20 set 2020

Anar al contingut

Reestrena de Puigdemont amb avís de ruptura del PDECat

L'expresident arrenca aquest dissabte el seu nou partit amb què aspira a derrotar els republicans

El projecte trenca l'equilibri forçat fins a la data amb els demòcrates, que planten cara

Xabi Barrena

Carles Puigdemont llança aquest dissabte el seu nou partit, amb el qual mira de guanyar les eleccions a ERC (que encapçala els sondejos) i mantenir, per tant, la influència i el poder sobre una presidència de la Generalitat que ell designaria, si aconseguís el triomf. Per a això, l’expresident busca desfer-se de la història negra de CDC, és a dir la corrupció, i de l’etiqueta de partit de centredreta, convençut que la majoria de l’independentisme es troba en el centreesquerra. Però el pla flaqueja, precisament, pel costat del PDECat. Els hereus directes de CDC no transigeixen amb les exigències de l’expresident que es dilueixin i integrin a la nova força i, al contrari, adverteixen de la possibilitat real de la divisió i escissió de l’espai polític.

El congrés de Junts, que de moment sembla la denominació que pren el partit, després d’haver arrabassat al PDECat els drets de la marca ‘Junts per Catalunya’ de manera poc clara, s’iniciarà avui i es prolongarà fins al 4 d’octubre. Tot telemàtic. A l’agenda per avui destaquen, sobretot, les intervencions dels presos independentistes Jordi Sànchez (qui manté la negociació amb el PDECat), Josep Rull, Jordi Turull i Joaquim Forn.

Aquests, i Quim Torra, que també intervindrà, gravaran la seva al·locució en un plató de Barcelona. Carles Puigdemont tancarà l’acte amb un altre missatge, gravat, òbviament a Brussel·les. Una vegada acabats els discursos, s’iniciarà a partir de les 15:00 hores una votació que durarà 24 hores a fi de validar els primers elements de l’engranatge d’aquest congrés.

Hi ha més de 2.000 persones apuntades. Moltes, com és lògic, amb carnet del PDECat. A elles es va referir ahir el portaveu de la força demòcrata. Marc Solsona, per advertir-los que el partit no farà els ulls grossos amb els qui comencin a militar en el bàndol puigdemontista i pretenguin mantenir la del PDECat. La doble militància no està permesa i, si cap, Solsona va anunciar l’obertura d’expedients disciplinaris que podrien portar l’expulsió d’afiliats.

Avís a les bases

El president del partit, David Bonvehí, va deixar clar, ahir també, que el PDECat no va assistir aquesta vegada als fets consumats que executi Puigdemont. En una carta a la militància va preparar a les seves bases per a una possible escissió en l’espai de JxCat. Fins a ara, qui amenaçava amb la partició, sabedors que el lideratge electoral de Puigdemont no té parangó en la postconvergència eren, precisament els fidels a l’expresident. 

 «En el dia d’avui, malgrat els esforços ingents per part del PDECat, la voluntat com a partit de transitar cap a Junts per Catalunya no ha sigut possible ja que el nou instrument que es constitueix demà ha fet una crida a sumar persones a títol individual i en canvi no garanteix que el Partit Demòcrata i el que representem estigui allà», va afirmar Bonvehí.

¿Com és possible que el PDECat es resisteixi a Puigdemont i altres primeres espases, molts d’ells dirigents de la mateixa força abans de l’1-O? L’explicació cabria buscar-la en la capil·laritat territorial, heretada de CDC, que es contraposa a la virtualitat, molt d’aquests temps, això sí, de les opcions que Puigdemont emprèn, sempre des de Bèlgica.

Una capil·laritat demostrada pels resultats en ls eleccions municipals, que, a més, fa una pàtina de credibilitat a l’amenaça de presentar-se a les eleccions de la pròxima tardor, pandèmia mitjançant, i que porten a pensar que obtindrien representació a les quatre províncies, perquè la seva implantació és homogènia.

Un escenari, el de la representació parlamentària del PDECat, i potser del PNC de Marta Pascal, que restarà a Puigdemont en la seva lluita contra ERC.