Els juristes del Parlament van advertir la Mesa que contravenien al Constitucional

L’exlletrat major del Parlament, Antonio Bayona, i el secretari general de la Cambra, Xavier Muro, han reconegut aquest dimecres en el judici per presumpta desobediència contra quatre exmembres sobiranistes de la Mesa del Parlament i una exdiputada de la CUP que van advertir que les propostes tendents a convocar un referèndum unilateral o la independència de Catalunya contravenien a les resolucions del Tribunal Constitucional i que si tiraven endavant hi podria haver conseqüències legals.

El fiscal Pedro Ariche va confirmar la petició de pena d’un any i vuit mesos d’inhabilitació i multa de 30.000 euros per a Lluís Corominas (PDECat), Anna Simó (ERC), Ramona Barrufet (PDECat) i Lluis Guinó (PDECat, l’únic que encara és diputat), així com per a l’exparlamentària de la CUP Mireia Boya per un delicte de desobediència greu. L’acusació pública només va fer algunes precisions en el seu escrit de conclusions. Les defenses reclamen l’absolució i al·leguen, al seu torn, la inviolabilitat parlamentària. El pròxim divendres estan previstos els informes finals.

«Hi havia requeriments del Constitucional bastant clars», ha remarcat Bayona, que ha precisat que els seus informes no seran vinculants, que la seva tasca és merament d’assessoria i que «els lletrats actuem amb independència». Muro ha aclarit, per la seva banda, que no era habitual que la Mesa votés en contra del seu criteri. La sessió és especialment tècnica.

Els dos juristes han explicat en la vista que se celebra al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que els juristes de la cambra es van absentar del ple del 27 d’octubre del 2017 en el qual es va proclamar la declaració unilateral d’independència (DUI) «per la naturalesa de la sessió» i perquè, segons la seva opinió, s’estava conculcant les decisions del Constitucional.

Verificar els requisits formals

Bayona ha detallat que la Mesa no pot entrar en el fons de les iniciatives parlamentàries que es presenten, sinó que la seva tasca és «verificar» els seus requisits. El president del tribunal, Jesús María Barrientos, hi ha intervingut i ha preguntat: «¿La mesa ni pot impedir que el ple alteri l’ordre del dia?» (com va passar amb la llei del referèndum i la de transitorietat jurídica). El testimoni ha respost: «El reglament ho possibilita. Perquè existeixi tema parlamentari o una iniciativa és necessari que la Mesa l’admeti a tràmit, si no és com si no existís».

També ha comparegut com a testimoni, a proposta de les defenses, Ernest Benach, que va presidir el Parlament entre el 2003 i el 2010, i que ha afirmat que «l’únic» que fa la Mesa amb les iniciatives és comprovar els seus requisits formals per admetre-les a tràmit, ja que «en el fons no entra mai».

El secretari general del Parlament fins a l’octubre del 2016, Pere Sol, va remarcar el canvi que va apreciar en la doctrina del Tribunal Constitucional arran del procés independentista i la declaració per constituir un Estat independent, i va valorar: «Semblava que el TC estigués indicant a la Mesa del Parlament el sentit del vot, la qual cosa sorprenia una mica».

La inviolabilitat

Notícies relacionades

Els exmembres de la Mesa del Parlament plantegen la «inviolabilitat parlamentària»

Sánchez aposta des de Mauritània per la immigració "segura i ordenada"

Com a testimonis també han declarat diversos dirigents de la CUP i del desaparegut grup de Junts pel Sí. Un d’ells, Lluís Llach, va assegurar que com a «diputat se sentia protegit per la inviolabilitat» respecte als seus vots i opinions. Va firmar, segons va admetre, igual com altres parlamentaris sobiranistes, la proposició de la llei del referèndum i la llei de transitorietat jurídica per «lleialtat als nostres compromisos».

 El diputat Antoni Castellà va insistir que el ple del 6 i el 7 de setembre del 2017, quan es van aprovar aquestes lleis, es va fer d’acord al reglament. I va etzibar: «Em vaig sentir violent pel filibusterisme de l’oposició».