de la responsabilitat» que puguin eludir aquest deure, entre les quals la publicació de les polèmiques resolucions. És més, el TC ha advertit «de les possibles responsabilitats en cas d’incompliment, incloses les penals».

Objectivitat i independència

Notícies relacionades

Els lletrats recorden també que el secretari general i els serveis jurídics formen part de l’administració parlamentària i estan formats per «funcionaris públics que actuen amb independència de criteri i objectivitat» i que la seva actuació s’ha d’ajustar «a la legalitat i al que determinin les resolucions judicials que els afectin».

En aquest sentit, es pot recordar que el TC ha emès com a mínim en dues ocasions resolucions contràries a les decisions del Parlament que afecten la institució monàrquica, al·legant que la Cambra catalana manca de competències per alterar el model d’Estat.