11 d’ag 2020

Anar al contingut

CITA AMB LES URNES

Galícia i País Basc: eleccions de doble tall

Les urnes examinen de retruc la coalició del Govern i l'estratègia de Casado

Els brots de coronavirus converteixen en una incògnita uns resultats que semblaven clars

Jose Rico

Galícia i País Basc: eleccions de doble tall

Luis Tejido

Galícia i Euskadi celebren aquest diumenge les primeres eleccions de la història d’Espanya que es van haver de suspendre. Convocades per al 5 d’abril, la pandèmia de la Covid-19, el confinament i l’estat d’alarma es van carregar urnes i paperetes, que aquest diumenge estaran a disposició de (gairebé) tots els electors enmig d’extremes mesures de seguretat. L’excepcionalitat i la por dels brots és tal que els governs de les dues comunitats han decidit, fins i tot, prohibir a mig miler de votants exercir el seu dret de sufragi, en una mesura qüestionada pels juristes. Això i la por d’una caiguda de la participació posen incertesa sobre unes cites electorals el desenllaç de les quals abans de l’epidèmia semblava bastant cantat.

Els ciutadans que vagin a votar hauran d’anar amb la mascareta posada i hauran de mostrar el DNI, però no entregar-lo per evitar contagis. No podran anar a votar els infectats i els que presentin símptomes, una decisió que ha provocat debat entre els juristes: uns defensen que es tracta d’un segment molt reduït de la població i que la mesura obeeix a motius sanitaris justificats, però d’altres opinen que caldria garantir-los el dret de vot d’alguna manera. Tant el Tribunal Suprem com les juntes electorals van avalar ahir aquest veto i van tombar la petició d’alguns partits de suspendre els comicis a les zones més afectades pels brots.

La comarca de Lugo d’A Mariña i la població guipuscoana d’Ordizia són els principals focus d’inquietud pels brots, però els experts vaticinen que la por general pels contagis donarà ales a l’abstenció a les dues autonomies. I aquesta dada pot resultar decisiva de cara al futur dels dos clars favorits al triomf: el nacionalista Iñigo Urkullu i el popular Alberto Núñez Feijóo. Les enquestes amb prou feines han variat després de l’epidèmia i a tots dos els vaticinen els millors resultats de la seva història, amb una altra majoria absoluta del PP a Galícia i la reedició de l’aliança PNB-PSE al País Basc.

Lectura i efectes

Com en totes les eleccions autonòmiques, el dictamen dels gallecs i els bascos tindrà una lectura i, potser,  efectes a mitjà o llarg termini en clau nacional. És el primer test per al Govern del PSOE i Unides Podem i la seva gestió de la pandèmia. Presumir d’aquesta gestió ha sigut el principal agafador dels socialistes per veure complerta l’aspiració assequible de continuar governant amb Urkullu i el somni de destronar Feijóo.

Els sondejos auguren una millora socialista a les dues comunitats, però sense escarafalls i amb el BNG disputant-li la medalla de plata que el PSdG va cedir fa quatre anys a En Marea. En cas que, per sorpresa, Feijóo perdés la majoria absoluta, el pacte d’esquerres es dona per fet. A Euskadi, la revàlida de l’acord amb el PNB, soci d’investidura de Pedro Sánchez, donaria alleujament a la Moncloa per encarar la resta de la legislatura.

Lluny queda, doncs, per a Sánchez un 2016 en què les desfetes basca i gallega van precipitar la rebel·lió interna que el va deposar com a líder del PSOE. La inquietud per al cap de l’Executiu pot venir dels seus socis del Govern. La recuperació socialista fa presagiar sengles retrocessos importants a les dues marques autonòmiques de Podem. Tot i que no s’entreveuen a curt termini, caldrà veure si la tornada als seus orígens de molts electors d’esquerres afecta les relacions dins el Gabinet de Sánchez.

Doble revés

Més dur es presenta l’examen d’aquest diumenge per al líder del PP. Si les enquestes es compleixen, Pablo Casado patirà un doble revés a la seva estratègia. La seva aposta per la línia dura a Euskadi, apartant el moderat Alfonso Alonso i imposant Carlos Iturgaiz, pot provocar que la coalició amb Cs empitjori els resultats del PP en solitari del 2016. I tot i que surti a celebrar una majoria absoluta a Galícia, aquest resultat donarà aire als sectors del partit que, amb Feijóo com a estendard, reclamen una línia d’oposició allunyada de la crispació.

El gallec pot continuar sent l’únic baró del PP que governi amb majoria absoluta, reforçant així el seu rol d’etern aspirant a liderar el partit. Ell ho nega, però ha promès que aquesta seria la seva última legislatura com a president de la Xunta. ‘Meigas, habelas, haylas’.

Galícia Feijóo, davant el repte d’igualar la marca de Fraga

El president de la Xunta de Galícia i candidat del PP a la reelecció, Alberto Núñez Feijóo, espera aconseguir avui la seva quarta majoria absoluta, mentre que els seus rivals d’esquerra confien a sumar una majoria alternativa de govern que només van aconseguir forjar en una de les 10 legislatures que ha viscut Galícia, la que va transitar entre el final de l’hegemonia de Manuel Fraga i l’inici de la de Feijóo, que avui pot igualar el rècord de majories absolutes del fundador del PP. Les enquestes també auguren una pujada al BNG d’Ana Pontón a costa del desgast de les Marees –aquesta vegada dividides en dues candidatures, les de Galícia en Comú-Anova Mareas, que integra Unides Podem, i Marea Galeguista, coalició formada per En Marea, Compromís per Galícia i Partit Galeguista–, amb els nacionalistes competint per la segona plaça amb els socialistes, amb Gonzalo Caballero com a cap de cartell, a qui els sondejos pronostiquen una millora dels resultats en línia amb els obtinguts en les generals de l’abril i el novembre del 2019. Davant l’empenta del PP, ni Ciutadans i ni la ultradreta de Vox semblen tenir gaires opcions de treure el nas al Parlament gallec.

Euskadi: entre l’abstenció i la comoditat del PNB

Euskadi va a les urnes amb gairebé tot decidit, però amb l’accent en el gairebé, en forma de participació o, més ben dit, d’alta abstenció. La possible por d’anar a votar que es pugui generar pel rebrot d’Ordizia, s’afegeix a la consciència que poc o res variarà a l’hemicicle de Vitòria i que el PNB tornarà a governar amb el PSE i la mateixa calma de la política basca, molt allunyada del Dragon Khan de començaments de segle. Amb tot, la petita aportació d’aquests comicis, amb una campanya que s’ha basat en la gestió, d’acord amb el que diuen les enquestes, no és menor. La pujada del PNB es pot complementar amb la dels socialistes i, junts, superar el llindar dels 38 escons, cosa que els permetria governar sense dependre de tercers. L’elecció de Carlos Iturgaiz com a candidat de la coalició entre el PPCs, sempre segons la demoscòpia, pot no tenir èxit. Serà dificil que aguantin els nou escons que té el PP, en solitari, en l’actualitat. Al contrari, tant Elkarrekin Podem com EH Bildu es mourien en els mateixos paràmetres, amb potser alguna lleu pujada per als bildutarres, que es consolidarien com a segona força del Parlament. X. BARRENA