ELECCIONS AUTONÒMIQUES

El virus de l'abstenció amenaça Euskadi i Galícia

Els dubtes sobre la participació planen sobre les eleccions que la pandèmia va obligar a ajornar

La crisi sanitària i la poca incertesa entorn dels resultats vaticinen poca concurrència a les urnes

El virus de l'abstenció amenaça Euskadi i Galícia
Es llegeix en minuts

Xabi Barrena

Les eleccions gallegues i basques d’aquest diumenge, 12 de juliol, passaran a la història, sobretot, per ser els comicis de la Covid-19. Els primers que se celebren després del confinament i els únics, de moment, que s’han vist posposats respecte a la seva data prevista per la pandèmia. De fet, el confinament de l’àrea d’A Mariña, a Lugo, i els dubtes, ja resolts per la Junta Electoral, sobre si es podria anar a votar o no demostren que la crisi sanitària continua plenament vigent. I també la social. El mateix esdevenir de la pandèmia ha convertit aquests comicis en les dues nacionalitats històriques en els únics sense precampanya asfixiant de les últimes dècades. El vaticini de gairebé tots és que la participació serà baixa.

Entre altres motius, perquè l’alteració social pel coronavirus s’assenta sobre uns fonaments ja febles, quant a la participació en les dues comunitats en comicis autonòmics. Per prendre el cas basc, per allò d’haver sigut escenari de les més cruentes batalles polítiques, al principi d’aquest segle, d’entre les 11 eleccions precedents, des de l’aprovació de l’Estatut de Gernika, només en una convocatòria es va superar el 71% del vot.

Va ser el 2001, amb la confrontació oberta entre el constitucionalisme i el sobiranisme que, poc abans, havia unit en una candidatura única dos dels seus grans exponents, el PNB i Eusko Alkartasuna. Era l’època del ‘pla Ibarretxe’. En les immediatament anteriors, el 1998, celebrades tot just dos mesos després del Pacte de Lizarra entre els agents del sobiranisme i independentisme basc, es va aconseguir la segona millor marca, el 70,63%.

Franja de 10 punts

En les nou restants, i sempre, a excepció de les dues últimes, amb l’horror del terrorisme com a teló de fons, la participació va oscil·lar entre el 59,76% de les primeres, el 1980, i el 69,62% de 1986, les primeres després de l’escissió del que fos ‘lehendakari’ Carlos Garaikoetxea del PNB per formar EA, en el que es va conèixer com una guerra civil en el nacionalisme moderat. Moralitat: la polèmica enverinada fa despuntar la participació.

«Aquestes eleccions estan passant desapercebudes. No hi ha debat al carrer. Amb la pandèmia, en una situació de xoc social, les eleccions són l’últim en què la gent pensa», raona el sociòleg Arkaitz Fullaondo, de la Universitat del País Basc (EHU-UPV). «A més, se celebren ja a l’estiu i, per si fos poc, sembla que tot el peix ja està venut», afegeix.

Al PNB i al PSE els surten els comptes per fer un Govern que compti amb majoria absoluta i no com fins ara, que els faltava un diputat», sentencia, en referència, per exemple, al pacte que les dues forces del bipartit van haver de tancar amb Elkarrekin Podem per aprovar els pressupostos. Afegeix que tampoc en aquestes eleccions es pot ventar l’espantall del triomf de la ultradreta, de Vox, que tant ha mobilitzat a tot Espanya. «Simplement i planerament perquè els ultres no tenen sortida electoral a Euskadi. Almenys de moment», assevera.

Treure el PP, posar el PP

El cas gallec és encara més clar. El mínim de participació es va donar també en les primeres eleccions, el 1981, amb el 46,28%. I el màxim, el 2005 i el 2009. És a dir, en les últimes de Manuel Fraga i en les primeres de l’actual president, Alberto Núñez Feijóo. El 2005, el tripartit del PSdeGIzquierda Unida i el BNG va treure la presidència de la comunitat al PP per segona vegada, després de la moció de censura de Fernando González Laxe el 1987. I el 2009, Núñez Feijóo va desbancar, al seu torn, Emilio Pérez Touriño. 64,21%, en la primeres; 64,43%, en les segones. En totes dues, més que el conflicte, la voluntat de canvi va fer acostar més ciutadans a les urnes.

En el que coincideixen Iñigo Urkullu des del 2012 i Feijóo és en l’estabilitat que han donat al seu electorat. Des del 2009, Galícia no arriba al 55% de participació, i Euskadi, al 65%. Si en el cas basc sembla que el pacte està servit, l’al·licient més gran que pot trobar un ciutadà gallec és la majoria absoluta que aconseguirà Núñez Feijóo. Tot sempre segons les enquestes.

L’exemple francès

Et pot interesar

Amb tot, hi ha un exemple pròxim, el de les municipals franceses de fa unes setmanes (tot just van convocar al 40% de l’electorat), que alerten de la possible magnitud de la catàstrofe participativa ja que allà la concurrència va caure fins a 20 punts. Félix Arrieta, politòleg de la Universitat de Deusto, no obstant, no preveu que hi hagi una gran caiguda de la ja baixa participació habitual. «Rondarà el 60%, com el 2016. Una mica menys, això sí», apunta segur.

¿Pot donar peu aquesta possible gran abstenció a un tomb electoral a Euskadi? Arrieta i Fullaondo coincideixen que «li anirà bé al partit majoritari, al PNB, que té una gran fidelitat de vot i una gran implantació territorial», apunta el professor de Deusto. Tanta presència que la tradicional visió de la ria de Bilbao com una frontera entre el marge esquerre (les zones populars i industrials) i la dreta (àrees adinerades) s’està difuminant legislatura a legislatura.