22 set 2020

Anar al contingut

ELS JUDICIS DEL PROCÉS

La justícia belga rebutja l'extradició a Espanya de Lluís Puig

El tribunal argumenta que el Suprem no té competències per emetre l'euroordre que hi havia sobre l'exconseller

El Periódico

Former member of the Catalan government Lluis Puig holds a news conference after a Belgian court hearing, in Brussels, Belgium August 7, 2020. REUTERS/Yves Herman

Former member of the Catalan government Lluis Puig holds a news conference after a Belgian court hearing, in Brussels, Belgium August 7, 2020. REUTERS/Yves Herman / YVES HERMAN (REUTERS)

La justícia belga ha rebutjat aquest divendres extradir l’exconseller  Lluís Puig, reclamat pel Tribunal Suprem per presumpta malversació de cabals públics en la causa del procés una decisió que podria complicar l’entrega a Espanya, també pendent, de Carles Puigdemont. El tribunal belga considera que el Suprem no és competent per emetre l’euroordre que pesava sobre Puig. És el primer veredicte que adopten els tribunals de Bèlgica sobre els polítics catalans fugits d’Espanya el 2017.

«La Cambra del Consell va rebutjar executar l’Ordre Europea de Detenció i Entrega (OEDE), considerant que l’autoritat espanyola que la va emetre no és competent per a això», assenyala la fiscalia de Brussel·les en un comunicat, precisant que estudien apel·lar la decisió.

El veredicte podrà ser recorregut primer davant el Tribunal d’Apel·lació i, en última instància, davant la Cort de Cassació. De fet, la defensa de Puig dona per fet que la d’aquest divendres no serà la decisió definitiva i el cas arribarà a Apel·lació «sí o sí»: «Si guanyem, recorrerà el fiscal i si perdem, recorrerem nosaltres», explicava abans de conèixer la sentència un dels advocats de l’exconseller. 

Atén els arguments de la defensa

La Cambra del Consell de Brussel·les, jutjat de primera instància que ha examinat l’euroordre dictada en relació amb l’exconseller de Cultura, ha seguit els arguments de la defensa de Puig sobre la falta de competència del jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, per emetre l’euroordre.

«Sempre vam afirmar que el Tribunal Suprem no era competent per a aquests fets i persones; ara, la Justícia belga ens dona la raó amb les conseqüències que això té per a la resta de procediments pendents. Sens dubte, és un bon dia per a Puig i per a tothom», ha dit el coordinador de les defenses dels polítics independentistes, Gonzalo Boye, en el seu compte a Twitter.

El 23 de juny passat, quan va tenir lloc l’audiència on es va anunciar la data de la decisió, Puig va dir que havia demanat al jutge que, si es decidia per una sentència de no extradició, hi quedés «clar i ben argumentat que no hi ha cap indici de malversació, però sí moltes vulneracions de drets fonamentals, com a ciutadà, com a polític i com a membre del Govern català del 2017».

L’argument de la defensa del polític català sempre ha sigut que la justícia espanyola l’està reclamant per executar una ordre de presó que els seus excompanys de govern ja estan complint, malgrat que un grup de treball de les Nacions Unides «l’ha declarat arbitrària i contrària als drets humans», en paraules dels advocats.

Les euroordres de Puigdemont i Comín, pendents

Aquest assumpte va quedar desvinculat del cas de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i la del seu exconseller Toní Comín en el moment en què a tots dos se’ls va reconèixer la condició d’eurodiputats, arran de la sentencia del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre el polític català Oriol Junqueras emesa el mes de desembre passat.

Les euroordres de Puigdemont i Comín estan suspeses fins que es resolgui el suplicatori que el Tribunal Suprem espanyol va enviar a l’Eurocambra per demanar que se’ls retiri la immunitat parlamentària, per a la qual cosa també s’han ampliat els terminis per les restriccions imposades per la pandèmia del coronavirus.