La UGT registra la petició d'indult per a l'exconsellera Dolors Bassa

UGT de Catalunya ha registrat formalment al Ministeri de Justícia una petició d’indult per a l’exconsellera presa Dolors Bassa. Així ho ha avançat la cadena SER i ho ha pogut confirmar EL PERIÓDICO. La sol·licitud va ser registrada el 15 de juny passat i la subscriuen els alcaldes de les quatre capitals catalanes i diverses personalitats del món empresarial, sindical i del tercer sector, com el president de  Pimec, Josep González, o el secretari general de CCOO de Catalunya, Javier Pacheco.

Dolors Bassa és la primera (i de moment l’única) política presa i condemnada per la sentència del procés per a la qual han demanat indult. Sobre ella pesa una condemna de 12 anys de presó i 12 d’inhabilitació absoluta per delicte de sedició en concurs medial amb un delicte de malversació de fons públics agreujat a raó de la seva quantia. La petició d’indult ha sigut registrada per la federació catalana d’UGT, amb el suoport del secretari general de la central a tot Espanya, Pepe Álvarez (primer signant del manifest d’adhesió a l’indult). Ada Colau, Marta Madrenas, Miquel Pueyo i Pau Ricomà també firmen la petició.

Bassa és militant d’UGT i va ser secretària general de les comarques de Girona (2008-2015), abans de saltar a la conselleria de Treball (2015-2017) amb el Govern de Carles Puigdemont. Des del seu sindicat sempre han defensat la utilització de «qualsevol fórmula jurídica per aconseguir la llibertat és bona i ajudaria l’estabilitat política»; segons va defensar el líder d’UGT de Catalunya, Camil Ros, quan va anunciar la petició d’indult. «Creiem que mentre no hi hagi solucions polítiques globals tenim el deure de fer tot el possible per trobar solucions individuals», ha declarat el sindicat en un comunicat.

Regulat per una llei de 1870, l’indult «és una mesura de gràcia, de caràcter excepcional, consistent en la remissió total o parcial de les penes dels condemnats per sentència ferma». Oficialment l’atorga el Rei, a proposta del ministre de Justícia, prèvia deliberació del Consell de Ministres. Per concedir-ho, s’ha de reclamar prèviament informe de la fiscalia i del tribunal sentenciador, en aquest cas, la Sala Segona del Tribunal Suprem. Tots dos són preceptius, però no vinculants, per la qual cosa està en mans del Govern la seva concessió tot i que l’alt tribunal s’oposi a concedir la mesura de gràcia als condemnats del procés, informa Ángeles Vázquez.

Notícies relacionades

ERC veu insuficient el nou finançament: "La música sona bé, però les concrecions són mínimes"

Andalusia esclata contra l’acord de finançament amb Catalunya i el Govern li ofereix acollir-se al mateix model

Això sí, com qualsevol decisió del Consell de Ministres, pot ser revisada per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem, si és recorregut. Els dos indults revocats més paradigmàtics van ser els de l’exconseller delegat del Santander Alfredo Sáez, concedit en l’última reunió del Consell de Ministres de José Luis Rodríguez Zapatero com a president, el 2011, i el d’un kamikaze valencià que va matar un home quan circulava en sentit contrari.

Així doncs, l’indult té com a efecte l’extinció de la responsabilitat criminal. No obstant, també pot comportar la commutació o substitució de les penes imposades per altres de menys greus. Bassa serà, així, la primera presa de la sentència del procés sotmesa a la decisió del Govern central sobre un indult. I podrà sotmetre’s a l’esmentada decisió a causa que sobre ella pesa sentència ferma i no va evadir el tribunal que la va condemnar, cosa que exclou de sol·licitar l’esmentada fórmula jurídica als polítics independentistes que van marxar a l’estranger, com Carles Puigdemont, Toni Comín i Anna Gabriel.