DIRIGENT COMUNISTA

Mor Paco Frutos, líder històric del PCE

L'exsecretari general del PCE mor als 80 anys a causa d'un càncer

Mor Paco Frutos, líder històric del PCE

Gustavo Cuevas

5
Es llegeix en minuts
Efe

El líder històric comunista Paco Frutos ha mort aquest diumenge als 80 anys a causa d’un càncer, segons han confirmat fonts d’Izquierda Unida. Va ser secretari general del Partit Comunista d’Espanya (PCE) i dirigent d’IU, partit pel qual va ser candidat a la presidència del Govern el 2000.

Francisco Frutos Gras, nascut el 6 de setembre de 1939 a Calella, al Maresme (Barcelona), va ser al capdavant del PCE de desembre de 1998 a novembre del 2009 i va ser diputat per IU al Congrés des de 1993 fins a les eleccions del 2004.

El PCE ha lamentat la pèrdua a través d’un missatge a Twitter en el qual remarca que Frutos els «va ensenyar a ser comunistes amb senzillesa». «Lluitar contra les guerres imperialistes i per la pau, tasques principals del seu mandat», destaca.

El primer secretari del PSCMiquel Iceta, també ha expressat el condol del socialisme i ha remarcat que Furtos «va lluitar per les seves idees i mai va témer anar a contracorrent».

Retirat de la vida política des de fa anys, va reaparèixer el 29 d’octubre del 2017, quan va participar en la manifestació a Barcelona per la unitat d’Espanya, convocada per Societat Civil Catalana. Va ser un dels oradors de l’acte i en el seu discurs va retreure a alguns sectors de l’esquerra que s’haguessin «convertit en còmplices del nacionalisme».

Fill de camperols, va treballar al camp fins als 25 anys. Posteriorment va desenvolupar diverses activitats, com obrer metal·lúrgic, estampador tèxtil, agent de vendes i auxiliar de laboratori.

Empresonat pel franquisme

Durant el franquisme va estar sis mesos a la presó Model de Barcelona, va ingressar al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) el 1963 i un any després va començar a organitzar Comissions Obreres a Catalunya (CONC).

Entre 1981 i 1982 va ser secretari general del PSUC i poc després va formar part del Comitè Central del PCE, on va dirigir l’àrea de política socioeconòmica.

En el XII Congrés del PCE de 1988 va ser proposat pel secretari general del Partit Comunista d’Andalusia, Felipe Alcaraz, candidat a secretari general, càrrec per al qual finalment va ser elegit Julio Anguitamort el maig passat. Frutos va ocupar la secretaria d’Organització del partit, a més de ser membre de la Comissió Política (abans Executiva).

El comitè central del PCE va remodelar l’octubre d’aquest any la seva direcció a fi de reforçar la cohesió interna del partit. La reorganització va afectar fonamentalment el Secretariat –principal òrgan executiu–, al front del qual es va situar Frutos. Al seu torn, Frutos va ser rellevat per Angel Pérez en la Secretaria d’Organització.

A la II Assemblea d’IU de 1990 va ser reelegit membre de la seva direcció, i el 1991, al XIII Congrés del PCE, membre del comitè federal.

A les eleccions generals de juny de 1993 va ser elegit diputat d’IU per Madrid i reelegit membre de la presidència federal d’IU el desembre de 1994. A les generals de març de 1996 va ser reelegit diputat.

Relleu d’Anguita

El desembre del 97, en la V Assemblea d’IU, va continuar com a membre de la presidència federal i un any després, el desembre de 1998, va ser elegit, per unanimitat, secretari general del PCE en el XV Congrés del Partit, càrrec en el qual va rellevar Anguita. Des d’aleshores va ser reelegit per al càrrec en els dos següents congressos nacionals: el març del 2002 i el juny del 2005.

A finals de 1999 va tornar a rellevar Anguita, aquesta vegada com a candidat d’IU a la presidència del Govern per a les generals del 2000, perquè no es va presentar al càrrec per problemes de salut.

Reelegit diputat a les generals de març del 2000, el 6 de setembre d’aquell mateix any, quan Anguita va anunciar la seva retirada com a coordinador general d’IU, Frutos es va presentar com a candidat al càrrec però va ser derrotat, per un únic vot, per Gaspar Llamazares. Aquest canvi també va suposar que fos rellevat per Llamazares a la presidència del grup parlamentari al Congrés. Llamazares es va convertir en coordinador general i Fruits en coordinador executiu.

El març del 2002 va ser reelegit secretari general del PCE, després d’un acord amb Llamazares al XVI Congrés del partit.

Dimissió després del fracàs electoral d’IU

Vuit dies després del fracàs electoral d’IU a les generals del 14 de març del 2004, en les quals IU va caure de 8 a 5 diputats i no va obtenir grup parlamentari propi, Frutos va anunciar la seva dimissió com a coordinador executiu de la Comissió Permanent tot i que no va abandonar ni la presidència ni el consell polític.

El juny del 2005, Frutos i Alcaraz van encapçalar una única candidatura al comitè federal del PCE (XVII Congrés) que va aconseguir el 80,7% dels recolzaments. El nou comitè va reelegir Frutos com a secretari general i Alcaraz, president amb funcions executives. Amb aquesta nova direcció, es va recuperar la figura de la presidència –fins llavors només ocupada per Dolores Ibárruri–, però ara amb competències executives, situació que va suposar un compromís de «bifurcar» el treball del partit.

Renúncia a la reelecció al capdavant del PCE

Notícies relacionades

Després dels mals resultats electorals d’IU a les generals del 2008, Frutos va demanar al Consell Federal la dimissió de Llamazares de la direcció del partit, mentre que ell va dimitir com a coordinador de la Comissió Permanent, tot i que no va abandonar el Consell Polític. Aquell any va anunciar que no es presentaria a una nova reelecció com a secretari general del PCE.

Un any després, el novembre del 2009 durant el XVIII Congrés del partit, el va succeir en el càrrec José Luis Centella, que va ser triat amb el 85,2% dels vots.