Baltasar Garzón sobre espionatge a Assange: «L'agent de persecució és els EUA»

Baltasar Garzón, coordinador de la defensa de Julian Assange, ha reiterat que el líder de Wikileaks ha sigut objecte de «persecució política per revelar fets gravíssims» i ha apuntat directament els Estats Units com l’«agent de persecució», que ara li reclama per la filtració de documents confidencials.

Garzón ha acudit aquest dilluns a l’Audiència Nacional, tribunal on va exercir com a jutge durant anys fins que va ser inhabilitat, per declarar com a testimoni en la causa on s’investiga el suposat espionatge que Assange denuncia que va patir per part de l’empresa espanyola UC Global, que va estar a càrrec de la seguretat de l’ambaixada de l’Equador a Londres entre 2015 i 2018.

«L’agent de persecució és els Estats Units; continua fent-ho. Des del nostre punt de vista és il·legal absolutament el que està fent», ha indicat Garzón davant els mitjans a la sortida de la seva declaració i ha afegit que aquest país es nodria presumptament de l’esmentada empresa de seguretat, que reportava «amb regularitat, minuciosament i detalladament», que feia l’equip de defensa.

Segons el seu parer, el procediment als Estats Units ha quedat «totalment contaminat», perquè Assange ha patit «una persecució política en la qual s’han trencat totes les normes del degut procés i s’ha actuat amb proves falses».

Entregar-lo a l’esmentat país suposaria «una violació» del dret de defensa i un «atac» a la llibertat d’expressió i accés a la informació, ha sostingut Garzón, que ha incidit que l’australià és un periodista que va ser perseguit «per revelar fets gravíssims de crims contra la humanitat» i corrupció.

Assange, que va estar des de 2012 fins a 2019 en l’ambaixada, es troba a la presó britànica de màxima seguretat de Belmarsh, a Londres, a l’espera de la segona fase del procés d’extradició sol·licitat pels Estats Units.

Durant la declaració de Garzón, s’han exhibit imatges on apareixen els advocats parlant amb Assange i altres amb els aparells de videovigilància que presumptament es van utilitzar, «una cosa escandalosa» que segons el seu parer només es podria dir que passa «a les pel·lícules d’espies», però aquí, ha remarcat, «està en joc la vida d’una persona».

Garzón ha recordat que, al coordinar la defensa d’Assange, ell va ser objecte d’una «vigilància específica» en relació amb una reunió que va mantenir a Madrid amb l’expresident de l’Equador Rafael Correa, «que va anar objecte de seguiment i de rendiment d’informació als serveis d’intel·ligència dels Estats Units» a través, presumptament, de l’esmentada empresa espanyola.

Notícies relacionades

Junts activa la seva fundació amb una escola de formació per debatre sobre el seu ideari

Illa celebra el desenllaç de l’opa del BBVA al Sabadell i es reuneix amb Josep Oliu

Segons Garzón, Assange està «malament, però una mica millor», i es troba a l’espera que el 6 de setembre continuï el procés d’extradició.

Aquest dilluns també estaven citats a l’Audiència Nacional l’actual parella d’Assange, Stella Morris, que també integra el seu equip legal, i l’excònsol de l’Equador al Regne Unit Fidel Narváez