L'Audiència Nacional envia a judici la cèl·lula gihadista dels atemptats de Barcelona i Cambrils

L’Audiència Nacional  ha acordat l’obertura de judici oral contra Mohamed Houli Chemal, únic supervivent de l’explosió d’Alcanar; Driss Oukabir, que va llogar la furgoneta de l’atropellament mortal de la Rambla, i Said Ben Iazza, els tres presumptes membres de la cèl·lula terrorista que va cometre els atemptats del 17 i 18 d’agost del 2017 a Barcelona i a la localitat de Cambrils. Encara no s’ha fixat quan se celebrarà la vista oral.

En la interlocutòria, el tribunal de la Sala Penal confirma la conclusió del sumari pels delictes que va incloure el jutge d’instrucció del cas en el seu processament i que constituïen integració en organització terrorista, fabricació, tinença i dipòsit d’explosius i delicte d’estralls en grau de temptativa, sense perjudici, indiquen, de la seva determinació en els escrits de conclusions,d’estralls terroristes consumats i assassinats en temptativa o lesions de caràcter terrorista pels fets d’Alcanar.

Algunes de les acusacions particulars i les dues populars havien sol·licitat al tribunal que ordenés al jutge d’instrucció l’ampliació de la imputació als tres membres de la cèl·lula per les víctimes dels atemptats de Barcelona i de Cambrils.

El tribunal, no obstant, ho rebutja i argumenta que quan finalitza la investigació impera el principi acusatori i s’ha de garantir la necessària imparcialitat de la sala sentenciadora, per això, tret de clamoroses omissions de fets imputables, «no ha de fer-se ús de la facultat d’ordenar el processament o l’ampliació mitjançant l’atribució als processats de fets que no els van ser imputats en la interlocutòria del jutjat».

Exclusió expressa del jutge

Els togats recorden que en l’ordre de processament s’exclou expressament pel jutge d’instrucció la participació dels processats en els fets esdevinguts a Barcelona o Cambrils, però no de pertànyer a la cèl·lula terrorista que els va cometre. El tribunal afirma que si ordenessin processar o ampliar el processament estarien valorant encara provisionalment els indicis racionals de criminalitat contra determinades persones, cosa que els faria perdre la necessària imparcialitat.

El tribunal recull, això sí, les diferents alternatives de les acusacions, entre les quals, les possibles conseqüències lesives, personals i materials de l’explosió del material emmagatzemat a la casa d’Alcanar, cosa que podria suposar l’existència d’un concurs de delictes, com entenen algunes de les acusacions personades.  En el mateix sentit, la interlocutòria explica també la possibilitat que les acusacions imputinSaid Ben Iazza per integració o simple col·laboració en el seu escrit de conclusions.

L’ordre de processament sosté que el grup de joves de Ripoll, sota la direcció espiritual de l’imam Abdelbaki Es Satty, que va morir en l’explosió d’Alcanar, «es van conjurar per realitzar un o diversos atemptats de grans dimensions mitjançant l’ús d’artefactes explosius, a fi de coadjuvar a l’estratègia terrorista de l’organització terrorista» Estat Islàmic. L’explosió d’Alcanar frustra el pla original i Abouyaaqoub, a l’assabentar-se’n en una gasolinera per Hichamy, es dirigeix a Barcelona per cometre l’atropellament de la Rambla, en què van morir 14 persones i 128 van resultar ferides. Els altres cinc terroristes compren ganivets i a la una de la matinada del 18 atempten a Cambrils, on mor una dona. 

Procés de radicalització

El jutge situa el procés de radicalització que els va fer arribar a aquest punt el 2015, abans que Es Satty fos acomiadat de la mesquita El Fath i marxés a Brussel·les. A la seva tornada, ja com a imam d’Annour, els va explicar que atemptar forma part de l’islam.  Uns tres mesos abans dels atemptats del 17-A, la cèl·lula va començar a adquirir material per fabricar explosius i l’imam els va dir que «serien màrtirs». El grup es va allunyar fins i tot de la seva família i «la seva vida va passar a desenvolupar-se exclusivament amb els seus companys, compartint vivenda, menjars, viatges i, per tant, participant en la fabricació dels explosius o col·laborant en la planificació dels atemptats.

Notícies relacionades

Mor un militar en unes maniobres amb foc real a Polònia

Els Comuns plantegen classes extraescolars culturals gratis

Entre la runa d’Alcanar va aparèixer un vídeo en què es veia com fabricaven explosius i anunciaven un atemptat, i es van trobar fotografies de «llocs susceptibles de ser objectiu»: Port Aventura; plaça Catalunya, la Torre Agbar i el Camp Nou, a Barcelona; la Torre Eiffel i Toulose, a França, i el Santiago Bernabeu i el Museu Thyssen, a Madrid. Van fer 125 recerques a internet de l’Audiència Nacional, 106 de la Tomatina de Bunyol, 219 de l’embassament de Riudecanyes i 104 de l’Alhambra de Granada.

A Alcanar emmagatzemaven entre 200 i 500 quilos d’explosius, 19 artefactes improvisats tipus granada de mà i una faixa bomba. El jutge afegeix les 104 bombones trobades, amb les quals els terroristes pretenien «amplificar l’efecte de l’explosiu», creant «boles de foc». Segons els pèrits, «aquesta quantitat de material d’aquesta potència destructiva, si hagués estat utilitzada per atemptar en llocs o monuments amb gran afluència de públic, hauria provocat uns danys d’enormes dimensions».