28 set 2020

Anar al contingut

Cs mira d'impedir el ple del Parlament sobre el Rei

La Cambra no té autoritat per demanar l'abdicació de Felip VI, pels taronges

Aragonès i Artadi s'enfronten pel paper de Sánchez en la marxa del rei emèrit

Xabi Barrena

Cs mira d'impedir el ple del Parlament sobre el Rei

Ciutadans va presentar una petició de reconsideració davant la Mesa del Parlament perquè no se celebri el ple monogràfic sobre la monarquia que està previst per a demà i que ha sigut proposat pel president de la Generalitat, Quim Torra. Pel partit taronja la proposta de Torra que abdiqui Felip VI, després de la marxa de Joan Carles I a l’estranger, supera les competències de la Cambra catalana. I en cas que la Mesa del Parlament, avui abans del ple, desestimi l’escrit, presentarà, en les propostes de resolució, un text al·lusiu a la incompetència en aquests combats de la Cambra. 

El recurs de Ciutadans s’ancora en la sentència del Tribunal Constitucional del juliol del 2019 pel qual anul·lava una declaració contra Felip VI, de l’octubre del 2018, en què es valorava el paper del Rei a l’octubre del 2017, singularment, el discurs del 3 d’octubre. En aquella ocasió, el TC, per unanimitat, va sancionar que l’ordenament jurídic situa el monarca com a cap de l’Estat i símbol de la unitat i permanència de l’Estat (art. 56.1 de la Constitució) i que es manté aliè a tota controvèrsia política, no tenint intervenció en el seu normal desenvolupament. En resum, que el Parlament no té cap competència per proposar res que l’afecti. 

Ciutadans també va donar una raó més política. «Amb la situació tremenda i dramàtica que viu Catalunya pels contagis del coronavirus, la caiguda del PIB, les dificultats que tenen els autònoms i moltes famílies, l’únic que se li ocorre a Torra és demanar un ple per parlar sobre la monarquia», va lamentar el diputat Ignacio Martín. Més o menys en la mateixa línia, el portaveu adjunt de Ciutadans en el Congrés, Edmundo Bal, va afirmar que Torra, busca «tapar» la seva «irresponsabilitat i deixadesa» en la gestió de la crisi del coronavirus a Catalunya» amb aquest ple.

Martín va asseverar que, juntament amb la proposta de resolució sobre la incompetència de la Cambra, arribat el cas, el seu grup plantejarà una altra en què s’instarà el Govern que la Generalitat es personi en la causa del ‘cas 3%’ com a part afectada pels diners defraudats «per l’entramat polític que envolta l’antiga CDC i el PDECat». 

Enfocaments diferents

I com que no hi ha dia sense brega entre socis de Govern, ahir hi va haver debat entre la vicepresidenta in pectore de Junts (l’escissió de Carles Puigdemont), Elsa Artadi, i el vicepresident, Pere Aragonès. 

La diputada de JxCat en el Parlament va demanar, en una entrevista a Efe, la «dimissió» del president del Govern, Pedro Sánchez, pel seu paper en l’«operació d’Estat» ideada, segons va denunciar, per «protegir» el rei Joan Carles i la monarquia. 
«Si no sap on està [l’emèrit], després d’haver negociat tot això, Pedro Sánchez hauria de dimitir. I si sap on és i ens està enganyant, hauria de dimitir», va sentenciar.

Aragonès, per la seva banda, va replicar que el que és necessari és «demanar responsabilitats» a Felip VI i «anar fins al final»: «No intentem desviar, sinó centrem-ho en el Monarca», va assenyalar. 

Pel líder extramurs d’ERC, és clau enfocar-ho en la figura de Felip VI perquè «assumeixi les responsabilitats» ja que, «si és rei és perquè és fill d’un rei corrupte, no perquè l’hagi escollit ningú», va sentenciar. 

No obstant, va admetre també que era necessari que el Govern de Pedro Sánchez aclareixi i no amagui» quin ha sigut el seu «paper» en la sortida del país del rei emèrit. Amb tot, va insistir a cridar a «enfocar correctament quin és i on és el problema: l’existència d’una monarquia anacrònica que a l’Estat espanyol, per definició, és una institució corrupta».