El Suprem anul·la la sentència que va condemnar Otegi per Bateragune

La Sala Segona del Tribunal Suprem ha anul·lat la sentència de l’Audiència Nacional que va condemnar a Arnaldo Otegi, i uns altres quatre dirigents de l’esquerra abertzale a l’entendre que estaven mirant de reconstruir ETA a través de Bateragune. Era només qüestió de temps que l’alt tribunal adoptés aquesta decisió, després que el 2018 el Tribunal Europeu de Drets Humans va declarar que no havien sigut jutjats per un tribunal imparcial. 

Otegi, Rafael Díez Usabiaga, Arkaitz Rodríguez Torres, Sonia Jacinto i Miren Zabaleta Tellería van ser condemnats a penes d’entre sis anys i sis anys i mig de presó per un delicte de pertinença a organització terrorista a través de Bateragune. El TEDH va anul·lar aquesta sentència al tenir en compte que en un judici previ per enaltiment del terrorisme, anul·lat pel Suprem, la presidenta del tribunal, Ángela Murillo, havia preguntat a Otegi si condemnava el terrorisme. Ell s’hi va negar i Murillo va respondre amb un «ja sabia jo que no m’anava a contestar». 

Per a la justícia europea, el fet que la jutge «hagués utilitzat públicament expressions que implicaven que ja s’havia format una opinió desfavorable del cas abans que s’hagués decidit sembla clarament incompatible amb la seva participació en el segon procés penal».

Amb la sentència europea a la mà els condemnats van presentar el corresponent recurs de revisió. El Suprem declara que aquesta resolució, que va declarar vulnerat l’article 6.1 del Conveni Europeu (falta d’imparcialitat del tribunal) «constitueix prou títol, per autoritzar primer la interposició del recurs de revisió i per ara estimar-ho».